Partida Rol por web

L'aula de llatí no és un altre cosa que una habitació àmplia, de murs de pedra sense adornar, construïda a la darrera moda, de sòtils elevats i finestres ben amples i altes, amb vidres transparents (lo que és un luxe molt poc comú). A un extrem, un enorme tríptic (passa dels 2 metres i mig d'alçada i els 3 d'ample), com de retaule d'església, tancat, ple de filigranes en plata i símbols arcans. Bastant a prop, una ostentosa cadira amb "sostre" i tot, presumiblement la del professor, que ara està buida, i davant un atril de fusta molt pesat amb decoració vegetal i un símbol d'una serp mossegant-se la cua. A un costadet hi ha una petita porta d'accés des del claustre.

Mirant cap a aquesta cadira, estan les vostres taules, unes taules de fusta com de copista, però més petites. En total hi ha 30, en tres fileres de profunditat y 2 grups separats per un pasadís central (és a dir, 2 grups de 15, un a la dreta, un a l'esquerra, cada un amb 5 taules a la primera filera, 5 taules a la filera d'enmig i 5 taules a la filera de més enrrera de la classe). Hi ha una petita inclinació a la sala, devallant des del final de la classe (on està la porta d'entrada dels alumnes) i anant cap al costat del professor, lo que millora l'acústica i la possibilitat de que ningú es pugui perdre la lliçó. Encara que dins de les taules es poden ficar coses, de moment no hi ha res a dins. Als costats de l'aula hi ha unes pretatgeries baixes de pedra, integrades a les propies parets de pedra de la sala.

Quan arribau ja hi ha grups constituits, bastant diferenciats entre ells, així com diversos nins encara mirant i sense atrevir-se a atracar-se a ningú o bé sense ganes d'atracar-se a ningú. N'hi ha que xerren francès, occità, gascó, inclús 4 paraules de llatí. N'hi ha d'alts, de baixos, de prims i grassonets, al·lots i al·lotes (encara que d'aquestes poques, però moltísimes si tenim en compte el masclisme imperant entre els mundans). Inclús hi ha un de negre... I cadascún fa una cosa diferent: uns seuen civilitzadament esperant a que arribi el professor, uns altres es recolcen a la paret, mirant i xerrant entre ells, un atupa a un altre i 3 ó 4 criden i es persegueixen entre ells, jugant a tocar i parar.

Un petit resumen de lo que veieu seria el següent:

Magnus: Un enoooorme al·lot absolutament fora de lloc. Farà en torn al metro vuitanta d'alçada, ben fort, i du la roba de llana que es posa davall d'una armadura. Inclús té cicatrius de batalla. En realitat només té 14 anys. Vigila des d'un costat, recolçat a una paret. És basc però sap una mica d'occità. Avui no ha tupat ningú. Encara.

Martín: un altre al·lot físicament destacable. És molt més baix que Magnus però encara més musculós. Està disfrutant de l'espectacle de veure com un altre aprenent està tupant a un de més petit, riguent i aplaudint. És castellà, possiblement camperol (aquestes mans...), d'uns 9 anys.

Mamadú: un de negre. Sí, negre, i no és un dimoni. Absolutament aïllat, assegut a un pupitre, vigilant per no ficar-se en problemes, mirant molt seriós cap a la baralla. Potser té uns 12 anys. Cos molt musculat, però fibrós, atlètic. No xerra.

Aitor: el petit que està rebent la palliça. És basc, molt blanquet i bastant esquifit. Crida demanant que l'amollin (és llenguatge universal). Du robes de pastor i fa olor a cabra. Tendrà 7 anyets. Xerra basc.

Orrin: més petit físicament inclús que Aitor, però amb un bon caparrot. I nas enorme. I orelles en punta. I és verd. Com punyetes m'havia passat desapercebut fins ara? És que no fa renou, està assegut i dibuixant a un pergamí, abstret de tot el renou de la classe. Emmm, edat? Bé, sí, emmm, millor li demanam, no? Xerra gaèlic...

