Partida Rol por web

-Primavera de 1191: Nysaken, la segona maga més poderosa de Doissetep, vos fa llançar-li un sortilegi, qualsevol, contra ella. Cap aconsegueix afectar-la. Després comença a ensenyar-vos Parma Màgica, possiblement la competència arcana més important de l’Ordre de Hermes. La prova de l’estació consisteix en enfrontaments d’aprenents amb sortilegis reals. El darrer en esser afectat guanya, i aquest resulta ser Janos, del que diuen que ha rebut classes extra de Parma del seu pater, Benzigotrin de Criamon.

-Estiu de 1191: L’estrany Benzigotrin de Criamon, Flamen amb el distintiu d’una tortuga, és el vostre mestre aquesta estació. Es dedica a entrenar les vostres ments per que siguin capaces de superar distraccions i poder fer màgia sota qualsevol situació. La prova és, precisament, superar primer renous, després moviments, després explosions de llum i, finalment, dolor. Guanya la semi-autista Patrice, també de Criamon.

-Tardor de 1191: novament els vostres parens intervenen al vostre aprenentatge, senyalant-vos quins llibres heu de consultar. La prova d’aquesta estació és Certamen, una altra vegada. Aquest cop elegeix el Pontifex Maximus de Doissetep, el venerable Oxioun de Tytalus. El Certamen és a Rego Mentem i guanya, no sense certa dificultat, Gerard, l’aprenent de Yuelgoet, l’arximaga de Tremere. El seu darrer contrincant és... Metus, però es nota que Gerard té molt més Rego que no Metus.

Han passat els anys, més ràpids del que calia esperar, enterrats entre llibres i provetes, aprenent encanteris i millorant les vostres Arts... Els vostres parens, cada un a la seva manera, uns amb més afany i insistència, altres de forma més subtil, han anat dirigint o corregint el rumb dels vostres aprenentatges, i encara que de vegades no us agradin les decisions que prenen per vosaltres, per molt que siguin "pel vostre bé" (ains, beneïda adolescència), no hi ha hagut manera de fer-los canviar d'opinió. I ha hagut càstigs i fins i tot pallisses, no ho dubteu, el càstig físic no és una cosa desconeguda per als mags, encara que canviï la forma de provocar-lo(1).

Ara Doissetep ja és la vostra llar. Porteu vivint en aquesta gran i caòtica Aliança gairebé tants anys com havíeu passat fora. En el cas de Sagitta més, clar. Integrats com esteu en la vida doissetepiana, coneixeu moltíssims dels seus habitants i els seus laberíntics carrers ja no guarden secrets per a vosaltres. Fins i tot Margueritte, si no està nerviosa o té pressa, aconsegueix navegar per ells bastant bé.

Tots heu crescut en ella, fins i tot Kelemen, encara que de forma més moderada. Orrin menys, s'ha quedat més baixet que el vostre amic, sembla que mai superarà l'alçada d'un al·lot. I Magnus encara segueix creixent i creixent. Només dos guàrdies de tot Doissetep són més alts que ell i tot apunta que aviat només ho serà un. De l'altre diuen que és fill d'un gegant.

Els vostres "enemics" segueixen progressant a la seva manera, perfeccionant les seves activitats d'explotació i submissió de l'entorn (a vosaltres us han deixat una mica per impossible, encara que les pulles verbals mai han cessat del tot), cuidant de la seva "cleda", protegint les seves zones i interessos i, darrerament, reclutant membres per la seva banda, per determinar qui són els seus i poder participar oficialment en les Invernalia i el repartiment de responsabilitats i privilegis de l'Aliança. Potser vosaltres hauríeu de fer el mateix...

Sigui com sigui, una nit de tardor de 1191, Nysaken, la Pontífex i arximaga de Tytalus, la que diuen és la segona maga més poderosa de Doissetep, xerra amb els vostres parens: Doissetep ha rebut un petit revés amb un noble menor dels voltants i s’ha decidit que és feina dels aprenents el posar-hi remei. És treball d’aquests aprenents, els altres tenen altres tasques. Tintia ex-Mercere ha estat informada al respecte i vos heu de reunir al seu sancta per informar-vos.

Tras recibier el requerimiento de que me presente en el sancta de Tintia, me dirijo hacia allí con pocas ganas

-¿Para que querrá verme?, seguro que será por alguna tontería, ¡tengo cosas más importantes que hacer!.

