Partida Rol por web

De sobta s'escolta la veu de n'Ardentis des de la següent sala.

-Aquí no hi és! -dic malhumorat- pensava que podria estar amb tu ja que no apareix per cap costat -em quedo uns segons callat mirant- tu no hauries d'estar a les teves estances com la resta d'aprenents? o és que t'has animat a trencar amb les ordres dels nostres paters? -dic amb certa sorna.

Tenc ordres de quedar a casa però na Margueritte ha partit mentre organitzava la casa i me n'he temut que ha partit acompanyada per un grog novell i de n'Snarrissel, no se en què pensava ma mare!... i he vingut a veure si havia arribat bé perquè moltes coses no me quadren. He estat mirant per tot el camí i no he vist res i ningú i ara me dius que no ha arribat... ha passat alguna cosa, vaig a continuar cercant.

M'alluny de la porta i me dirigesc als grogs

No ha arribat, ja sabia jo que tenia un mal presentiment, tornarem enrerra i cercant, aquesta vegada també per qualsevol recó... i cap avall de les murades afegesc amb un fil de veu.

-Espera un moment!!!, tinc la missió de protegir a Margueritte així que aniré amb tu, agafaré un par de coses i partim. No tardaré molt.

Fes via! esperarem a dins, millor que no ens vegi ningú Entram però quedam a l'entrada.

-Jo vindré amb vostè, senyoret. Els altres seguiran les ordres de Lupus sense qüestionar-les, però jo vull veure què surt de tot això. I assistir a la bronca- diu el grog amb un somriure als llavis. Normalment és aquest el dels comentaris sarcàstics en els sopars i no és el que més amigable ha estat amb els joves aprenents de Lupus, però és un bon guerrer i si ha dit que ve amb ell, complirà amb la seva part, qualsevol que aquesta sigui .

Sense més dilació, us dirigiu camí enrere, desfent el recorregut que ja havia seguit Sagitta amb els seus dos grogs, mirant tots els racons possibles. Segueix sense haver rastre de Margueritte per cap costat.

Llavors és Ivan el que interromp la recerca amb una idea que comenta en el seu llatí d'accent estranger:

-Abans he escoltat que l'aprenent que cercau anava acompanyada d'un grog de n'​​Snarissel. Aquests són com serps, es coneixen tots els passos i racons. Potser hauríem de cercar pels carrers paral·lels, o travessar algunes cases...

-Estic d'acord amb tu Ivan, però no podem descuidar la possibilitat de que hagin anat pel camí principal. Sagitta, tu i els teus grogs podeu anar pel camí principal, nosaltres començaren a cercar pels carrers secundaris i carrerons. Si arribeu al final i no trobeu a Margueritte, comenceu a cercar pels carrers secundaris. Supòs que tard o d'hora ens trobaren pel enmig de la ruta.

Millor al revés, nosaltres ja hem fet la ruta principal i és fàcil que, si s'ens ha passat alguna cosa, s'ens torni a passar. Decidim ara la ruta i uns quants putns de trobada per si de cas

-Tal vegada, però potser una segona ullada permetrà trobar qualque cosa que abans s'us hagi passat, però com vulgueu. Noltros exploraren els carrerons del costar dret i voltros els del altre costat. Podem trobar-nos cada quatre carrerons, en la via principal.

D'acord, sort!

-Iván, anem!!!

Decidida la via d'acció, els dos grupuscles se separen, retrobant-se, en la mesura de lo possible, cada pocs carrerons. Això no és tasca senzilla, atès lo retorçat i laberíntic dels camins de Doissetep, i fins i tot pel fet que sovint passen no només junt o vorejant edificis, sinó sota o a través d'ells.

Els dos grups segueixen patrons de recerca intenses i molt atentes, alertes per no deixar-se cap detall, que no us pugui passar cap pista que conduís a retrobar a la vostra companya.

Reviseu carrers, carrerons i passadissos, entrant a les cases que penseu que puguin portar-vos a un camí paral·lel, no sempre encertant. Esteu aixecant cert enrenou entre els habitants de Doissetep, però per sort no necessiteu entrar en els dominis de cap mag i ningú no frena la vostra investigació. Així que encara que vos costa un temps, entre tots acabeu trobant la pista que estàveu cercant... i més.

Descobriu no només sang, com teníeu la por que podríeu trobar, sinó també al grog que havia de protegir Margueritte (tot i que costa reconèixer-ho, ja que està desfigurat a causa d'un cop al cap) i a un senyor calb de nas aguilenc vestit de fosc i amb un impacte també de maça al pit. Sorprenentment el calb encara respira. L'altre, Jordi es deia, ja no tornarà a respirar.