Partida Rol por web

S'acosta la festa de Sant Joan, una festivitat d'especial rellevància per al regne feèric, una festivitat que els mundans dediquen a rituals per congraciar-se amb els follets, els mags a ordir poderosos rituals, les bruixes a preparar pocions especials, els dimonis a sortir a torturar els humans i els clergues a pregar per que res d’això no es faci. Tu t'estàs plantejant si tractar d'endinsar-te als trods propers a la teva llar original, allà on et varen criar abans de convertir-te en aprenent de mag, i tractar novament de trobar la teva germana. No has deixat de pensar en ella durant tots aquests anys i aquesta podria ser una bona oportunitat. Cada vegada tens més poder, més encanteris, cada vegada estàs més preparat, veritat?.

Les classes ja no suposen un trauma, encara que l'ordre o la lògica de com fan les coses els "normals" mai deixen de sorprendre't una mica. Almenys ara ja controles la teva expressió i fas com si no t'estranyés res, així almenys no reps comentaris desagradables dels "altres", els vostres aprenents antagonistes.

Una altra cosa és el càrrec que has triat. Maleït sigui el dia en què ho vas fer. Conèixer el que és capaç d'arribar a acumular una aliança vella i poderosa com Doissetep està molt bé, resulta increïble que hi hagi tantíssima màgia continguda en objectes en el mateix lloc, però tot i haver tanta màgia, curiosament, us prohibeixen el seu ús en aquest lloc. Vosaltres, Mario, Fulminis i tu, sou els encarregats de mantenir nets i en bon ús els objectes, d'escombrar l'habitació, de portar actualitzats diversos llistats d'objectes i mantenir tots els objectes ordenats i al seu lloc. D'una altra manera seria un caos ingovernable, diu Mario, el veterà del grupet, especialment a tu. Cada vegada a tu. Com si tinguessis la culpa cada vegada que hi ha alguna cosa que no està al seu lloc. A vegades li estrangularías, sense màgia ni res, de veritat. Però clar, el fet que el mag responsable d'aquesta tresoreria màgica sigui el seu pater no ajuda, no ajuda gens.

I aquesta horabaixa-nit (perque les ocupacions dels vostres càrrecs comencen quan acaba la jornada normal) Mario ha trobat un objecte al llistat que no està al seu lloc, a la seva prestatgeria. És una vareta de transformació, amb un encanteri similar a Cent Màscares, però amb requisit d'Imaginem, un encanteri molt poderós capaç no només d'alterar l'aparença d'una persona, sinò també la seva veu i fins i tot la seva olor. I algú l'ha moguda de lloc. Si et malpenses podria haver estat el mateix Mario, que avui tenia un mal dia, ves a saber per què, però segurament simplement s'hagi caigut al corredor de darrere o es troba confosa amb una altra vareta, acabant en un altre lloc. Si t'atures a pensar podria estar a qualsevol banda, però com Mario t'ha fet responsable, et toca a tu cercar-la...

En qualsevol cas, estàs cercant entre les prestatgeries properes, quan arriba un grog de la guàrdia general de Doissetep(1) i comença a xerrar baixet amb en Mario.

S'acosta la festa de Sant Joan, una festivitat d'especial rellevància per al regne feèric, una festivitat que els mundans dediquen a eixelebrats rituals per congraciar-se amb els follets, els mags a ordir poderosos rituals, les bruixes a preparar pocions especials, els dimonis a sortir a torturar els humans i els clergues a pregar per que res d’això no es faci. Tu t'estàs pendent de si en Lignum, el teu pater, voldrà fer una sortida a cercar la gran tempesta precisament aquella nit, i si et durà amb ell. Estaria genial, sobre tot ara que ja has aconseguit un sortilegi... per volar!! (encara et va massa just, però Lignum diu que l'arribaràs a dominar)(1)

Les classes transcorren amb normalitat. Ja han passat els anys en què et senties una mica fora de lloc, tu, el cabrer, dins d'una escola ... Ara ets un aprenent més, fins i tot millor que els altres en temes de llamps! Sí, el d'aprendre màgia és una mica pesat, el de llegir de vegades ho canviaries per tenir cura de les cabres més rebels, però malgrat tot la vida d'aprenent saps que està bé, molt bé.

