Partida Rol por web

Estoooo, Metus también tiene repaso, creo que solo nos hemos librado Leire, vosotros dos y yo...

Pongo cara de resignación

-Este Metus con tal de escaquearse es capaz de cualquier cosa, incluso de suspender- sonrío de oreja a oreja -bueno, pues los que no tengamos que estudiar podríamos explorar por nuestra cuenta para hacer tiempo y luego nos encontramos con el resto, ¿qué os parece?

Sonrío a la concurrencia:

- Yo también voy a clase, que me fue muy justo y quiero aprender un poco más. ¡Nos vemos luego! - Me voy hacia donde tengamos clase. - Después nos veremos aquí.

- Ei! Que jo tampoc he d'anar a classe de repàs! - dic mirant a na Sagitta - Si que ho vaig fer malament, però no tant com per haver-hi d'anar... o això crec... Jo Osprey no ho conec, i molt menys els voltants, però no passeu pena, si es fa fosc crec que vos podré ajudar a tornar.

Leire sí que va a clase. No parecía nada contenta con cómo le fue en la prueba. Y no necesita decirlo con palabras, sino que los hechos hablan por sí solos. Saluda con la cabeza y se dirige hacia donde se imparten las clases de repaso.

Perdona Kelemen, que bé que aprovessis!! Jo Osprey no ho conec gaire, però podriem aprofitar un dia que en Metus no tengui classe i anar-hi més estona i avui que no hi ha tant de temps anar a fer una volta més apropet.

Vaya, se me olvido que Metus tambien tenia clases de repaso... yo que queria matar dos pajaros de un saetazo.

-(Lat) Bueno, pues que os parece si hacemos un pequeño recorrido y dejamos el paseo grande para cuando estemos todos libres. Podemos ir a ver Osprey y pasear.

Que estudiosos que son aqui todos....repasan hasta los que apruevan...

Por alguna razon me quedo mirando al vacio mientras mis pensamientos divagan, hilando una extraña duda.

- (Lat) Oye... no os parecio extraño lo bien que se desempeñaron en el examen el otro grupo?

Mirando hacia Sagitta le pregunto directamente.

- Tu que ayudabas al profe... estuvieron repasando o algo asi?

- Lo que passa és que el llatí és una puta merda. I si aquells varen fer trampes, els esperam després de classe i els deixam calents. Ardentis?

Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA!

Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA! Llatí = LLAUNA!

-Si hay que darle una lección a esos matones del tres al cuarto puedes contar conmigo Fulminis-sonrío mientras aquellos que os encontráis cerca de mí notáis que comienza a hacer más calor de lo normal. -Coincido con vosotros en que es muy raro que ese grupo de cabezas de piedra hayan aprobado, no me extrañaría que de alguna manera hayan hecho trampas, si no fuese así -miro al grupo de suspendidos- sería para preocuparse. Me apunto a la visita de Osprey, dado que no hay otro plan mejor, a lo mejor hay alguna cosa interesante.

No, que jo sapi ni varen repassar ni res i a classe no feien més feina que els altres, a mi també me va sorprendre que aprovessin... però també se que Gerbrantius no té res a veure amb els exàmens i de fet no li agrada com han decidit avaluar-nos.

Un dia gris no resulta molt apropiat per l'excursió pels voltants de Doissetep, però essent tardor no hi ha molt on escollir. Partiu, els que podeu a unes hores, els altres més tard, amb algunes provisions, disposats a caminar una estona i fer una ullada pels voltants, i això és el que aconseguiu.

Aviat es formen dos grups: els "aguerrits" i els "passejants", essent els primers els que s'entossudeixen més a "fer el cabra" i els segons els que canten i riuen però no s'arrisquen ni es taquen molt.

Les rialles... de vegades sembla que no tinguin cabuda entre aquests enormes murs que vos fan de teló de fons.

El lloc resulta una mica hostil, gairebé sense vegetació per l'altura a la que vos trobau, encara que hi ha bastant "verd" allà on la muntanya ho permet. Però abunda la pedra nua, els desnivells de caiguda mortal i les ràfegues de vent traïdores, de manera que encara aconseguiu una vista gairebé bucòlica de Osprey, aviat vos veieu obligats a tornar a Doissetep al despertar una pluja lleugera però ratxejada.