Gerard i Estefania, Estefania i Gerard: no hi ha un sense l'altre. Absolutament afins, xerren català i són germans. 11 i 13 anys respectivament. Encara que li tocaria a la major cuidar del petit, es cuiden mutuament, la gran físicament, i el petit en lo intelectual. Estàn repassant les poques paraules de llatí que han après. De casa burguessa, per les seves robes.

Pere: occità d'uns 10 anys. Juga a parar, bastant feliç de moment. Fill de serfs, això és el paradís. Bastant anodí.

Patrice: al·lota de 8 anys moreneta, asseguda en terra jugant a les pedres. Francesa. Poc menos que autista.

Mario: un italià jueu de 9 anys que està provant de valorar la qualitat dels gravats del tríptic. Està bàsicament anonadat, però es nota que no sap lo que està fent. Ho deu haver vist fer a un major.

Scio: un que juga a corre. No és molt hàbil i al poc se pega un bon cop i plora una mica. Té 10 anys i també és italià. Ja li han canviat el nom, abans es deia Juliano.

Crepitus: aquest s'ha canviat el nom ell solet. És un orgullós aprenent de casa Flambeau, l'aprenent de Lupus Mortus, i entretant juga a correr, fa com si enarbolàs una espasa. Es occità i deu tenir també 10 anys.

Leire: una al·loteta basca molt guapa que està cantant fluixet entretant mira com juga a les pedres Patrice. 11 anys. No hi ha comunicació verbal, però d'alguna estranya manera socialitzen.

Maitea: una gascona d'uns 11 anys a la que li falten algunes dents. Té una veu MOLT aguda i està escridassant a Toni, l'al·lot que tupa a n'Aitor.

Toni: un al·lot de 14 anys que a més de tupar al pobre d'Aitor (a qui dobla en edat, tamany i pes), passa olimpicament de na Maitea. És fill d'un guàrdia de Doissetep i li encanta possar a prova el seu cos. Xerra català i una mica de llatí.

Paolo: un italo-català fill d'un mercader de Doissetep. Té 12 anys i li està contant qualque cosa "importantísima" a Janos en italià.

Janos: un al·lot molt espabilat d'Aragó. En teoria no xerra italià, però assenteix a Paolo. Té uns 9. Vesteix amb una peça de roba de cada color (i diferents factures i tamanys).

Margueritte: una al·lota de 9 anys que vesteix com una petita dama, molt composada. Li està reclamant qualque cosa a Yusuf, un al·lot mulat que té al costat. Clarament noble i clarament acostumada a que li facin cas. És francesa.

Yusuf: Doissetepià, mulat, espabilat i bastant alegre. Xerra un poc de cada idioma de la sala. Li està consentint a Margueritte. Té 8 anys i ja sap que no li convé contradir a qui té autoritat...

Fulminis: Un nin ros de 9 anys, provençal, amb robes d'aprenent que no es sap si li son massa grosses o és que no se les sap posar. Permanentment descambuixat i amb la cara lleugerament bruta.

Entra a la classe corrents, eufòric pel seu primer dia. S'acosta i saluda en Yusuf visiblement emocionat, interrompent el que sigui que estigués fent amb aquella nina, tot una explosió de paraules i bromes. Quan d'entre l'escàndol aconsegueix sentir n'Aitor... es llença a ajudar-lo de cap, insultant i maleïnt a n'en Toni en provençal (i el que ha pogut aprendre de llatí)!

- Puta bístia! Deixa aquest mitjamerda i atrevi't amb un que et pugui posar els collons per corbata! Capdefava! Si fossis rei t'haurien de fer es duros amb anses! ... "MERDA! PARVA MENTULA! FLAGELLI COLEII!"

Sagitta: Nina d'uns 9 anys, cabells castanys foscs i molt llargs. Du calçons i una túnica llarga que podría mig passar per vestit. Ulls grossos i cara de despistada, sempre amb un mig somriure. Entra amb cara de no saber ben ve que fa aquí. Va salundant un per un en occità, francès i italià quan correpon i a la resta en llatí. Quan veu la pica baralla espera que Toni deixí anar Aitor quan tengui problemes més grossos. Si aconsseguieix agafar Aitor i apartar-lo prou per no rebre es posa a fer-li netes les farides amb un mocador net que treu d'alguna de les butxaques de la túnica.

