Partida Rol por web

TARDOR DE 1186

El bon temps es va esfumant, així com l'alegre percepció de les classes com un lloc divertit on anar per aprendre coses. Gerbrantius era amable i divertit, us feia interactuar i mai ningú s'avorria molt ni durant molt de temps. Alexandre de Quil, per contra té la percepció de que aquells que s'avorreixin a classe no mereixen la pena i si es perd algú pel camí, un menys del que ocupar-se. Així que les absències de classe són permeses i gairebé fins encoratjades. Més d'un ho aprofita en alguna ocasió... Mentre no s'assabenti seva parens tot va bé.

No em perd ni una classe, i hi particip bastant, ja que m'ha animat molt el fet d'entendre tot allò de les magnituts, i també ajuda que el mestre sigui un Verditius. La resta del temps m'ho pas o bé ajudant a la forja o bé passejant el trot faèric juntament amb el mussol... crec que hauria de començar a pensar posar-li un nom...

¿Perderme una clase?, ¿yo?, el maestro de me caerá mal, pero por eso, y porque quiero dominar las artes y las formas a la perfección, no pienso darle la satisfacción de escaquearme.

Aprovecho mi tiempo libre para perfeccionar mis técnicas de lucha, así como mi fondo físico, aunque pueda parecer raro. Tras las lecciones de geografía, he comprendido que hay un mundo por explorar y para eso tendré que estar preparado, así como para tener una mejor resistencia para lanzar hechizos. Si me queda algo de tiempo libre, acompaño a Kelemen, o repasaría alguna lección de lo aprendido.

No falt a cap classe i me pas els horabaixes estudiant o ajudant a ma mare, després de les males notes m'han castigat.

Pa que mentir!!! Metus sembla que s'ho està passant d'allò més bé per Osprey, així que, si bé assisteix a totes les classes (en part per interès, en part per evitar bregues amb el parens), aprofita les hores de classe per anar al poble. De fet sembla que en més d'una ocasió torna amb "més poder adquisitiu" del que tenia abans de partir.

Jo practicaré esgrima a l'estiu i a la tardor. M'interessa saber com va això de les armes. A part, seguiré a en Kelemen si torna i practicaré amb n'Ardentis.

Hi ha alguna habilitat d'armes de tall en general? Si no, una mà.

Visto el panorama y que Sagitta está castigada, si el animal de granja ese de Fulminis está por el patio de armas y quiere practicar un poco de esgrima conmigo iré de tanto en tanto, y el resto del tiempo estaré estudiando y/o en clase.

La resta del temps m'ho pas o bé ajudant a la forja

Encara amb les teves estranyes manies i costums, la forjadora del teu pater ja s'ha anat acostumant a tú i viceversa. Fa coses rares i ordena les eines d'una manera... però és agradable i més gran que tú, així que li respectes. De fet té més caràcter del que pareix a simple vista i manté als treballadors al seu lloc, tú inclós. Donat que no passes realment moltes hores a la forja i ets qui ets, té un tracte condescendent amb tú, però tampoc massa. I li agrada veure els teus progressos al treball del metall.

o bé passejant el trot faèric juntament amb el mussol... crec que hauria de començar a pensar posar-li un nom...

El mussol i tú feu bona parella: ell sense dir una paraula i tú més bé introvertit. Tú, es clar, has de xerrar pels dos, però tampoc massa. És molt intel·ligent. Més que alguns aprenents, diries.

T'acompanya a la casa on vares viure tantes vegades com vols i cada vegada l'entens millor. Poc a poc pots començar a fer-te una idea de per on has d'anar i com, encara que sigui només per aquest camí. És possible que fossis capaç d'arribar fins allà sense ajuda del mussol, encara que la idea no és gens atractiva. A la casa apenes canvia res, pareix eternament a l'estiu i no hi trobes més senyals que no encaixin. Però no pots deixar de pensar en que algunes coses:

1) les armes que vàreu trobar, ningú se les va endur. Quí ataca a un nan i no es du les seves armes?
2) no té molt de sentit que faltin coses d'Arda. Tal vegada va sobreviure i va tornar a per elles?
3) el mussol continua possant-se a vora el caminoll obscur sempre que tornau a la casa. El caminoll pren més mala pinta quant més a prop estau al "món real" de l'hivern. És un caminoll fosc, fred, desconegut i que inspira por(1). El teu pare vos ho va prohibir taxativament, era MOLT perillós.
4) El símbol estrany de la segona tomba... no és nan. No l'entens. Quí va fer les dues tombes?

Moltes incògnites per un cap tant petit com el teu... Encara així, la teva natural curiositat i tossudesa fa que tornis vàries vegades, una ja molt avançada la tardor o bàsicament ja hivern (encara no se't dona massa bé això de tenir estacions diferents a l'any), per fi trobes un senyal a la porta, o més ben dit, dos: el símbol nan del nom d'Arda(2) i un altre vegada l'estrany símbol molt curvilini, el mateix de la tomba.