Partida Rol por web

Mentrestant Ardentis i el seu grog revisen l'escena, Sagitta s'aproxima a l'home caigut, inconscient, i l'atén.

L'escena del combat conté esquitxades de sang contra una paret i un bassal de sang sota el cap del jove grog, a qui li han rebentat mitja cap d'una maçada, afortunadament per als vostres estómacs la part que ha quedat contra el terra. També hi ha rastres de foc a les parets properes, així que sembla que Margueritte va tenir temps de defensar-se. També hi ha alguns rastres de petjades de la refrega, però caldria alguna cosa millor que el que teniu disponible aquí com per entendre el caos de moviments en els estrets sòls del carrer empedrat (com la resta de carrers de Doissetep).

D'altra banda sembla que l'home calb viurà i està semi-conscient, a Sagitta no li costa gaire aconseguir que torni a la consciència.

-Ah, quin mal! Per tots els déus, alguna vegada aprendré a deixar d'ajudar a les humanes indefenses? -es demana a sí mateix l'home calb- Sóc Aureos, el familiar de n'Snarissel. Aquell grog mort d'allà era un idiota al servei del meu amo que mirava a la vostra amiga com si fos un mosset, gairebé es mereix el que li ha passat. Bé, potser no -diu pensant-ho millor i al veure les vostres cares- Margueritte va intentar defensar-se però els sicaris eren bons i venien preparats amb objectes màgics. Em sembla que aquí hi ha molt més del que pareixia a simple vista... Llavors què, aneu a quedar-vos aquí com estaquirots o aneu a seguir el rastre per alliberar a la vostra amiga i resoldre aquest tèrbol assumpte? -afegeix sense gens de tacte- Aaaaah -finalitza en tractar de posar-se dret, perdent l'alè instantàniament amb el moviment, i la ferida del seu pit torna a sagnar.

-Que qualcú vagi a avisar a Snarissel, la resta seguiren el rastre com sigui.

No podem molestar els mags ara mateix. Grog 1 acompanya'l a l'infermeria. Ens pots dir cap a on han anat?

-Ni se t'acudeixi tocar-me, humà! -li diu al grog que anava a carregar al calb- No em deixareu a un costat després del cop que m'han donat, vull treure els ulls a quell cent vegades maleït grog. Farem una cosa, jo, que puc seguir el rastreee, em converteixo en corb i vosaltres em porteu. Hi ha tracte?

Si n'estàs segur... estàs mal ferit

-Sagitta, si el ocellet vol volar que ho faci, així ens podrà ajudar. Si després no pot continuar per les ferides, ja el duràs damunt teu -dic senyala-la

-Estic més que segur. Em transformo, em col·loco en la teva espatlla i vos guio. No em cal estar en perfectes condicions per anar a l'espatlla d'algú... Anem? -diu amb la seva estranya veu humana. No dóna temps a replicar, abans que pugueu obrir la boca hi ha una successió de canvis en la figura de l'home calb, que s'encongeix i transforma entre espetecs i altres sons difícils de catalogar. Ràpidament es veu cobert de plomes negres, de poc més de 2 pams de longitud i aproximadament un quilo de pes, el que vindria sent un poc llustrós i més aviat petit corb.

Va, doncs anem

-Anem de una vegada!, han segrestat a un membre de la Casa Flambeau, i he de fer-lis pagar als causants per aquesta osadía!- la temperatura augmenta.

Dit i fet, el corb es col · loca sobre l'espatlla de Sagitta i us serveix de guia. Un guia sorprenentment bo, tenint en compte que no és precisament un ca ni un ocell nocturn.

Sigui com sigui, la comitiva avança un parell de carrers seguint el rastre fins a unes petites escales descendents de mal aspecte, estretes i relliscoses, que acaben a la porta d'entrada d'un subterrani d'una casa de pedra vella i mal mantinguda. La porta està tancada, però Aureus està convençut que els homes i la seva segrestada han passat per aquí.

La porta al soterrani és una d'aquelles que són més fortes de lo que pareix a simple vista, però ha tingut millors dies... ara ja fa bastants anys. Probablemente es podria tombar per pura força, però també té un pany de ferro per a una clau bastant grosa. El pany està millor conservat que la porta, tal vegada l'han mantingut millor o potser l'han canviat en qualque moment.

Me gir als grocs A algú se li acudeix com podem obrir la porta sense fer un escadol?

Els grogs es miren entre si, per si algú té una fórmula "màgica" a la màniga. Sembla que ja tenien clar que havien de tombar la porta quan els heu sorprès amb això de ser silenciosos. No, no tenen idees d'aquest tipus, no, definitivament. O potser si.

-Conec un tipus de la guàrdia de l'Aliança que sap colar-se en cases silenciosament, segur que sap obrir panys. Puc anar a cercar-lo... -ofereix un dels grogs.

-Corre de pressa a cercar-lo!!!. Sagitta, si aquest grog tarda molt a dur al seu company, jo mateix tombaré la porta creman la fusta. tranquil·la, procuraré no fer renou.

El grog surt immediatament corrent i abans que vos ho pugueu repensar ja ha sortit del vostre àrea, especialment si no voleu alçar massa el to.

Aureus vos llança una mirada feréstega, el que sent un corb se li dóna molt bé:

-Aquest grog trigarà almenys 10 o 15 minuts a tornar, segur. No teníeu una amiga en perill? Odiaria que una aprenenta morís dins dels murs de la meva pròpia Aliança. Emprareu una mica de màgia vosaltres mateixos o què? -remuga el familiar.