Metus: nin de 9 anys, més alt de l'habitual en la seva edat. Cabells nets i curts, amb una mirada d'ulls negres penetrant. Porta roba senzilla que clarament li acaben de donar d'algún vilatà del poble.

Metus se sitúa al portal, i analitza ràpidament totes i cada una de les cares noves que veu, deturant-se descaradament sobre Margueritte, fixant-li una mirada...poc més que lasciva.  L'aldarull provocat pels crits de l'Aitor i les grapades del Toni interrompen uns pensaments poc recomanables que clarament es reflectien a la cara de Metus mentre mirava la pobra Margueritte. Dirigeix la seva mirada penetrant cap a la brega, observant calmadament com un jove descambuixat inicia una serie d'insults i cops amb el Toni.

Sospira, dient -Aficionats...- i es dirigeix cap a la brega, aturant-se únicament per agafar el primer objecte punxant que trobi (llàpis, punxó, pinzell, el que sigui servirà).

Se situa vora la Maite, rera el Toni, esperant el moment propici a que el jove despentinat amb cara de boig i malvestit li ofereixi una oportunitat... En el moment en que en Toni li dona l'esquena, ràpidament se situa just al darrera, li agafa els cabells i pega una estirada ben forta (el suficient per a que alci el cap) i li situa l'objecte punxant just a poc milímetres del camp de visió de l'ull. S'apropa a l'orella del Toni i amb un xiuxiueig imperceptible li diu:

- Un cop, un sol cop més i et buit l'ull. Un cop, i m'encarregaré personalment que tots i cada un dels animals d'Osprey que tinguin polla te la fiquin pel cul i que s'hi corrin tantes vegades que sanglotis suc blanc pel forat de l'ull.

En Fulminis està impressionat... Deixa en Toni (no sense abans pegar-li una darrera cossa) i es dirigeix emocionat al nouvigut de darrera.

- Cony! On has après a maleïr així?! Aquesta no me la sabia! Com va això de "...que te surti suc blanc pel forat de l'ull"? Això seria com... "UMOR ALBO VIA FORAMEN OCULIS!!". Per cert, som en Mar...Fulminis.

Es mira de reüll si n'Aitor està bé, però sembla ben atès.

Kelemen: a primer cop d'ull el primer que pensarieu en veure'l, si no heu vist aban un nan, seria què està fent aquí un nin tan petit? Però després vos fixau i veis que hi ha alguna cosa que no quadra... Realment, Kelemen té 10 anys, més baix del normal per un infant de la seva edat i de complexió una mica robusta. Té la cara rodona, amb el cabells negres, una mica desgrenyats, i els seus grans ulls són grisos com la pedra. Vesteix amb robes senzilles però bones, adequades a la seva complexió i les seves proporcions.

La cara que posa Kelemen quan entra per la porta de l'aula és de total i absolutament perdut i desorientat. Els seus ulls no donen a bastament per fixar-se en el darrer detall de l'aula i es queda entre meravellat i bocabadat quan veu alguna cosa que li resulti nova... és a dir, amb gairebé tot. Li fa molta gràcia el sistema de taules-on-es-poden-amagar-coses-dins.

Sembla que Kelemen no és del tot conscient ni tan sols de la baralla que està succeïnt a dues o tres taules de distància, fins que sent els crits del nin ros de la cara bruta (Fulminis) i com el nin alt d'ulls penetrants (Metus) li posa un objecte punxegut davant de l'ull d'un altre nin... A punt està Kelemen de llançar-se damunt Metus, però en el darrer moment veu n'Aitor, el sent murmurant en euskera i tot d'una entén la situació. El nan fa un canvi de plans, així que es posa davora n'Aitor (més o menys al mateix moment que la nina dels ulls grossos).

- Utzi zion bakea, zingira zikin troll¹ - diu amb ràbia mirant cap en Toni. Després es gira cap a n'Aitor i amb més tranquilitat li diu : - ari duzu minik?²

Metus mira de reüll a Fulminis, i contesta:

-Diguem que he anat a una altra escola.- I ara sí,mirant de nou en Toni. -Una escola on no hi ha repetidors i els qui suspenen apareixen surant al port. I el nostre benvolgut amic avui ha après nous conceptes i necessita reflexionar al respecte, oi?.-

Sense abaixar la guàrdia, amolla els cabells de'n Toni i s'apropa a Fulminis, situant-se entre el Toni i l'Aitor, a l'hora que observa com és atès per una nina de cara afable (Sagitta) i un altre més baixet (Kelemen) que sembla entrendre's perfectament amb l'Aitor (quin coi d'idioma parlen???).