Una altra cosa és el càrrec que has triat. Maleït sigui el dia en què ho vas fer. Conèixer el que és capaç d'arribar a acumular una aliança vella i poderosa com Doissetep està molt bé, resulta increïble que hi hagi tantíssima màgia continguda en objectes en el mateix lloc, però tot i haver tanta màgia, curiosament, us prohibeixen el seu ús en aquest lloc. Vosaltres, Mario, Kelemen i tu, sou els encarregats de mantenir nets i en bon ús els objectes, de fer neta la sala, de portar actualitzats diversos llistats d'objectes i mantenir tots els objectes ordenats i al seu lloc. D'una altra manera seria un caos ingovernable, diu Mario, el veterà del grupet, encara que tú no ho veus tan clar. Pareix que en Mario ha desenvolupat una considerable antipatia cap a Kelemen, tal vegada per ser aprenents de Verditius, per l'enemistat dels seus paters o perque Kelemen és baixet, ves a saber... De tant en tant intervens probant de calmar els ànims, però en el millor dels casos no sol funcionar. Li pegaries de bufetades a Mario, però clar, el fet que el mag responsable d'aquesta tresoreria màgica sigui el seu pater no ajuda, no ajuda gens. Precisament Kelemen ha de quedar castigat a cercar no-sé-quina-puta-vareta que s'ha perdut i que Mario pensa que és responsabilitat del teu amic el trobar-la...

T'estàs plantejant qué fer quan arriba un grog de la guàrdia general de Doissetep(2) i comença a xiuxiuejar amb en Mario.

Faig una senyal a Fulminis, posant cara de "Què deuen estar dient aquests dos?", i com qui no vol la cosa, intent apropar-m'hi una mica per sentir el que estan dient... sempre per darrera les prestatgeries i fent veure que estic cercant l'objecte perdut.

- Es pot fer, es pot fer...

Vegent la mirada d'en Kelemen en Fulminis s'arromanga i es mossega la llengua. En veu baixeta sense que se'l vegi gaire fa l'encanteri Veus Xiuxiuejants.

L'encanteri triga uns segons a surtir efecte, però aviat l'aire de l'interior de la sala flueix suaument cap a les oïdes de Fulminis, revelant el que tantes ganes tenia de sentir:

- [...] ho has entès? Heu de tornar als sanctas dels vostres parens immediatament. Ells estaran al temple reunits i ningú ha d'interrompre'ls. Això és seriós. He de tornar ara mateix, no trigueu.

No ha estat precisament una conversa llarga, perquè el guàrdia la dóna per finalitzada en aquest mateix moment i part cap a l'exterior, a seguir amb la seva comesa, sigui la que sigui.

Mario aixeca llavors la mirada del terra, on la tenia dipositada meditant i vos veu, tots dos guaitant, mirant sense atrevir-vos a apropar-vos. Vos fa senyal que ho feu ara i quan vos heu acostat una mica, comença:

-El soldat ha transmès una ordre general pels aprenents, hem d'anar als sanctas dels nostres parens, però ells ja no hi seran per a rebre'ns, han d'atendre a una reunió urgent al temple. Han donat ordre que no se'ls interrompi, així que imagino que estaran allà tota la nit discutint alts assumptes. El que ens porta al fet que hem de tancar això amb pany i clau i anar-nos... no sense abans assegurar-nos que tot està bé. Ja has trobat la vareta de transformació, Kelemen?

-Això m'imaginava -diu davant el vostre silenci-. Troba-la, quí sap, potser la desaparició d'objectes d'aquí pugui haver tingut alguna cosa a veure amb la reunió dels mags. Ja sabeu com tancar això. Demà revisaré el vostre treball... -i l'aprenent comença a anar-se'n.

Mario està despuntant en això de ser desagradable amb vosaltres. El pitjor és que si no li feu cas podríeu ficar-vos en problemes. I si ho feu també. Meravellós, una jornada estupenda...

- Me cagontot... -  diu Kelemen, una vegada en Mario ja no hi és - i jo què sé on és aquest coi de vareta? o bé l'ha perdut ell i ara m'està penjant el marron a mi... o tal vegada si que està relacionat amb aquesta reunió de mags... Va Fulminis, m'ajudes a cercar-la? Si ens hi posam tots dos la trobarem més aviat... tal vegada amb un intellego herbam o terram...

