Partida Rol por web

Nashkel, antigament un poblet miner situat al nord del pas de les Pics del Núvols, en els dos darrers anys s'ha convertit en una ciutat minera de primer ordre, gràcies a la conjugació entre l'eficiència nana i l'ambició humana, consolidant-se en un bastió de l'economia shanatarense.

La ubicació privilegiada al peu de les muntanyes, juntament amb les reformes iniciades pel regnat del Rei Electe Thorwin I, ha donat lloc a un enclau fortificat nan que controla un únic i estret pas d'uns 400 metres a través dels Pics franquejat per dues sòlides murades paral·leles i aferrades, cobertes amb arcs. La primera murada, d'una vintena de metres, coberta completament, permet ubicar ballesters totalment protegits, que poden disparar impunement a qui s'acosti. La segona murada duplica en alçada la primera, finalitzant en un passadís cobert d'uns cinc metres d'ample, des d'on vigilen la llunyania déu enormes catapultes. Les murades actualment estan essent modificades mitjançant runes, si bé, ningú més que el Consell Reial sap perquè són, hom pensa que per motius defensius.

L'accés a través de les murades ve marcat per l'enorme porta de pedra rúnica de cinc metres de gruixa que desemboca al pati del Temple-fortalesa en honor a Gorm Gultyn. Tota caravana o persona que hi accedeix automàticament és afectat per les runes de la porta mitjançant un encanteri de Detecció d'Alineament, i és sotmès al minuciós escrutini dels clergues i de la guardia permanent del Temple-fortalesa.

Fortament repoblada per població nana, i amb una població d'unes 20.000 ànimes, la ciutat exporta i importa quantitats industrial de ferro i acer en totes direccions, essent una crida constant de mà d'obra. L'eficàcia de les explotacions mineres nanes han fet ressorgir-la de l'oblit, però la riquesa sobtada té efectes no previstos.

L'increment desmesurat de la població, l'amuntegament de cases, la constant afluència de caravanes i l'intercanvi constant de diners crea vertaders mals de caps a les autoritats pel que fa a infraestructura de la urbs i compliment de les lleis. La presència de lladres, comerciants sense escrúpols, mercat negre i activitats il·legals varies només es veu frenada i controlada pels constants esforços per part de la milícia i pel temor que inspira la “Reina de les dagues”, la Consellera Rakuna i d'un desconegut agent tiflin que opera entre els sindicats del crim i que hom nomena en veu baixa com “l'Ullal Tatuat” .

Llocs de referència:

Temple-fortalesa de Gorm Gultyn
Inicialment el Temple-fortalesa de Gorm Gultyn fou pensat com a simple bastió defensiu de les portes de la ciutat, però el despalçament del Consell Reial a El Martell i la necessitat d'una autoritat a la ciutat, feu que posteriors ampliacions li donassin el caràcter de temple i de palau del senescal de la ciutat, el Conseller Krugh. Les constants visites i oficis celebrats en el Temple pel Barakor del regne, Tharkin, així com la seva autoritat moral entre la població nana, han consolidat el lloc com a punt de referència política de la ciutat.

Casa de Cures d'Ilmater
La Casa de Cures d'Ilmater fou escenari d'una dura batalla campal entre diferents faccions religioses, tant que fou necessària la presència dels Aarakokras per pacificar la zona. Dos anys més tard, i gràcies a la direcció gairebé fanàtica del prior Rodric i de l'atemperament del Conseller  Bluding, la Casa s'ha convertit en lloc de pelegrinatge habitual. La iniciativa del Centre d'Intercanvi Ecumènic entre les diferents religions ha donat lloc a una de les més reconegudes escoles de combat i pugilisme clerical de la Costa de l'Espasa.

Les mines
Les mines de Nashkel són la principal font d'ingrés econòmic de la ciutat. Només el mercat i el peatge de la murada contribueixen en forma notòria a les arques del regne. Les mines, situades bona part d'elles a les vessants de les muntanyes i dins de la mateixa ciutat, atorguen una confecció estranya a l'urbs, ja que és habitual veure vies i carretons travessant la ciutat de banda a banda així com grups de miners per tot arreu. Gairebé totes les mines són de ferro, i de propietat privada, amb vigilància privada també. Només una mina d'or i una de plata segueixen pertanyent al regne. Les poques d'altres minerals, estany i coure, no són prou rendibles com per fer-hi extraccions majors, així que tenen usos gairebé testimonials.

El mercat
El mercat de Nashkel, per motius lògics d'espai, se situa a les afores de les murades. L'enorme quantitat de ferro i productes manufacturats, així com el volum desmesurat de caravanes que hi transiten faria impossible realitzar-ho a dins ciutat. Els acords comercials importants se celebren personalment a l'interior de Nashkel o a El Martell per, llavors, realitzar l'intercanvi a fora, traient el material per la porta i pagant el corresponent peatge. No obstant, diàriament es crea un estrany “èxode” de petits comerciants que surten a peu de les murades per, finalitzada la jornada tornar a la seguretat de la ciutat. El mercat, malgrat ser fora de ciutat, es vigilat per la milícia i per la posició privilegiada de la guarnició de les murades. Tot plegat crea la sensació d'un permanent “campament  provisional” de caravanes al peu de la ciutat.