- Em caus bé, Fulminis.- diu en Metus, a l'hora que li ofereix la seva mà.- Tens pebrots, noi, i això m'agrada. No tothom és capaç d'insultar amb tanta de ràbia acumulada com tu!. Increïble!!! Per cert, em dic Metus, i he vist que saps llatí, i jo vaig un poc peix en això. Que et pareix si tu m'ajudes amb el llatí i jo t'ajut amb el tema dels insults? Vols que ens seiem plegats a la mateixa fila, vora el pobre Aitor?-

En Fulminis ha estat el primer en arribar a l'escena i en certa mesura el que més s'ha fet notar, gens, gens subtil. Però en Martín, curiosament, ha decidit que l'al·lot encara no ha rebut lo suficient i, dins de lo possible, ha mantingut aferrat a Fulminis perque la diversió no s'acabés o hi hagués una baralla de veritat.

Entretant na Sagitta s'ha aproximat subtilment a ells, cercant el moment d'intervenir, però respectant les distàncies per no veurer-se embolicada a la baralla sense voler.

Llavors ha sortit del no res, com qui diu, en Metus, treguent de la baralla al mateix Toni, estirant-li dels cabells i gairebé catapultant-lo d'esquenes fins a un escriptori (el moviment ha estat més brusc de lo que esperava). Allà ha pres possició, mig acotat, des de darrera, li ha posat un afilador de plomes a damunt de l'ull i l'ha amenaçat en veu bastant baixeta, xiuxiuetjant-li a l'oida.

-Val, val -diu en català l'atupador alçant els braços en senyal de rendició. Pareix bastant espantat. Martín, a la vegada, té fixa la mirada a l'afilador de plomes, molt seriós. Ja ha amollat a Fulminis i pareixia a punt de botar a damunt d'en Metus.

-T'està ben merescut, umf! -diu na Maitea en gascó molt estirada a la vegada que asevera amb el cap, tota airada.

N'Aitor, estirat de les mans de Toni per na Sagitta, es troba també amb la cara (estranya però) amiga de Kelemen, que a més és més baixet que ell i que pareix reconfortar-li amb les seves paraules.

-Estic bé, estic bé, només em sagna una mica el nas... -diu en basc, intentant fer-se conscient de tot lo que li fa mal i que li han pogut rompre o ferir. Els que més saben d'això poden suposar que no és la primera palliça que reb, ni de lluny. De fet ni plora, lo que té mèrit per lo petit que és.

فعلت حسنا ، لديك تقديري -diu en Mamadú en àrab, en pose molt digna, com de príncep del desert. Fa uns segons que està aixecat i al pasadís entre els escriptoris, a prop vostre.

En aquests moments ja sou el centre d'atenció de tota la clase. Fulminis li amolla una darrera cossa a Toni.

-T'en recordaràs d'aquesta, oh sí, t'en recordaràs -diu Toni quan l'amolla en Metus, encara que la seva amenaça queda una mica deslluida pel fet de que parpalleja molt i es troba a certa distància... Martín s'aproxima a ell i li possa una ma a l'espatlla en senyal de camaraderia, ma que aparta d'una manotada en Toni, que va a seure a la taula més llunyana de vosaltres.

Com veuràs, ara com ara el que ha aprengut a dir en Marcel és básicament insults en llatí, declinats de qualsevol manera. Però és el que dius, que a ell tant li és què en pensin i de fet ni s'ha aturat a pensar si es pronunciava bé o malament. La idea era cridar l'atenció el més possible, vaja. Que sentissin els insults la major quantitat de gent. :P

Se qui es en Toni de qui es fill i a quina banda pertanyen? Tot i que no els parli identific el basc i el català? En cas de que hagi pogut mig entendre/intuir el que ha dit Metus li faig la traducció en Llatí a Fulminis... fluixet no fos cosa que el professor/a (que també dec saber qui es) me senti.