Pienso mientras me dirijo hacia allí. De camino voy repasando mentalmente mis conocimientos sobre Parma, Teoría Mágica e Ignem. No descanso, no quiero descansar, he de ser el mejor.

Pensant (com no) amb les seves coses, Metus s'encamina cap al lloc de reunió quan, sobtadament, topa amb Ardentis.- Vés per on. També t'han cridat? Han de cremar algú? Eh? Eh?.- li diu donant-li copets amb el colze de manera conspiradora.- O és que te "motiva" la vella de Tytalus? Té la seva cosa malgrat que li penjen les mames(1)... Mmmmm...- la mirada lasciva de Metus cerca la complicitat d'Ardentis.

Miro a Metus amb cara de pocs amics.

-No, no m'atreu la vella Tytalus, te la deixo a tu que sembla que és més del teu tipus, ara bé, el de cremar alguna cosa m'agrada, com per exemple un aprenent de Quasitor graciós- afirmo mentre somric.

Me lo tomo con tiempo y voy hacia casa de Sagitta, muy orgullosa de no tener que esperar a que alguien me pase a buscar .

quan vegi que tothom ha arribat sortiré de l'infermeria.

En Fulminis està tan encantat de que li encomanin una missió que ni escolta al missatger acabar la frase. Surt del laboratori corrents a tota velocitat cap al sancta de na Tintia, amb una rialla de orella a orella i la mirada perduda a l'horitzó:

- Per fi! anam a caçar animalots!

Li va d'un pèl no menjar-se en Metus i n'Ardentis que estan d'esquenes xerrant de nosequé de pits i velles.

-¡¡¡Mira por donde vas pedazo de....!!! -digo con un tono de enfado al ver que alguien casi se me llevaba por delante, pero al descubrir quien es, mi tono cambia por completo- ¡¡¡Tenías que ser tú Flambeaucillo de segunda!!! -afirmo con tono bromista mientras sonrío de oreja a oreja-, cómo no puedes ganarme peleando quieres intentar tumbarme a traición, ¿eh? -le guiño un ojo a Fulminis mientras sigo sonriendo (1)

Els aprenents aneu arribant a casa de Tintia, la infermeria i lloc de reunió oficiós dels seguidors de Mercere del Tribunal. Mil vegades visitada, roman sempre en bon ús, ben mantinguda. Una fornada de galetes encara acabant de fer es pot olorar perfectament, inundant la casa.

Sembla que heu arribat tots els aprenents... menys Kelemen, que darrerament està més atrafegat que de costum. És possible que estigui ocupat amb alguna feina que li hagi demanat el seu pater i que ell sovint es pren com a responsabilitat ineludible i inajornable. Sempre ha estat una mica difícil d'entendre, què hi farem.

En qualsevol cas, Nysaken, la vella maga de Tytalus, ha arribat abans que vosaltres i xerra discretament amb la mater de Sagitta en llatí, gairebé es podria dir que "xiuxiueja". Vestida de negre, arrugada i de pèl blanc, és la imatge mateixa de la vellesa, una espècie de corb vell però encara de mirada aguda. Diuen que té més de 140 anys, un menys que el Primus de Doissetep.

L'habitació, gran per la norma de les construccions de l'època, disposa de nombroses cadires i una gran taula.

D'enfora, sentiu un tragí de ferralla i petjades apressurades que s'acosten per l'exterior de la casa. De cop, la porta s'obre sobtadament i apareix en Kelemen, encara amb el cinturó d'eines penjat i amb l'aparença d'haver-se arrossegat per terra un dia de pluja...

- Me sap greu arribar tard... un caramull de ferralla que no s'hauria d'haver convertit en fang, i molt menys explotar, m'ha estorbat una mica... - diu mentre intenta desesperadament fer-se netes les soles de les botes abans d'entrar

La vella maga llança una mirada gèlida al nouvingut, però la seva veu no deixa ni entreveure el seu empipament, si és que existeix.