Dit això, me pos a cercar la vareta, intentant recordar com era... si era de fusta, si tenia alguna gema o pedra o quelcom metàlic...

- Si la trob li ficaré pes cul, això segur. A veure si se li transformen els budells en alguna cosa interessant.

Es queda pensant una mica amb una mitja rialla a la cara, i afegeix

- És una llàstima, perquè estic estudiant VIM, però encara res de res... Tu saps de què a això de la vareta? Que l'ha perduda aposta per tocar-mos la moral o l'ha robada o què? I si se suposa que hem de tornar JA al sancta, no hauriem de passar de tot i anar-hi?

Fa com qui se posa a cercar...

Vos poseu a cercar per l'enorme sala. Segons la descripció de la vareta, hauria de ser bastant reconeixible, ja que el material que varen utilitzar no és ni més ni menys que plata, perquè deixés suficient espai per als poderosos encanteris que es pretenia que contingués, però a una sala d'aquestes dimensions i tan plena de trastos de diferents mides i contenidors diversos, és poc menys que cercar una agulla en un paller. A més, sou conscients de no tenir encara la suficient soltesa en l'organització d'aquesta tresoreria com per poder descartar segons quines zones. Vaja, un petit desastre.

Esteu ja tots dos per desistir quan, de sobte, Kelemen té la sensació (més que la seguretat) d'haver vist alguna cosa mourer-se a la seva cua d'ull, entre les prestatgeries del fons de la sala...

Estranyat, faig una senyal a Fulminis, tot assenyalant cap al lloc on m'ha semblat veure moviment. Després, poc a poc i procurant no fer gaire renou em vaig acostant poc a poc cap a les prestatgeries del fons... no sense posar instintivament les mans en posició de Muto Terram, no sigui cosa que hagi de llançar un dard de vidre ràpidament. De tan en tant, em gir cap al meu amic Fulminis, per comprovar si m'està seguint o si es queda vigilant.

Atent al gest d'en Kelemen, en Fulminis posa una rialla entre malèvola i divertida mentre s'arromanga la túnica i va pensant en una versió espontània menys potent de La Sageta de Júpiter. L'estàtica de l'habitació augmenta, i els pèls es posen de punta.

Avança decidit a sorprendre sigui qui sigui com a minim amb un cop d'aire fort!

Avanceu amb compte cap a les prestatgeries del fons. No hi ha sorolls, ni moviments, ni res de res. Fins i tot Kelemen comença a dubtar d'haver vist alguna cosa... fins que percep un moviment una mica més enllà i pot veure un suau moviment de la porta que condueix al soterrani. Encara que Fulminis no veu res, sí que pot recordar que aquesta porta sempre està tancada, és una de les moltes manies de Mario.

Sigui el que sigui no s'espera un atac Fulminis mortal! En Fulminis carrega contra l'escala del soterrani, armat amb un canelobre o qualsevol altra cosa potencialment letal que tingui a mà.

Quan és a l'escala pega un crit ben fort: Eh, que venim! Ja l'has cagada!

Una mica sobtat pel crit d'en Fulminis, em vaig acostant a la porta del soterrani... ja sense intentar esser sigilós ni res d'això. Enlloc d'això em vaig concentrant amb el sortilegi de Dard de vidre, que puc llançar ràpidament en cas de necessitat.

La sala inferior està fosca, però l'encís de Fulminis ràpidament vos proporciona la llum que necessiteu per veure que es tracta d'un soterrani també atestat de capses i baguls dispossats en passadissos, encara que aquests són molt més polsosos que els del pis superior. Només una espècie de petita avantsala amb una taula i estris de fusteria, així com unes prestatgeries plenes de material divers i eines, és fàcilment visible. Malgrat tot, just al encendre la llum, escoltau un soroll fàcilment reconeixible: una capsa caient pesadament a terra. La vostra vista es veu inevitablement atreta cap al soroll, sota la taula: hi ha una capsa d'uns tres pams de llarg per un i un, amb reforços de ferro i nombroses inscripcions arcanes allà. Ràpidament unes manetes acabades en urpes l'enganxen i estiren d'ell, fent-ho desaparèixer sota la taula. A l'instant alguna cosa amb potetes humanoides molt fines i descalces surt corrent de sota la taula amb la capsa a sobre, com si d'un feix de llenya enorme es tractés.