Fins el moment no hi ha hagut ningú que interpretés sortint-se de mare (a nivell de coherència del món), així que no he hagut de corregir ningú, només matitzar, anam bastant bé. Per la meva part m'alegro d'haver interpretat reaccions i altres raonablement bé. De vegades he de donar coses per fet o suposar per mor de la jugabilitat per web o ens eternitzariem...

-Toni és fill d'un tal Pere Martell, de la banda d'en Cognerius (distintiu de la rata), un guàrdia. No el coneixes (és d'una altra banda i ademés ja has vist com és...).
-Pots reconèixer el basc, el gascó, el castellà, l'aragonés, el català i el francés sense massa dificultats. De l'occità podries reconèixer alguns accents. Tots els idiomes romànics de la zona són més o menys comprensibles si prestes molta atenció, com a mínim en termes generals.
-El professor has sentit que no és de Doissetep. És un tal Gerbrantius, que duen d'una aliança de Stonehenge.

Pareix que l'al·lota que havia rescatat a n'Aitor (Sagitta) ha entès lo que has dit, perque et fa la traducció al llatí de lo que ha dit Metus. Bé, és una suposició, perque no entens "ni jota". En qualsevol cas costa de sentir-la, pareix fins i tot avergonyida de dir res, perque ho diu molt fluixet.

Li dius fluixet lo que creus haver entès de l'amenaça d'en Metus a Fulminis, traduïnt al llatí. Clarament no s'entera d'un prebe, la seva cara és molt expressiva.

Na Sagitta li diu molt fluixet, a l'oida, qualque cosa a Fulminis i encara que no arribau a escoltar el qué, sí que reconeixeu el to distintiu del llatí.

Dic en occità poc a poc i vocalitzant "hauriem d'anar seient"

Metus mira Sagitta, observa la boca de Sagitta, després lentament abaixa la vista fins la mà de Sagitta (la qual té un dit anular realment preciós) i finalment dirigiex la vista fins la cadira.

(cat) -Oh! És clar! -

Se'n va fins la cadira assenyalada, palpant-la amb certa inseguretat, gairebé com si fos un animal que l'anés a mossegar. Lentament acosta el cul al seient, i previament ben agafat a la taula, moooolt lentament el deposita sobre el seient, recolzant poc a poc l'esquena fins que s'hi asseu completament.

Es gira cap a Sagitta i, fent un copets delicadets amb la mà sobre la cadira del costat diu:

(cat) - Vols seure aquí, maca?. Per cert, tan dit mai que tens un dit anular ben bufó?

En Fulminis es tira on en Metus fa la senya, quasi axafant-li la mà. Se'l segueix mirant emocionat ignorant la mirada assasina que segurament s'acaba de guanyar.

(prov) - Això que lladres no és provençal, no? O això o xerres fatal, tio! A veure, anem per feina: cul es diu CULUS, pardal es diu MENTULA, boixar és FUTERE... i més o menys això és tot. Sé llatí, eh?

Continua parlant sol, com si tothom l'entengués...

(prov)- Perquè tu que vols aprendre d'això de la màgia? A volar també? Perquè a defensar-te no ho necessites... Potser a lligar-te a alguna al·lota? Eh? Com a aquella del mocador?

...colzades afectuoses

És de lògica que entengui en Metus (més o menys), ja que el provençal i el català d'aquesta època s'assemblen una mala cosa!! AH! i provençal i occità és la mateixa llengua, a no ser que el provençal li diguis a la variant més afrancesada. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_occitano  per exemple.

I això és una història en provençal... que més o menys s'enten:

Un òme aviá ren que dos fius. Lo pus joine diguèt a son paire:
    ‘Ei temps que fugue mon mèstre e qu’ague de sòus;
    fau que pòsque me’n anar e que vegue de païs.
    Partatjatz vòste ben e donatz-me çò que duve aguer.’
    ‘O mon fiu,’ faguèt lo paire, ‘come voudràs tu; siás un
    marrit e saràs punit.’ E puei durbiguèt un tirador,
    partatgèt son ben e ne’n faguèt doas parts.