Partida Rol por web

En Fulminis entrega el seu dibuix (suposau que és un dibuix perquè hi ha retxes) afirmant molt convençut que és un retrat de l'animalot que vàrem caçar al bosc.

Me levanto, me quedo mirando un momento al infinito y después de ir descartando múltiples opciones intento hacer un retrato de mi madre, empezando por la mirada cariñosa, después sigo con las cejas, me paso al pelo y pienso como la echo de menos y paro de dibujar.

Durante toda esta estacion el rubicundo y sonriente Flindi a estado mas bien algo retraido y distraido, como un poco ausente.

Sus distracciones se notan un tanto en su trabajo y aunque se dedica con entusiasmo en la tarea, decidiendo dibujar un gran lobo su trabajo no llega a la altura de las espectativas del maestro.

Aun asi Flindi se lo presenta orgulloso, solo para ser suspendido de nuevo.

Potser fer una prova de dibuix a al·lots al voltant dels 10 o 12 anys no sigui molt bona idea si vols resultats seriosos. Potser fer una prova de dibuix a algú amb el qual la primera experiència amb la ploma d'escriure es remunta a 90 dies enrere no sigui molt moderat. Per descomptat combinar els 2 factors pugui no semblar el més encertat, però és el que es fa. El resultat general és el que es podria esperar: il·lustracions pobres, infantils, amb taques de tinta i traços insegurs. És clar que, en general, les expectatives eren massa elevades.

Però hi ha un cas, un, que prova que els mags que varen disenyar la prova no estaven tan equivocats: Orrin. El petit i estrafolari al·lot sembla haver nascut per això. Ja se'l veia despuntar en les pràctiques de classe, però la il·luminació que lliura és simplement aclaparadora, alguns mags mai arribaran a il·lustrar al nivell del que acaba de lliurar aquest jove aprenent.

Rep el premi i llueix seva il·luminació, orgullós, potser la primera vegada en la seva vida que es pugui sentir orgullós d'alguna cosa.

En Fulminis es queda embadalit davant la bellesa del dibuix. Llavors amb el seu posat més digne (que no ho és gaire...) es planta davant n'Orrin i li diu amb una gran rialla a la cara i l'emoció als ulls:

- Quan faci el meu llibre d'animalots vull que l'il·lustris tu. Només tu. Ets el millor. Voldràs?

-Clar... o sigui, no soc el millor, o sigui, sé que soc bó, però segur que hi ha gent que... Estaré encantat d'il·luminar el teu llibre, Fulminis! -declara finalment.

Metus s'apropa a l'obra d'Orrin. Preocupat mira el seu propi dibuix d'un drac.

-Pot ser m'he passat amb els macarrons...- reflexiona en veu alta i amb cara de llàstima. Llavors, esperant que ningú el vegi, lentament s'apropa el seu dibuix a la boca; realitza unes breus ensumades prou sorolloses com per moure el paper, i amb la punta de la llengua llepa babejant els cigrons que fan la funció de potes de l'animal.- De totes maneres, sempre es pot bullir una mica i esperar que tovi per a que prengui la textura adequada...-

Leire, como todos, se ha quedado mirando esa maravilla de iluminación, embobada. En un extraño rapto de los suyos, se acerca al artista y deposita un apresurado pero tierno ósculo en su mejilla. Acto seguido, sale casi a la carrera de allí.

TARDOR DE 1186

Al començament de tardor s'imposa el primer canvi important en el vostre aprenentatge. D'una banda la reducció definitiva del grup d'estudiants, desapareixent aquells que no posseïen el Do(1), com Toni, que no obstant això vos espera a l'entrada de l'aula per donar-vos una mirada fosca i desagradable, plena d'enveja i odi a parts iguals.

Per l'altre costat passa el temps de Gerbrantius com a professor. Ara a classe hi ha un nou mestre, un home d'uns 50 anys que es presenta com Alexandre de Quil, seguidor de Verditius i Sacerdos d'aquesta Aliança. Una persona important, vaja, o almenys això sembla indicar el seu to de veu. La seva presentació deriva cap a la degradació que suposa per a ell donar-vos classe, però es consola pensant que posarà les bases sobre les quals es formaran alguns dels més grans mags futurs de l'Ordre d'Hermes. No tots, clar.

I a més d'aquests canvis tan acusats en les classes vps veieu sorpresos per una quantitat d'informació teòrica sobre les Arts, els encanteris espontanis, els formulàics i els rituals... Com a mostra, un botó:

-Ja vos han explicat què volen dir les paraules en llatí que designen les Arts i confio també el que aproximadament abasta cadascuna, però encara no coneixeu com és de difícil és fer màgia. No és el mateix encendre una espelma que apagar una ciutat en flames, encara que ambdues coses entrin en el camp de l'Art d'Ignem... La dificultat i poder d'un encanteri es mesura en nivells i magnituds, els 5 primers nivells, de l'1er al 5è, són de 1ª magnitud, del 6è al 10è són de 2ª i així successivament(1). És clar que a partir de la 2ª magnitud tal precisió de nivells es difumina, excepte en la creació d'objectes, que tractarem en classes més avançades -aquí treu un somriure de satisfacció a la cara, la primera vegada que la veieu- Comencem amb les guies bàsiques d'efectes...(2).

-Però això no podia ser tan senzill. Les guies que he fet copiar per a vosaltres -sobre les vostres taules hi ha uns llibres amb olor de recent manufacturats titulats "Les Arts de la Màgia. Introducció a la Teoria Màgica per a aprenents per Alexandre de Quil"- pàgines 27 a 76, estan reduïdes a l'abast, durada i objectius més bàsics: personal, momentani i individu. Les escales de abastos, durades i objectius les trobareu a les següents 4 pàgines -s'escolta el girar accelerat de pàgines dels alumnes.

-Poden començar a revisar les guies i escales, perquè demà vull que em diguin alguna cosa que poguessin fer amb aquesta pedra -diu fent sorgir teatralment una pedra de riu, de contorns suaus i polits per l'aigua, de la màniga de la seva túnica-, especificant Tècnica, Forma, nivell, abast, durada i objectiu. -les cares de terror poden observar-se amb nitidesa entre els alumnes, enfrontats a una tasca com mai haguessin pogut somiar... i amb la qual tenir futurs malsons.

L'endemà, el professor de Quil compleix l'amenaça fidelment.

-Vostè -diu assenyalant a Estefania, que gairebé fa un bot a la cadira quan el Verditius diu el seu nom- digui un efecte màgic que pogués fer amb aquesta pedra -el petit còdol torna a estar a la seva mà- Especifiqui Tècnica, Forma, nivell, abast, durada i objectiu.

-Bé -titubeja una mica l'al·loteta-, podria convertir-la en vidre: Muto Terram nivell 3, no, 4 (Base 3, Toc +1, Momentani, Individu)

-Correcte, i vostè?(3)