Partida Rol por web

En un moment donat, quan estau totes reunides a casa de na Sagitta, fent... el que sigui que estigueu fent... em veis arribar i acostar-me a vosaltres, amb la preocupació dibuixada al rostre. Vaig caminant ràpid, amb urgència, i quan estic prou aprop, notau que respir profundament, segurament d'haver caminat o corregur molt.

- Hola... - dic quan estic al vostre costat, i quan he recuperat una mica l'alè, afegesc - quina sorta trobar-vos aquí, en Flindi ha anat a cercar els altres i m'ha dit que vendrien cap aquí tot d'una... Podem parlar un moment?

-Pero, pero, pero....¿¿¿y estas prisas???, ¡¡¡RUBIALES!!!....¡¡¡nada!!!, ¡¡¡se ha largado y nos deja aquí sin una mísera explicación!!!, luego el desagradable soy yo!!! -pongo cara de pocos amigos por un instante- Bueno, ¿vamos a casa de la sabionda a ver que se cuentan estos dos -pregunto a Fulminis- ¿o esperamos un poco y te sigo apalizando un rato -sonrío irónicamente.

Atento a la historia de Kelemen, algo triste y no tan entusiasmado cuando la escucho.

- Vaya.... cuanto lo siento.

Mientras recuerdo la reacción de Kelemen al ver al Pater de Orrin. Al igual que recuerdo la historia de Ardentis y la devastación de un pueblo entero a manos de unos magos.

Cuanta crueldad habrá dentro de la orden? Cuanto poder en manos de gente que quizás no lo merezca.

- Bueno, será mejor que nos demos prisa, a ver si podemos encontrar a tu hermana.

- Si és cosa d'en Kelemen sempre la sol liar gorda! Jo crec que som a temps de pegar-mos després més, no? Ademés... m'agraden més les galletes de na Sagitta que no les teves. Les seves són més dures! Bwahahahahah! - I se posa a córrer cap a ca na Sagitta d'una forma gens sigilosa

Així que veig arribar Kelemen li oferesc una cadira que tens tanta presa? que ha passat? mentre li pos un tassó d\'aigua i li acost una mica de fruita.

-¿¿¿Más duras???, ¡¡¡ya te daré yo a ti galletas más duras!!!

Voy corriendo detrás de Fulminis intentando sobrepasarle

-¡¡¡A ver quien llega primero!!!

Meeeeetuuuuuus seeeeee leeeeevaaaaantaaaaaa.

Guuiiiiiaaaaameeeee, peeeequueeeeñooooo hooooobiiiiiit

Em gir cap a Sagitta, veis en els meus ulls que estic realment afectat.

- gràcies - dic, mentre em bec ràpidament el tassó d'aigua, i començ a menjar una mica de fruita...

Després d'uns pocs minuts, arriben tots els altres

- Què bé, ja sou aquí... així vos ho puc explicar a tots a la vegada... - vaig dient, ara una mica més tranquil - venim del bosc... en Flindi i jo, vull dir... ell m'ha dit que havia vist un mussol i un nin... i resulta que venia d'Arcàdia... el mussol, no el nin, i jo li he dit "venga, ensenya'm on és aquest mussol", i quan hi hem arribat he vist el que pensava... el mussol és un dels vigilants del meu poble, i duia a la cama l'anell de la meva germana...

Faig una pausa, per menjar una mica de fruita

- I el mussol volia que el seguíssim bosc endins, però ja es començava a fer fosc, i caminar per un trot és millor fer-ho de dia, i llavors ha estat quan en Flindi m'ha dit "no seria millor que tornàssim demà dematí amb més ajuda?" i jo li he dit "d'acord"... i hem pujat tan aviat com hem pogut cap aquí...

- No vull que vos sentiu obligats, però m'agradaria molt que m'acompanyassiu... necessit saber què ha passat amb la meva germana, si està ferida... o pitjor... - una llàgrima guaita per un dels seus ulls grisos només de pensar el que li pugui haver passat a la meva germana - per favor... no sé res d'ella desde que ens vàrem separar per fugir de l'assassí del nostre pare...

M'eixuc els ulls, mentre vos mir, esperant la vostra resposta.

Muy serio me adelanto hacia Kelemen. La temperatura sube

-Cuenta conmigo

Os sorprende la seriedad de mi rostro

Es clar que sí que venc! hauriem de preparar menjar, roba d'abric... Vaig a parlar amb na Constança per veure si m'ajuda a preparar menjar

Na Constança, veient el bon rotllo imperant, fent-se càrrec de la importància que sembla tot l'assumpte per al teu grup d'amics (al qual ja ha après a entendre i voler, sobretot el segon), es fa còmplice de les vostres activitats, vos dóna suport amb la seva cuina i promet intentar que la teva mare no s'assabenti de res...

Amb el que he practicat amb ma mare a l'infermeria seria capaç d'enbenar una ferida sense provocar trombòsis ni gangrena? Si és així prepar una mini farmaciola de primers auxilis.

Apunta'm-hi, que vos hi acompanyaré.- Diu Metus a la vegada que aprofita per començar a fer "rebost" de les viandes de la taula.

Tres pomes bastaran per un parell de dies? A les males sempre podem comprar coses als habitants del bosc.- comenta convençut de si mateix, amb un somriure d'autocomplaença.

- Compta amb jo també! Averiguarem què li ha passat a la teva germana i ens encarregarem de qui li hagi fet res!!! Aquí el chamusquina i jo ens hem estat entrenant i ara podem amb qualsevol! Ademés ara som mags!

En Fulminis intenta posar-se seriós i digne... intenta, he dit.

Leire, que estaba en casa de Sagitta repasando latín (qué si no) aunque había pasado completamente inadvertida hasta el momento, como siempre, se hace notar entregándole un pañuelito con delicadeza a Kelemen mientras declara en voz bajita pero con tono firme:
- (lat) Vengo, Kelemen, amigo.

ok, me referia a aixo més "curar pupas" que primers auxilis.

- Entonces nos vemos mañana aquí a primera hora. - Pongo una mano en el hombro de Kelemen.

Me uno emocionado al coro, a pesar de haber quedado ya obvio que acompañaría a Kelemen.

- Tambien, puedes contar conmigo!

Realzando la frase con un gesto de convicción.

- Sera mejor llevar también agua suficiente.

Aviso a los demas, recordando las jornadas que he llegado a pasar en el bosque.