Partida Rol por web

Surt a declamar el meu poema bastant nerviosa, no tant per la declamació sinó pel poema... He descobert que no tenc vena artística. De totes maneres pareix que no ho he fet del tot malament perque Gerbrantius no s'està arrebassant les orelles ni res per l'estil.

Salgo algo nervioso ya que por mucho que lo estoy repasando, no consigo memorizar del todo el poema que quiero recitar. Comienzo lentamente para luego ir mezclando las palabras, creando un galimatías sin sentido

-¡¡¡¡AAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHH!!! -grito- ¡¡¡esto no puede ser!!!

Me giro y vuelvo a mi sitio con cara de muy pocos amigos. La temperatura de la habitación a aumentado espectacularmente, tanto que algunos de vosotros os estáis achicharrando de la calor que hace

En Fulminis surt remugant... ja està FART del llatí. No fa més que suspendre i no serveix per res. No ha après res amb tot aquest temps i s'hauria de dedicar a fer màgia no a dir bajanades. Quan és a l'ambó intenta començar tres vegades el poema però s'atura. Finalment posa cara de pomes agres i crida:

- (prov.) A ca una puta!!

...i se'n va a seure una altra vegada, completament enfurrunyat.

Margueritte, emocionada con el ejercicio por salirse un poco de lo normal y ser original, compone un poema sobre el paisaje de su tierra natal resaltando únicamente sus virtudes y belleza.

Lo recita con calma aunque un poco emocionada.

Me acerco sonriente y confiado para realizar el nuevo examen. Tras saludar al tribunal cierro los ojos para comenzar a declamar.

Gaudeamus igitus,
juvenes dum sumus.
Pos iucumdam juventutem,
pos molestan senectutem,
nos habebit humus.

El rostro de Gerbantius se torna algo serio y tose algo molesto, a lo que abro los ojos.... parece que no va tan bien como esperaba... con la voz algo insegura continuo.

Ubi sunt qui ante nos
in mundo fuere?
Transite ad superbros,
vadite ad infernos,
hos si vis vidrere.

El rostro de Gerbantius pare expresar cierta decepcion, por lo que el resto del poema lo recito con prisas y nervios.

Vivant omnes virgines,
fáciles, formosae
vivant et mulieres
tenerae, amabiles
bonae, laboriosae.

Vita nostra brevis est,
breve finietur.
Venit mors velociter,
rapit nos atrociter,
nemini parcetur.

Gerbantius, bastante serio, parece meditar durante un momento antes de negarme la nota aprovatoria.

Si bien no me quejo de la nota, tampoco reacciono a la misma. Incredulo, con una expresio de completa perplejitud abandono lentamente el lugar, murmurando algo ininteligible por lo bajo.

Mentre vosaltres estau recitant les vostres "poesies", estic nerviós al meu lloc, provant de fer rimar paraules en llatí mentalment, i provant de donar-lis un ordre més o menys coherent... tal vegada m'hauria semblat més fàcil si m'hagués entretengut o interessat abans per la poesia, concepte que encara no he entès gaire.

Com a resultat, "recit" un seguit de frases que a mi me semblen xules...

- mmm... "lapis est frigus" ... mmm ... "draco dormiens ignis somnia" ... i ... mmm... "canis ambulans in via" ... ja està!

No gaire segur mir el rostre seriós i vermell de Gerbrantius, que mou el cap, incrèdul, mentre em fa senyes perquè torni a seure al meu lloc.

Una vegada al meu lloc, em gir cap als meus companys i dic:

- No ho he fet bé? Però si "somnia" i "via" rimen!

Leire tarda en salir. Roja como un tomate y casi tartamudeando al principio, logra sobreponerse y declama un breve pero tema, casi una canción, en el que juega con las pausas y el ritmo más que con la teórica rima y las palabras descubren parte de su música interna. Sin ser una gran obra, al menos se puede decir que es poesia. Cuando termina, vuelve a su sitio sin mirar a nadie, casi avergonzada.

Metus prova, amb més ganes que èxit, de declamar sobre les riqueses i sobre una moneda d'or, però, per desgràcia, es traba una mica la llengua i la poesia tampoc és gens impressionant, així que en seure ja s'està mirant els peus...

En aquesta ocasió la prova resulta una gran tragèdia, en comptes d'un recital poètic, com se suposa que hauria d'haver estat. Mamadú canta al desert i introdueix paraules de l'àrab, Aitor parla dels drac i les serp (és a dir, en nombre diferent de l'adequat), Pere no encerta amb els adjectius, Mario utilitza totes les paraules que coneix sobre qualitats metàl·liques... sense fer-les rimar res més que en el seu cap, Scio simplement tartamudeja, Martín es posa vermell com un cranc i no diu ni mu, Toni es nega directament a sortir. Ni tan sols Orrin fa una actuació massa digna.

Encara que hi ha més aprovats, només 2 persones es mostren veritablement a l'alçada: Maitea i Leire. De les dues el desempat va per a la cantarina i melodiosa declamació de la vostra tímida companya, Leire, així que és ella en aquesta ocasió la que rep una moneda d'or a la qual s'inscriu màgicament una llegenda commemorant la proesa.

ESTIU DE 1186

I per fi una nova activitat: la lectura! Molts havíeu desitjat accedir-hi i per fi és la vostra oportunitat... previ pas per aprendre totes les lletres, assimilar com s'escriuen, com sonen ... i després, un cop interioritzat tot això, pràctiques d'escriptura! Però Gerbrantius, que té per davant la seva darrera estació amb vosaltres, no atura aquí, vos ensenya també les meravelles del Trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el Quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música), a llegir mapes, a interpretar-los, una mica d'història mundana i màgica dels llocs d'Europa i finalment vos passa imatges d'un magnífic bestiari al tríptic de la classe, mostrant-vos els atributs principals de criatures que ni tan sols haviau pogut imaginar. Sí, una estació esgotadora.

PROVA: Aquesta vegada la prova consisteix en fer una il·lustració adient a qualsevol dels temes explicats aquesta estació.

SUCCÉS: la infame vara de càstig del mestre desapareix un dia abans del final de les classes, podent assistir tots a una discussió acalorada de Restitius contra Protantus sobre la legalitat de fer una investigació màgica. No hi ha cas doncs ja sou aprenents i el sotmetre-us a les proves crearia molts més problemes dels que arreglarien. Ningú confessa el crim i la vara no apareix.