-M'han informat dels vostres progressos com aprenents de Doissetep i he de dir que m'heu sorprès en més d'un detall. Ara ha arribat el moment que demostreu de quina pasta esteu fets -com si d'una convocatòria màgica es tractés una serventa de la casa apareix amb les galetes que acaven de sortir del forn, el que fa que Nysaken llanci una mirada feréstega cap a la mundana i el seu discurs s'aturi uns segons, però deixa passar la interrupció sense haver de lamentar víctimes- de quina pasta esteu fets. Un petit noble mundà, d'una vall propera insignificant, ha tingut la gosadia de no atendre el pagament anual d'ovelles de llana negra, que són una font de Vis Animal per l'Aliança. Això és intolerable.

»En altres circumstàncies un dels mags joves, com na Tintia, es farien càrrec, però hem de provar la vostra vàlua, així que quedeu encarregats vosaltres. Feu-ho bé i sereu recompensats, podreu accedir a llocs de confiança dins de l'Aliança i llaurar-vos un futur. Feu-ho malament... millor que no ho feu malament -sentencia- He deixat de banda els meus quefers per encarregar-vos aquesta missió, però no disposo de molt de temps, així que Rupertus, a la biblioteca, us donarà els detalls que necessiteu. Parleu amb Folcard als magatzems per temes de subministraments. I per aquesta missió disposareu de dos objectes màgics de la Tresoreria màgica. Parleu amb Mario, està ara al càrrec de subministraments màgics.

Dites aquestes paraules, la Pontífex de Doissetep fa un lleuger, lleugeríssim assentiment amb el cap cap a vosaltres, un més acusat a Tintia i se'n va per la porta, que té la bondat d'obrir-se i tancar-se al seu pas sense que ningú la toqui.

Quan se n'ha anat na Nysaken i creu que és prou enfora, en Fulminis diu:

- A veure si ho entenc bé: hem d'anar a reclamar ovelles negres? Ovelles?! I jo que me pensava que no en veuria mai més! No se, m'esperava alguna cosa més... emocionant? perillosa?

Se'l veu realment decebut.

-No, Fulminis, vos envia a arreglar un problema. Heu de reclamar les ovelles al noble i resoldre el problema que faci que no doni les ovelles a Doissetep, no puc dir res més. I pensau que no esperaran menys de vosaltres... -diu la mater de Sagitta, intervenint per primera vegada des que heu arribat a ca seva.

-Ovelles!- Exclama Metus, igualment decebut.- Si al manco es pogués parlar amb elles podríem tenir un feliç camí de tornada. Ja és perquè són una font de Vis Animal, perquè sinó hi podrien enviar un cabrer- Alçant-se per agafar una galletes, mira n'Ardentius i diu.- Bé, al manco no passarem pena si n'hem de torrar alguna per menjar.- Mirant els altres, demana.- Algú vol anar a la biblioteca? Uns altres podriem anar a parlar amb el vell Mario, del magatzem? Fa temps que no li faig una visita de "cortesia" per interessos mutus.-

- ¿Ovejas?, yo también esperaba algo más... emocionante, por decirlo de alguna manera. - Digo mientras pongo los ojos en blanco. - Pero ir a ver al noble si que me parece interesante. Está bien conocer a los colaboradores de la alianza... o excolaboradores en este caso. - Cojo una galleta con suma delicadeza y la mordisqueo. - Bueno, yo iré a la biblioteca, ¿alguien más viene?

-¿Ovejas?, ¿un...noble?, ¿para esto nos hemos estado entrenando durante todo este tiempo? -mi cara muestra mi disgusto, mientras la temperatura sube- Al menos podré practicar tiro al blanco con las ovejas o con ese mundano, si se pasa de listo. Yo me apunto a la biblioteca, os guste o no -miro de reojo a Margueritte

- Hala, idò jo aniré a xerrar amb en Mario. A veure quins trastos màgics ens deixen culetjar! T'apuntes Kelemen? A tu aquestes coses trasto-màgiques sempre te motiven.

La seva cara es va il·luminant per moments

- Ostres! I si ens deixen un bàcul per controlar voluntats? O un que convoqui grius!! UAL·LA!

- Uf... no us fieu mai de les ovelles, sobretot quan miren de reüll i fan com si menjassin tranquilament... - un calfred recorre l'esquena de Kelemen metre diu aquestes paraules... - Em sembla perfecte Fulminis, us acompanyo al magatzem i a la tresoreria! Però segur que no estan molt enfora de la biblioteca, no? tal vegada podem anar tots junts primer a un lloc i després a l'altre, com trobeu...

Jo també aniré a la biblioteca. Mare, podré endur-me'n material de l'infermeria i l'herboristeria?