Partida Rol por web

Els preparatius per a l’"excursió" surten estupendament en aquesta ocasió, aconseguint tot el que vos havíeu proposat portar i vos trobeu a les portes de Doissetep poc després de l'alba del dia següent. Aitor, d'alguna manera, ha aconseguit assabentar-se que anàveu a fer una sortida i s'ha apuntat pel seu compte, així que vos el trobeu allà, amb cara de "puc venir, veritat?" I posant-vos "ullets tendres" (1).

Flindi i Kelemen obren la marxa. El camí cap al bosc on varen veure el mussol és costerut (com gairebé tot per aquí) i es desvia del camí que baixa cap a Osprey, però només es triga poc més d'una hora a arribar, fins i tot vosaltres, amb les vostres cames infantils.

Quan arribeu l'alegria compartida d'una nova aventura ja s'ha anat diluint gràcies al cansament i el cada vegada més desconegut ambient. La petita acumulació d'arbres que era el vostre destí aviat és converteix en tot un bosc de coníferes d'aspecte antic i una mica amenaçador, ple de sons de bosc vell. Tothom ha escoltat en qualque ocasió que moltes coses s'amaguen als boscs vells...

Un mussol blanc com la neu apareix del no-res, sobtadament, sobre una roca.

El mussol, en reconèixer a Kelemen, alça el vol fins a unes branques properes. I així comença la vostra marxa per l'estreta senda del bosc, seguint el mussol i en Kelemen, un viatge de retorn cap al desconegut per tots menys el semi-nan. Un inici de dubte passa per la ment d'alguns de vosaltres. Malgrat tot, vos doneu suport els uns als altres sense donar-vos ni compte i prosseguiu el viatge, un altre vegada Kelemen al capdavant, seguint al mussol.

El camí finalitza sobtadament en arribar a un clar. La llum ho inunda tot. Ben enmig hi ha una casa construïda en pedra, amb potents xemeneies, però envaïda per les plantes. Tot i les plantes Kelemen la reconeix com la seva antiga llar. No hi ha signes de vida humanoide a part de vosaltres. Les plantes no es mouen. O, encara millor, es mouen de forma natural.

En Fulminis fa una bona estona que no presta atenció al seu voltant sinó que va xerrant amb un o altre... principalment xerrant ell, siguem sincers. Més d'una vegada l'heu d'avisar perquè no s'estampi amb un arbre.

Fins i tot en arribar al clar quan tothom calla, ell continua parlant tot i les mirades assassines dels seus amics.

Resguardada entre el grupo y *nunca* moviéndome por mi cuenta y riesgo, veis que siempre intento estar cerca de alguien aunque no parezco nerviosa. Cuando llegamos al sitio observo sorprendida de que alguien pueda vivir aquí enmedio.

Mientras intento fijarme en todos los detalles posibles que hay a mi alrededor, me quedo pensativo ante el comentario de Kelemen de que estamos ante su casa

-Kelemen, no sabía que vivías tan cerca de la alianza, ¿cómo es que no nos lo has dicho?, tendríamos otro lugar para reunirnos

El lloc, encara que clarament abandonat, no té indicis de violència recent, sinó més aviat tot el contrari. Les plantes ho han envaït tot, encara que Kelemen pot jurar que només ha transcorregut un any des que va fugir d'aquí. S'escolten sorolls d'animals del bosc que envolta el clar i poc més. La casa, des de fora, sembla integrar casa i forja, és robusta, construïda en pedra, i no té danys estructurals. No hi ha cadàvers a la vista (on Kelemen els recorda), però aviat descobriu dos petits monticles de terra amb una pedra amb un símbol estrany inscrit de manera una mica tosca. La porta de la casa està tancada.

Escuchas un sonido sibilante y el deslizarse de algo en el interior de la casa.

Hago señas a los demas y les indico en voz baja

-¡¡¡Sssshhhhh!!!, he escuchado un sonido sibilante y como si algo se deslizase en el interior de la casa

Me preparo para lo que pueda pasar, puños en alto

- Bé... si hi ha serps sempre podem cremar la casa. Amb les rates ho feiem així...

Just en aquest moment en Fulminis pensa el que ha dit:

- Perdona Kelemen... que és... era... bé... ca teva.

Camin, poc a poc, cap als dos caramulls de terra, fixant-me amb els símbols que tenen i provant de desxifrar el seu significat, absent i sense escoltar el que m'estan dient els meus amics...

- Dos? Per què dos? - vaig dient fluixet, per mi mateix, mentre m'hi acost

Vaig amb Kelemen cap als muntets i me qued a distància prudencial Que passa Kelemen? no n'hi hauria d'haver dos? Que volen dir els símbols?

- N... no ho sé... si són el que em sembla que són... jo només vaig veure morir aquí al meu pare...