Partida Rol por web

me quedaré amb n'Aitor i la serp.

Miro a los los dos que estan ya practicamete metiendose en la casa con pereza, mientras intento dejar a la serpiente atada de alguna manera.

Contestandole a Marguertite comento.

- No se me ocurre dentro de que podriamos meterla.

Mientras miro alrededor, aun intentando ver si el buho esta por aqui o no.

Amb gest de resignació i movent el cap negativament, m'aixec i vaig cap a la porta de la casa

- Què hi farem? Tanmateix és com parlar-li a una paret...

I després, girant-me cap a na Sagitta

- Sagitta, podeu cuidar de n'Aitor? Jo intentaré cuidar dels dos caps buits - i dit això, acceler el pas cap on està en Fulminis i n'Ardentis... no sense fer una mirada abans als voltants per si també veig el mussol...

Entretant Ardentis i Flindi es barallen per si dividir-se o no (sense quedar-vos molt clar a la resta quina postura defensa cada un), Margueritte, Metus, Sagitta i Kelemen coloboren a lligar a la serp i després a n'Aitor. Leire roman atenta als murmuris d'Aitor i és l'única que aconsegueix treure en clar que Aitor sembla tenir una conversa "amb si mateix" sobre control. Una cosa així com "Seràs meu" "No" "No ets rival per a mi" "Duc tota la vida suportant el dolor, no ets el pitjor que he tingut". La veritat sigui dita, bona part l'ha hagut de suposar, però li ha donat aquesta impressió a la vostra companya. Kelemen escassament ha pogut identificar que una part de la conversa, a estones, és en euskera. En qualsevol cas, una mica entre tots els que acabant en aquesta part del clar, aconseguiu apropar la serp fins a un arbre i la lligueu a ell com bonament se vos ocorre. Aitor és molt més fàcil.

La casa, com Fulminis mantenia mentre s'acostava a ella, no és gaire lluny, a vint o trenta pases, així que el susdit, Ardentis i Kelemen ni tan sols s'allunyen molt de la resta del grup, fins que desapareixen a l'interior de la casa. Aquesta pràcticament integra la zona d'habitatge amb una forja. A més de la forja també hi ha un magatzem pel material de forja i una potent llar de foc de pedra, el lloc on es cuinava el menjar en aquesta llar. El menjar, que es guardava en barrils (pomes, carn, formatge, hidromel...) ha estat consumit, presumiblement per la criatura que teniu ara lligada a l'exterior. Prestatgeries de fusta, cadires, tamborets, taula... tot destrossat. Els estris metàl·lics (que no eren tants, ja coneixeu la dita), principalment per a la forja, estan tirats per terra sense cap patró, descuidadament. Ho examineu tot, clar, sense trobar res a excepció d'un armari (és a dir, un lloc on tancar armes), tancat amb pany i clau en els temps en què Kelemen vivia aquí, destroçat i el contingut d'armes tirat per terra, escampat, encara que segueix en bon estat (una espasa, un escut, esperons i una daga dissenyades per a un home de bona estatura, totes d'excel·lent factura, sense ni una mica d'òxid, brillants com el dia en què es varen fabricar, però sense escut o marca alguna que les identifiqui, excepte la de l'artesà, el pare de Kelemen, en la seva base; a més hi ha un fort escut de fusta de roure clavetejada amb una fina làmina metàl·lica adornada a les vores amb entrellaçats, així com una maça d'armes molt més pesada del que aparentava a primera vista, ambdues peces dissenyades per a algú baix, de tal vegada metre i mig d'alçada). Però el que li acaba cridant l'atenció a Kelemen és un detall imperceptible per a ningú que no fos de la casa: falten coberts, vaixella i estris, els de Arda.

A l'exterior, el mussol, que havia desaparegut del tot durant la "batalla", allà està, blanc com la neu, en els límits del clar, al costat del principi d'un fosc sender, un sender hivernal...

Me quedo mirando las armas

-Kelemen, ¿son vuestras estas armas?, ¿podemos hacer uso de las mismas?

Leire permanece junto a Aitor y, sin saber qué hacer, le canturrea al oído una sencilla tonada vasca.
- (eus) Regresa a casa, mi niño.
El fuego del hogar espera.
Regresa a casa, mi niño.
La noche es fría allá afuera.
Regresa, pequeño mío.
Dejamos la puerta entreabierta
para que nuestra luz veas...

Hola màster! Intent recordar si he vist amb anterioritat aquelles armes, si les més grans eren una comanda per algú en concret o simplement formaven part de la col·lecció del meu pare. La maça i l'escut nans... les record? eren del meu pare?

