Partida Rol por web

Osprey és, en certa manera, el teu petit paradís personal: un lloc de pas ple d'oportunistes, indigents i prostitutes, en moltes ocasions tot amalgamat. Osprey viu de servir Doissetep, ja que els escassos recursos que aconsegueixen esgarrapar a la muntanya no són en absolut suficients per assegurar la subsistència. Els ospreynites treballen com a portadors, informadors, espies, exploradors, servei, cuineres i, ineludiblement, com prostitutes per als habitants de Doissetep. Per tot això els habitants del poble són menyspreats, sempre considerats la casta més baixa entre els que trepitgen l'Aliança.

Uns pocs ospreynites han aconseguit entrar a formar part de la guàrdia de Doissetep i els que ho han aconseguit són tinguts gairebé per herois entre els seus. Curiosament descobreixes que hi ha gent molt vàlida a Osprey, incloent diverses persones que han aconseguit fundar un negoci:

-Albert el forner, únic propietari d'un forn de certa qualitat del poble.
-Ronaldo l'hostaler, que allotja als visitants que arriben tard a Doissetep i es troben amb les portes tancades.
-Patxi el taverner, un tipus ben gros propietari d'un alambí construït a base de deixalles de laboratori.
-Enric el pelleter, que té el negoci a Osprey perquè ningú vol una nauseabunda pelleteria intramurs.
-Andoni el caçador / tramper, que amb ajuda dels seus fills i familiars proveeix de peces de carn i pells no exòtiques a l'Aliança, que així no ha d'importar tants productes "vulgars".
-Berta la meretriu, que tot i no tenir un prostíbul, controla la provisió de dones a aquells que estiguin disposats a pagar; normalment és a la posada, a la qual viu amb el seu marit Ronaldo i a la qual tanca la major part de seus negocis.

Però no hi ha molts al·lots a Osprey, especialment fruit del matrimoni. Si un capellà vingués pel poble, es posaria les mans al cap i blasfemaria, segur, però per fortuna no hi ha ni església ni ermita. El que sí que hi ha és desenes de pidolaires, encara que al no tenir diners aviat et deixen en pau.

Oh, sí, i també hi ha una vella folla, que diu ser una bruixa i també una dona santa... Elisa.

METUS GUSTA! METUS FELIÇ!  ;-)

En principi l'estació ja ha passat, i només m'he dedicat a "sondejar" el terreny. De cara a més endevant ja et posaré quina és l'actuació i l'interacció del personatge amb els altres habitants.

Bé, anam per feina, així et donaré peu per a que Metus rebi alguna que altra pallissa dels habitants d'Osprey o càstig per part de Protantus ;-)

Evidentment que Osprey l'emociona molt, i Metus, com bé has dit, el converteix en certa manera amb la seva segona casa. No obstant, intenta mantenir el beneplàcid de Protantus, ja que el darrer que vol és perdre el respecte del vell savi (poques persones han tractat bé a Metus, així que Metus en certa manera se sent en deute amb el vell).

El primer que fa Metus és establir-se de "vailet de comandes" (xico de los recados, en foraster) entre guardes de l'aliança ospreynites i el mateix poble d'Osprey. De ben segur que més d'una vegada algun guarda necessita alguna cosa del poble i no pot anar-hi o algun familiar/conegut d'Osprey vol contactar amb algun ospreynita de l'aliança. Aquí és on estableix el meu "primer negoci" i em serveix per conèixer habitants i personatges tant del poble com de l'aliança.

La segona cosa és que, com bé has anat mencionant, la majoria de gent que va coneguent Metus són els "prohomes" del poble. Metus té una "tendència natural" a fer negocis; el fet d'haver viscut en la pobresa fa que Metus procuri no desaprofitar cap oportunitat de fer negocis. Això suposa que intentarà guanyar-se algunes monedes extra i que anirà aprenent sobre com funcionen "les coses" (qui "governa", qui és poderós, qui té peles, qui sap, etc).

La tercera cosa és que has comentat que no hi ha gaire minyons al poble. Precisament això és el que explota Metus. Ser del pocs nins que passegen pel poble i que, a més, és espavilat, de ben segur que atrau oportunitats.

Quart. Respecte al tractament de PNJs te coment:
Albert el forner: sobretot menjar. No ens enganem, Metus sap que un bon panet o pastís a la persona indicada en el moment oportú, obri moltes portes (pex, ese guardia fatigado que té gana).
Ronaldo l'hostaler: moltes visites. Segur que a l'aliança hi arriben molt de tipus de persones, i freqüentar l'hostal és una bona manera d'estar assabentat qui ve i que se'n va.
Patxi el taverner: idem que Ronaldo.
Enric el pelleter: bé, Metus és una persona eminentment urbana, així que amb Enric hi té poc tracte, excepte alguna comanda d'algú.
Andoni el caçador: idem que Enric.
Berta la meretriu: em sap greu, però Metus no pot evitar-ho. Intenta entablir amistat, o al manco, una certa confiança amb el personal de "servei a la carta", amb TOTES les senyoretes. Ven la imatge de "aquell noi tan maco i simpàtic" (presència +2, Don de gentes +3) que ens dóna un cop de mà de tant en tant.
Elisa la bruixa/santa: la relació que tengui amb ella vendrà totalment sotmesa al permís o beneplàcid de Protantus.

ALERTA! Com t'he dit abans això és una guia de com anirà actuant en Metus i de com interactúa amb la gent. L'estació està feta i segur que té moltes altres feines (com per exemple estudiar?). Però així et servirà per entendre com funcionarà en Metus.

Segona cosa; tot el que faci amb els "muggles" vendrà condicionat pel beneplàcit o autorització de Protantus. Metus és molt conscient que de qui ha d'aprendre és d'ell, i de ningú més. Però Metus també és conscient que un dia o altra haurà d'abandonar el niu, i convé tenir contactes i sabre's moure's totsol.