Partida Rol por web

L'Àlex et mira de costat amb una cella aixecada.

Es pot saber quines burrades estàs dient? Mira l'Arianna que asenteix amb el cap, encara recuperant-se de l'ensurt.

L'Àlex agafa el llibre i l'obre. Comença a llegir les primeres pàgines.

"Les escollides van trobar el portal que les duría a on el seu destí havia marcat. Un viatge a un altre món, semblant al seu, pero amb algunes diferencies. Les dues petites van anar a parar a un carreró, on un bandit volia fer diners amb la seva venta, pero gràcies a un fort i espavilat vailet, les escollides van poder..." Va continuar llegint en silenci, fins que va arribar al final, amb cara de sorprès, va pasar pàgines que estaven en blanc.

Desprès us va mirar. Us heu quedat adormides llegint aquest llibre? Pregunta tancant-lo.

 El que hem viscut s'ha quedat gravat al llibre!!! 

Va exclamar agafant-lo i tornant-lo a obrir, per llegir de nou el que havia llegit l'Àlex. Era increïble, com podia ser, això? Semblava una pel·lícula, pero era real, encara que l'Àlex no les cregués, ella sabia, igual que l'Arianna, que havia passat, i a més estava escrit. 

Mira! - li deia a l'Arianna. 

Es pot saber qué feu amb això? Es de l'àtic, oi? No us vaig prohibir d'anar-hi? Pregunta de sobte, una veu darrera vostre.

La mare de l'Àlex havia arribat en el pitjor moment. Va caminar dues pases i us va treure el llibre de les mans.

Amb això no es juga. Diu molt enfadada, mirant-vos als tres. Vosaltres dos, a la vostra habitació.

Arianna, petita, será millor que tornis a casa. La nena li fa cas, assentint i acomiadant-vos timidament amb la mà.

 La Marina però, es sorprèn quan li treu el llibre de les mans... arqueja les celles un moment, enfadada, però finalment afirma amb el cap. 

Ho sentim molt, Anna. - es disculpava, sabent de segur que la culpava a ella, i no al seu fill. 

Però no deixaria que l'amagués gaire... la Marina va anar cap a la seva habitació i va tancar la porta, però ella no era dins, volia veure a on amagava el llibra l'Anna. 

Vas arribar a veure com l'Anna tornava el llibre a l'àtic, i tancava amb clau, guardánt-se-la a la butxaca.

A la nit, quan va arribar el pare, ella va anar a explicar-li tot, i un cop més , ell va ser comprensiu. Us va renyar pero de bones maneres, i us va fer prometre que no ho tornarieu a fer.

L'Anna, no convençuda encara, va anunciar que portaria tota la ferralla i coses inútils de l'àtic a la deixalleria.

Tant l'Àlex com tú vau intentar salvar el llibre, pero no vau aconseguir obrir la porta, i així al día seguent, l'Anna va marxar amb el cotxe ple de caixes que havia preparat la nit anterior cap a la deixalleria del poble del costat.

No hi havia res a fer.