Partida Rol por web

Para asistir a los festejos con mis compañeros llego algo cargado, llevando medianamente escondido entre las ropas un odre de vino.

Al llegar les guiño un ojo mostrando el alijo*.

-(lat) Pude sacar esto de las cocinas... para amenizar la tarde.

Al oir la historia que cuenta Kelemen me muestro realmente interesado.

- (lat) Vaya... eso es.... heee... "curioso". Como solucionaron el tema con el Pooka?

- En tan buena compañía será un gusto pasar el día. - Sonrío ampliamente y después miro a Flindi. - Y gracias por la "aportación" me sentiré como en casa, en mi casa siempre teníamos el de nuestros viñedos y lo echo de menos.

- el pooka? mmm... el meu pare mai va ser gaire clar amb el final de la història... només em deia, amb veu greu... "fill, era un pooka conill, i ja saps que al poble hi ha una famosa recepta de guisat de conill"... després, tot seguit es posava a riure... mai vaig saber si parlava en sèrio o en broma... - en acabar aquestes paraules, una ombra de tristesa, com a de melanconia, travessa el meu rostre uns segons - ... el que si és cert és que un dels caps d'una de les famílies del poble té un bastó ple de trastets, i uns d'ells són unes orelles i una coa de conill...

Després afegesc, una altra vegada amb un somriure d'orella a orella:

- Venga, passa aquest vi! Anam a cercar alguna cosa comestible per acompanyar-lo?

Esperau, vaig a demanar a na Constança si ens pot donar alguna cosa per anar menjant,

Si no estoy haciendo el monstruo me uno a la fieshta ^^

Tras tomar un trago del odre y mientras me limpio con la manga la comisura de los labios lo hago "rular" entre el grupo, empezando por Marguerite.

- (lat) Espero que sea bueno, yo no tengo mucho paladar para esto.

Le comento con una sonrisa, aunque supongo que la alianza no se contentaria con cualquier cosa.

Las cosas que ha traido Sagitta me abren el apetito.

- (lat) Me pasas un poco de queso, por favor.

Y ya sentado, comiendo el queso poco a poco, como un raton, le comento a Kelemen.

- (lat) Tu debes de tener un monton de historias interesantes para contar.

Tomo un trago cuando me llega el odre, la temperatura aumenta considerablemente

-No está mal, nada mal

Leire se mantiene un poco aparte y no toca nada de lo que rula por ahí.

- (Lat) Gracias - contesto a Flindi con la mejor de mis sonrisas, y bebo, esté como esté el vino añado - está muy bueno, - doy otro sorbo y lo paso a Kelemen. Miro a Leire de reojo y cansada de que no diga nada me acerco un poco - Leire, ¿qué tal con tu pater?, ¿aprendes mucho?. - No es mi intención prioritaria incomodarla, pero tampoco lo rehuyo.

Si encara no estic fent de monstre, m'afuaré a tot quan menjar hi hagi. L'alcohol no m'atreu gaire... té un gust raro.

- (Llat. boca plena) GROMF, GROMF Eftà moht bé aifò GROMF GROMF de l'Infernàlia. GROMF GROMF Ho fodriem fer GROMF GROMF a fada esfació! GROMF GROMF

Leire, al ser interpelada por lady Margueritte, se ruboriza y parpadea.
- (lat) Ha... hago l-lo q-que pu-puedo. - Acierta a responder. - ¿Y.. y vos?

- (Lat) Yo estoy entusiasmada e intento practicar todo lo que puedo pero igualmente es muy lento el aprendizaje, y los flambeaus no nos caracterizamos por nuestra gran paciencia. - Le guiño un ojo y le señalo a Ardentis que seguro que la está liando por algún lado o a Fulminis que está con una hogaza entera en la boca. - ¿Por qué no te acercas un poco?, siempre te quedas a parte. - Y le hago un hueco a mi lado.

Voy picoteando de todo un poco mientras tomo un buen trago de vino cuando me llega el odre. La temperatura a mi alrededor ha aumentado, por lo que si es un día frío estaréis a gusto a mi lado, por mucho que os pese.

-¡¡¡Fulminis, deja algo para los demás!!! - río de forma escandalosa

HIVERN DE 1185 (Continuació)

Les Invernalia passen massa ràpides, jugueu i vos entreteniu amb tots els jocs que munten els habitants. Gairebé tot són competicions i n'hi ha de tot tipus: un petit torneig d'espasa, un altre d'arc/ballesta, un altre de carreres a peu, un altre de carreres a cavall (aquest es fa fora, clar, i de fet és "para-legal", atès que la meteorologia fora de l'Aliança no és tan bona com entre els seus murs i el terreny és perillós), polsos, jocs d'equilibri... Tot mentre se succeeixen els actes principals, els dels consortis. Participeu en jocs i competicions segons són la vostra apetència, així com també ho és d'alguns dels vostres companys de classe, fins i tot els que tenen el Do, encara que ja es comença a veure que vos heu convertit en una classe diferent i si vos reconeixen vos tracten amb més respecte del que estàveu acostumats (l’al•lot que reb un senyor cop per reconèixer Ardentis segurament ha aprés que per tot hi ha un moment i un lloc). Com petita sorpresa, resulta ser Yusuf, astut i ràpid com una serp, el que aconsegueix emportar-se el premi com a monstre, amb el que es guanya l'honor de ser anomenat "jove consortis" durant tot l'any, fins a les Invernalies següents.

La festa de la nit convida a quedar-se i gaudir de música, cançons i beguda. Comença la gresca i veieu a gent que mai hauriau pensat que pogués ser més que avorrida en autèntics diables de la festa, dansant, cantant i explicant acudits picants. Altres eren més fàcils de deduir. Però fins i tot algun mag s'uneix a la festa, com Tuilelaith (amb un escamot de joves tractant d'aconseguir els seus favors) i Lupus (feshtaaaaa). En qualsevol cas sou joves i vos costa romandre desperts, malgrat el soroll i les rialles, així que "aviat" torneu a les vostres habitacions a descansar.

I després la festivitat ha passat i l'endemà només queda brutor de la festa i gent ullerosa i amb mal de cap, però res més. Hi ha una mena d'acord tàcit en què ningú parla de l'esdevingut en la festa (obertament).

La resta de l'estació discorre sense successos extraordinaris.

En Fulminis es continua entrenant al pati d'armes amb n'Ardentis i qualsevol que s'hi vulgui afegir. Fins que no noti que millora, continuarà igual.

Jo vaig repartint el temps entre la forja i el pati d'armes. I la resta de temps lliure, el de sempre, passejar i jugar!

Leire se acercará un poco a Margueritte y al rato se le pasará el sonrojo, pero se mantendrá calladita. Quienes estén más cerca podrán llegar a oírla tararear
En cuanto a las actividades, pues estudia, estudia y estudia un poco más.