Partida Rol por web

Fulminis, amb el front banyat de suor, agafa el pal que tenia d’abans i ataca a la serp. Les escates de la serp demostren ser més fortes que el pal, perque ni s’immuta. Sagitta, que també s’atraca a la serp, ha de recòrrer un bon troç, així que no s’arrisca a arribar a la serp a la carrera, frena a una certa distància i prova d’atracar-se per qualque banda on no faci nosa ni sigui un blanc fàcil. Ardentis també ataca a la serp, de pura ràbia, amb les mans nues. Aconsegueix encara menys que Fulminis...

Metus també prova de fer qualque cosa, però la seva pedra simplement rebota a les dures escates de la serp. Kelemen, més a prop, prova de clavar la daga que va trobar a la torre de les plantes a un costat del monstre, però tampoc té sort i aquesta rellisca inofensiva.

Simultàniament, Leire ha trobat la força l’ànim suficient per començar a cantar una cançoneta amb les paraules Rego i Herbam, lo que produeix, a més de que ella comenci a respirar amb certa dificultat per l’esforç, que una espècie de circells surtin de les herbes per tractar d’immobilitzar al monstre, però l’herba demostra ser massa feble per retenir la serp. D’aquesta manera Flindi retrocedeix aclaparat per l’avanç del monstre, que de sobte es troba ja enrotllant-se en torn al simpàtic ros. Assistiu amb sentiment d’impotència a la letal abraçada de la serp sobre el vostre company, amb l’agravant de que cualsevol cop que faceu pot acabar ferint a Flindi en lloc de a la serp.

Margueritte, per la seva banda, exclama qualque cosa en francès a la vegada que, projectant tota la seva ràbia i pes a una estocada, aconsegueix trinxar al bitxo, clavant-li l’espasa entre les escates. La serp aparta la seva atenció de Flindi un instant per fixar-la en Margueritte, fent un so sibilant a la vegada que li mostra les dents punxagudes fent que caigui de cul, amollant l’espasa i tot. La serp no ha amollat a Flindi en cap moment.

I Aitor s’atraca al monstre amb les mans nues, murmurant qualque cosa per si mateix.

En veure el poc efecte del pal, en Fulminis intenta tornar a recórrer a la màgia.

- Si el "Terra a la vista" no te sembla prou ara provaràs el "Pulmons de iaio"! PERDO AURAM!

Ara sí intent una estocada, que tir?

La rabia me consume, ¡¡¡ese maldito bicho se está riendo de nosotros!!!, así que si a puñetazo limpio no ha bastado para dañar al bichejo, habrá que buscar otras formas más contundentes. La niñata parece que ha dañado al bichejo con su espada, y la malcriada parece que va a intentar hacer algo similar, ¿acero más fuego?....mmmm

-¡¡¡Sagitta, no te asustes por lo que voy a hacer!!!

¿Cómo era lo que nos dijo Lupus?, creo fatuo, creo foguis, creo...creo...

-¡¡¡CREO IGNEM!!!

Me acerco sin levantarme, con una rodilla apoyada en el suelo toco la serpiente con la mano para asegurarme el punto de entrada y le ensarto la espada en el sitio que vea más lejos de Flindi. 

- (Fr) Die à la fois!

Remarco que apoyo la mano en ella para saber donde estoy dando y que lo hago por la parte de abajo, donde esté rodeando las piernas de Flindi.

Metus observa com els seus companys intenten realitzar màgia, aconseguint resultats breus i futils amb pocs esforços. Llavors, recorda les converses mantingudes amb el seu pater sobre la capacitat d'alterar la mateixa màgia, així que, posant-se fil a l'agulla s'aparta i es concentra en l'encanteri realitzat per Fulminis, intentant potenciar-lo.

-CREO VIM!-

Com que Ardentis crida el meu nom intant no asustarme/cridar/amollar res si s'encen algo aprop meu o jo mateixa (rodar y apagar...) i atac.

¿La niñata y la malcriada? ¿y porque no se prende él la mano para ahogar a la serpiente?

Mir, incrèdul, la punta de la daga, després de no haver-li fet res... després mir la serp, com s'encara cap a na Margueritte...

- A veure... quan s'estigui una mica aturada... ara! - i torn a atacar al bitxo

En aquesta ocasió passen moltes coses simultàniament: la serp tracta d'esprémer a Flindi, que es debat per lliurar-se (sense èxit) de la letal abraçada. La majoria de vosaltres, després d'haver pres posicions, tracta de clavar-li la seva arma a la serp, amb més cura del que pensaveu inicialment, això sí, el que resulta en ferides lleus encara que debilitants a la serp, que segueix el seu moviment enroscant-se més i més en Flindi i està ben protegida per les seves dures escates.

I novament els aprenents tracten de fer màgia: Fulminis tracta d'ofegar a la serp destruint l'aire que respira, Metus tracta de reforçar aquest efecte amb la seva pròpia màgia, el que provoca un calfred irrefrenable en el seu company... Ardentis, bé, Ardentis fa que surtin espurnes de la daga de Sagitta. I el que vos sorprèn, sens dubte, és Aitor: per fi arriba a la serp i la toca, encara murmurant a saber què per a si mateix. En aquest moment ell crida, la serp emet un crit simultàniament, a Aitor se li posen ulls de rèptil i al monstre humans. Tots dos s'esvaeixen, cauen a terra inofensius.

La temperatura aumenta de forma considerable

-¡¡¡AAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHH!!!, ¡¡¡vaya porquería!!!, ¡¡¡así no hay forma de hacer nada!!!

Tras tranquilizarme un poco, me acerco a Aitor para comprobar como se encuentra

En Fulminis descarrega la seva frustració pegant cosses al cap de la serp fins que algú l'aguanti i el separi:

- Què bitxo?! Creies que podries amb noltros, eh?! Toma, toma i toma!!

-Si el bicho está muerto propongo que nos llevemos sus restos. No es un bichejo normal y podríamos mirar de estudiarlo, o al menos practicar con él para intentar reducirlo a cenizas y así saber que hacer por si en el futuro nos volvemos a encontrar con un primo suyo.

- Ni se t'ocorri! - dic, mentre agaf en Fulminis per aturar-lo - Al menys fins que comprovem que n'Aitor es troba bé! No has vist com se'ls han canviat els ulls? Algú pot provar de despertar n'Aitor?

-Es lo que voy a hacer pequeñajo

Me acerco a Aitor, con un ojo puesto en el bichejo, e intento despertarlo (a Aitor, no al bichejo), primero lo agito, y si veo que no lo consigo, le meto un par de bofetadas con la intención de que reaccione