- mmm? - dic, després de mirar-m'ho tot amb un gest de melanconia - les armes? doncs no n'estic segur... - vaig cap a elles, i fent un esforç aixec la maça i l'escut - aquestes han estat fetes perquè les porti un nan... sens dubte eren del meu pare, i crec que entendreu que les vulgui conservar... Les altres armes? - dic referint-me a les més grans - record perfectament com les va forjar... i que eren una comanda, però no sé de qui... si voleu, les podem dur a Doissetep i allà decidim què en feim.

Dit això, cerc per tota la casa, a veure si trob a faltar alguna cosa més que els coberts d'Arda. El meu pare tenia alguna altra arma? Si faltàs podria voler dir que la meva germana l'ha agafat.

Després sortiré de la casa i em dirigiré cap al mussol, mirant el camí que ens està indicant amb certa preocupació.

- Tu saps on és n'Arda? -  li deman al mussol, però sense esperar cap resposta. Sembla més que estic parlant amb mi mateix - Va entrar per aquest camí? El pare no ens hi deixava acostar per aquí... deia que era molt perillós... i si n'Arda hi ha anat... segurament té problemes... Tu ens hi pots portar sense que correguem cap perill? ...

-Considero que eres el legítimo dueño de las armas que hemos encontrado, aunque sean de un encargo realizado por tu padre. Dado que nos has dado permiso para usarlas, las llevaremos encima en espera de que tomes una decisión sobre ellas -Miro a Fulminis -¿quieres alguna?, estoy por usar la daga, pero tampoco me importaría llevar encima la espada, aunque no nos sirva de mucho

Por lo demás acompaño a Kelemen por toda la casa, fijándome en todos los detalles y en cualquier cosa que pueda llamarme la atención, y en especial por si hay algún "inquilino" indeseable como la cosa que nos hemos encontrado.

-Uh-uh!! -exclama el vostre guia amb expressió mussolesca. No hi ha manera d'entendre si ha dit que sí, que no o un altre cosa.

N'Aitor, per un altra banda, continua inconscient, igual que la serp. A dins la casa no pareix haver res més interessant i a fora estan la resta dels companys i el mussol a devora del caminoll. I el caminoll no fa molt bona pinta, la veritat. Diguent-ho de un altre manera: fa por.

Tras ver reunirme con el resto y comprobar como está Aitor, me fijo en la conversación que mantienen el búho y Kelemen. Tras lo cual echo un vistazo al camino. Comienzo a tener curiosidad por ver hacia dónde va.

-Voy a adelantarme por ese camino a ver que encuentro, esperarme aquí

Voy con mucho cuidado, atento por lo que pueda pasar o encontrar

La situacion de Aitor me parece bastante preocupante, ademas de que no acabo de entender exactamente que paso ni lo que hizo Aitor, supongo que los Ex-miscelanea se corresponden un tanto con lo que de ellos cuentan.

Tras pensar un momento en lo poco que he aprendido de las artes me concentro, sentado al lado de Aitor y tras hacerlo durante un momento toco a Aitor, preferiblemente en la cabeza, y exclamo con voz alta y profunda.

- INTELLEGO MENTEM

En Fulminis agafa l'espasa com si fos un tresor de valor incalculable... L'aixeca en pla Conan amb les dues mans i es desequilibra una mica, però recupera la compostura. Està encantat de la vida!

- Kelemen... segur que me la puc endur? És preciosa! Uaaaaaaaaaaaaaaaa quina passada!

En veure que n'Ardentis es mira amb ulls extranys el camí, en Fulminis perd una mica de fuelle del que duia.

- Bé... potser ja és hora que tornem, no? Jo no vaig cap allà ni loco!

Estoy a punto de entrar en el camino, pero lo miro, lo vuelvo a mirar, me da muy mala espina.....y me lo pienso

-Creo que dejaré la exploración del camino por el momento, no os puedo dejar solos y más con Aitor en ese estado

Saco pecho intentando creerme lo que digo

Home... el camí no fa gaire bona cara i amb n'Aitor ferit no crec que sigui bona idea deixar-los però tu manes Kelemen Quda bastant clar que no hi ha ganes de seguir pel camí xungo.

- Yo me llevaría a Aitor y al bicho a la alianza y mañana si queréis volvemos a ver que pasa en el camino. Me parece imprudente seguir discutiendo esto mientras no sabemos que le pasa a Aitor. - Miro a mi alrededor impotente, ¿nadie se da cuenta de la gravedad de la situación?