Fulminis i Ardentis, més bé que malament, es peguen, però feliços. Coses de nens... I de pas descobreixen que els patis d'armes serveixen per entrenar-se, si els grans els deixen, amb un teló de fons de soldats enfrontant-se els uns amb els altres. Sagitta segueix amb la seva tònica d'atendre dubtes, parlar i escoltar al grup d'aprenents afins, mentre Kelemen en certa mesura s'aïlla amb les seves coses de metall, forja i encàrrecs per la zona artesanal (encara que no tant com perquè no aparèixer ocasionalment a cercar de galetes i una mica de companyia de la seva edat). Metus resulta encara més autònom, desapareixent per complet de Doissetep, coincidint bastant poc amb vosaltres fora de classe, dedicat a coses d'Osprey (el que, per cert, sembla estar mal vist en l'Aliança, Osprey i els seus habitants són menyspreats obertament pels doissetepians). Leire cantusseja, estudia i fins i tot vos acompanya algunes vegades, tímidament, però vos acompanya.I Flindi, bé, sol coincidir que ve amb vosaltres els dies que decidiu fer alguna cosa interessant; sinó està amb la seva novieta i/o fent una volta.

Magnus és també un passejant declarat, sempre mirant cap als soldats entrenant (coincideix alguna vegada amb Fulminis i Ardentis) i fent també excursions a Osprey amb Metus. Orrin segueix apareixent a les classes de repàs de Sagitta (possiblement l'única forma en què aquest estrany ser socialitza) i Aitor va on vagi Kelemen o Sagitta, sobretot Sagitta.

Els vostres antagonistes apareixen també pels patis d'armes, on sembla que tenen ja algunes amistats, amb els que parlen... taxan, taxan... En llatí! A partir d'aquest moment els patis d'armes són una mica menys segurs que abans.

Baralla i llatí, llavors. Si ho he entès es passa de barralla 2 a baralla tres quan tens baralla 2 (10) no?

MASTER PLASTER DIXIT:

Fulminis i Ardentis, més bé que malament, es peguen, però feliços. Coses de nens... I de pas descobreixen que els patis d'armes serveixen per entrenar-se, si els grans els deixen, amb un teló de fons de soldats enfrontant-se els uns amb els altres. Sagitta segueix amb la seva tònica d'atendre dubtes, parlar i escoltar al grup d'aprenents afins, mentre Kelemen en certa mesura s'aïlla amb les seves coses de metall, forja i encàrrecs per la zona artesanal (encara que no tant com perquè no aparèixer ocasionalment a cercar de galetes i una mica de companyia de la seva edat). Metus resulta encara més autònom, desapareixent per complet de Doissetep, coincidint bastant poc amb vosaltres fora de classe, dedicat a coses d'Osprey (el que, per cert, sembla estar mal vist en l'Aliança, Osprey i els seus habitants són menyspreats obertament pels doissetepians). Leire cantusseja, estudia i fins i tot vos acompanya algunes vegades, tímidament, però vos acompanya.I Flindi, bé, sol coincidir que ve amb vosaltres els dies que decidiu fer alguna cosa interessant; sinó està amb la seva novieta i/o fent una volta.

Magnus és també un passejant declarat, sempre mirant cap als soldats entrenant (coincideix alguna vegada amb Fulminis i Ardentis) i fent també excursions a Osprey amb Metus. Orrin segueix apareixent a les classes de repàs de Sagitta (possiblement l'única forma en què aquest estrany ser socialitza) i Aitor va on vagi Kelemen o Sagitta, sobretot Sagitta.

Els vostres antagonistes apareixen també pels patis d'armes, on sembla que tenen ja algunes amistats, amb els que parlen... taxan, taxan... En llatí! A partir d'aquest moment els patis d'armes són una mica menys segurs que abans.

1 en conocimiento de area Dossetep y el otro en Encanto.

En cuanto tengo la ocasión y estemos todos reunidos, les cuento lo que hemos visto en el patio de armas:

-¡¡¡No os vais a creer lo que hemos visto estos días!!!. En más de una ocasión, mientras Fulminis y yo nos estábamos entrenado en el patio de armas, han llegado esos bestias del grupito de Martín, con él al frente, para practicar. Aparte de que parece ser que tienen a unos cuantos amigos ahí dentro, ¡¡¡les hablaban en latín!!!. -notáis como hace más calor mientras mi tono sube y mi cara muestra enfado- ¡¡¡cómo es posible!!!. Fulminis, ¡¡¡tenemos que practicar más para la próxima vez que nos encontremos con ellos cara a cara!!!

Margueritte, modosita ella, no arma ningún revuelo y sigue aplicándose a los estudios de latín, aunque cada vez más parecen simplen conversaciones. Claramente "enganchada" por las galletitas de casa de Sagitta, pasa bastante tiempo allí.