Partida Rol por web

Dedico mi tiempo libre a repasar lo aprendido, en solitario salvo que alguien quiera practicar conmigo. Por lo demás, sigo yendo al patio de armas a practicar, supongo que con Fulminis (si Flindi y Kelemen han dejado de lado su malhumor, por mi perfecto, no sólo no pondré pegas, sino que me alegraré de practicar con ellos, otra cosa es como me tome las prácticas). Salvo alguna tarde que necesite despejarme un poco o que alguien me lo proponga, dejo las exploraciones y paseos para más adelante. Prefiero centrarme en mejorar lo que ya sé y lo que estoy aprendiendo.

Jo me dedicaré a practicar amb les coses que ens han ensenyat, sempre cercant la vessant pràctica... ara com ara a crear pets màgics (PE+AU) i fer xispetes que piquen i fan "PT!" (CR+AU) però que no fan "mal".

A part, aniré al pati d'armes a barallar-me practicar amb qui vengui. :P

Però la veritat és que està més pendent de fer tonteries màgiques que no de pegar-se!!

En el temps lliure que me quedi me dedic a practicar esgrima amb na Margueritte amb qui procur parlar en francés. Si algú vol repassar llatí no diré que no, però m'hauran de venir a cercar, ses "classes" de repàs habituals ja no les faig.

És clar que vaig al pati d'armes a entrenar! No puc perdre l'oportunitat "practicar" amb n'Ardentis. La primera vegada, amb més agressivitat de la necessària, però després, poc a poc vaig afluixant (no és pla de deixar-lo inconscient, com té la costum de fer :-p). Sorprèn que des del primer moment la meva arma escollida és una maça d'entrenament, i sorprèn encara més que un nin de 10 anys ja la sap emprar una mica.

La resta de temps, ho pas a la forja, aplicant tot allò que vaig aprenent.

Me dedico a repasar las enseñanzas de Lupus. De tanto en tanto intento quedar con Sagitta para practicar esgrima y hablar.

Desde que empiezamos con nuestros estudios particulares a cargo de nuestros correspondientes paters me muestro algo mas elusivo que de costumbre, a veces algo ensimismado y distraido.

Sin embargo, a parte del tiempo que paso con mi mater, paso alguna que otra vez por el patio de armas a "practicar" con el resto de "muchachotes", pero la mayoria del tiempo, a pesar del frio y el clima, los dedico a pasear por los alrededores de la alianza y practicar con el arco.

Aunque debido al mal tiempo lo de salir es un poco arriesgado, si el dia es benévolo Leire se apuntará a pasear. Como compañía no descollará por su locuacidad, sin más bien por todo lo contrario. Eso sí, a poco que se sienta cómoda se la oirá canturrear.
En cuanto a la falta de clases de repaso de latín... Leire no se atreverá a importunar a nadie, por desgracia: ser tímido, es lo que tiene. En cuanto a esgrima y similares, ni de coña. Ni siquiera se acercará al patio de armas. Es fácil darse cuenta de que le incomoda cualquier tipo de violencia, tanto verbal como física.

La compañia de Leire resulta algo extraña, pero sin embargo bienvenida, pues es mejor que andar solo.

La timidez de Leire y su escasa conversacion al principio quizas fueron un pequeño problema, pero al transcurrir la estacion, acostumbrado a la situacion, me dedico a entablar una comunicacion fluida y alegre que no requiere excesibamente de la participacion de Leire, hablandole casi como si hablara conmigo mismo o con frases retoricas, de forma que ella puede simplemente asntir o contestar con, practicamente, monosilabos, pero de forma que ambos estemos mas o menos comodos.

GRAN FESTIVAL D'HIVERN DE 1185 (ADDENDA A L'HIVERN DE 1185)

Nous com sou en les tradicions de Doissetep, us sorprenen les "Invernalia", una festivitat d’origen pagà, de diversió i jocs en què fins i tot alguns mags s'involucren. És el pater de Fulminis, Lignum, l'encarregat de "crear" un dia assolellat perfecte, altres, com Lupus Mortus, el pater de Ardentis i Margueritte, s'encarregaran que la temperatura sigui l'equivalent a la d'una nit d'estiu.

Durant les festivitats un grup d'individus és promocionat a consortis, un dels majors honors que un no-mag pot rebre en Doissetep (1). El dia comença amb un bany d'aigua calenta a què es tira gens cerimoniosament als candidats i on se'ls neteja de les seves "malalties i mals". Quan emergeixen, se'ls donen robes així com insígnies de treball en una gran cerimònia a la qual assisteix la majoria de l'Aliança. En aquest moment cada consors candidat selecciona a 7 persones per formar el nucli de les seves respectives bandes, encara que només trien voluntaris, ja que ningú és mai forçat a unir-se a una banda.

La part més sonada del festival és una sèrie de competicions en què els nous consortis aixequen pesos, responen endevinalles, repliquen a insults de la multitud i tracten d'actuar com els herois que se suposa que són.

Després aquestes proves "preliminars" cada candidat llavors condueix a la seva banda a través d'una cursa d'obstacles amb nens disfressats de monstres. El seu objectiu és aconseguir totes les bosses de "or" que es pugui, rescatant-les de dalt d'uns elevats i robusts pals mentre els "monstres" es posen pel mig i tracten de protegir els seus pals, armats amb vares (i poden ser bastant rudes en seu maneig). Els consortis i les seves bandes estan desarmats i tenen prohibit tornar els cops. Segons recullen més i més bosses seva càrrega es fa més pesada.

Finalment, els aspirants a consortis i les seves bandes fan una desfilada amb la seva càrrega de bosses al voltant de l'Aliança. La desfilada acaba en una gran foguera a la qual cada grup tracta de llançar-li el major nombre de bosses possible mentre els "monstres" intenten robar-les novament. Quan les bosses comencen a cremar hi ha una petita explosió acompanyada de flames daurades. La banda que llança la major quantitat de bosses a la foguera és tractada amb molt respecte. El "monstre" que hagi robat la major quantitat de bosses és recompensat amb una moneda d'or i se l'anomena "jove consors" durant tot l'any (fins i tot els mags -si se'n recorden-) i tots els altres nens el tracten com si fos la seva consors.

El festival finalitza amb una llarga celebració nocturna de disbauxa on no hi ha rangs i tot s'oblidarà al matí.

Como cualquier grupo de niños imagino que hemos quedado en algún punto para ir a ver el festival todos juntos. Como el sitio más común es casa de Sagitta me paso por allá, con el pelo rubio suelto recogido con una delgada diadema de flores y con mis mejores galas, para ver si me acompañan a ver la fiesta.

On s'ha d'apuntar un per fer de monstre? :D

Eso, eso, dónde hay que apuntarse para ser monstruo?, se van a enterar!!!

Dos de tres proto-Flambeaus s'apunten a fer de monstres, encara que pareix que els aprenents no solen fer-ho (donat que els custos són sempre gent sense el Dó). I a més també en Yusuf i el "malvat" Toni... i molts més al·lots que no coneixeu de res.

Dia de posar-se mona i sortir fer una volta amb na Margueritte i la resta que no vulguin fer de monstre, jo pas de ser monstre m'estim més mirar.

Leire, dada su humilde condición, poca cosa puede hacer aparte de ponerse ropa lo más presentable posible dadas sus posibilidades. Se "acopla" a Sagitta y Margueritte pero evita el gentío, como si le asustara la algarabía. Observa sin implicarse.

Un dia explendido para pasear y divertirse un rato, y no, no me parece que disfrazarme de moustruo sea una muy buena opcion para ello. Prefiero disfrutar del acontecimiento acompañado del resto de mis compañeros.

Lamentablemente no dispongo de ropas de fiesta, pero aprovecho el buen clima para desprenderme de las ropas de invierno por un momento e incluso limpiarlas si es posible.

Intento distraerme y disfrutar del momento de relajo que se nos ofrece.

- Màscares de monstres? ... no gràcies, - dic quan em demanen si participaré - en el meu poble encara es recorda el darrer ball de màscares, ara deu fer dues generacions de nans. Un mercader pooka fosc venia màscares d'animals a bon preu, per la qual cosa molta gent les va comprar. El resultat va ser que l'endemà dematí tots els que s'havien posat una màscara d'aquelles es comportaven com l'animal que representaven... i varen estar 3 llunes sense poder-se-les llevar... Ja vos podeu imaginar que el  poble va remoure les muntanyes cercant el pooka, i quan el varen trobar, no estaven contents precisamet.

Això no m'impedeix de gaudir del temps i de la festa juntament amb els meus amics, i participar dels altres jocs dels quals no sigui requisit posar-se una màscara.