Partida Rol por web

Com que m'encanta de cop passar molt de temps amb ma mare m'aplic tot el que puc. Reflexion sobre el que m'ensenya, faig preguntes, li repetesc el que m'ha ensenyat per veure si ho he entès bé i,si me deixa, la començ a acompanyar a l'infermeria.

Acompanyar-la a l'infermeria de ca vostra no té cap problema. La teva mater cura malalties contagioses i rares, perque no es propaguin per l'Aliança, i té un extens coneixement mèdic, en part fruït dels seus viatges. Empra tècniques que tenen noms estranys, en llatí, grec i inclús àrab. En qualsevol cas, sempre que li facis cas i et comportis, està encantada de que li acompanyis i ajudis. Inclús, aquesta estació, t'introdueix a les meravelles de la màgia ritual per curar una malaltia greu (neumonia d'un capità massa entregat a la seva feina). L'altra infermeria, la dels patis d'armes, prefereix que no la vegis encara...

-Els sodales són els altres integrants de l'Ordre de Hermes. Han jurat el Codi d'Hermes i tenen els mateixos drets, entre ells el de que si qualcú li mata fora d'una Guerra de Mags, l'Ordre senzera s'alzi per venjar-lo.

-Els sacerdi són els mags de Doissetep recent arribats. Són els que més han de demostrar la seva valua i fidelitat, fent moltes estacions de feines per l'Aliança. Els flamen ja han demostrat la seva valua, però encara han de treballar per mantenir l'Aliança a la seva situació de poder. Els pontifex són els que, després d'una vida de dedicació a Doissetep, la lideren, estableixen la seva direcció i poden accedir a tots els recursos de l'Aliança. Doissetep retorna tot el que li han donat i molt més -diu, essent evident inclús per tu que ell ansia aquesta darrera posició.

-Snarissel és un Pontifex de l'Aliança, un Merinita, que mou fils obscurs i tenebrosos des d'aquí fins Arcadia i de tornada. Diuen que no hi ha res que no pugui saber dins de Doissetep, inclús dins dels sanctas, encara que això està penat. Ell era mag quan jo encara no era ni aprenent. Et pareixen motius suficients per anar alerta amb ell? És una d'aquelles persones amb les que és millor no topar. I em sap greu no saber més, però desconec la raó per la qual va assassinar al teu pare. Simplement dona gràcies que jo et vaig trobar abans que ell...

Visto el comportamiento desde el principio de ambos creo que no habrá problema con Lupus por este tema. Incluso si Ardentis ha dejado de meterse conmigo, tal y como he mencionado antes, le hago caer por donde practico por si le apetece unirse y practicar.

Me esfuerzo en intentar entender todo lo que pueda de lo que mi mater tiene a bien enseñarme. Paso por elo bastante tiempo intentando asimilar los enigmas y vacios que me quedan tras sus explicaciones, lo que cambia ligeramente mi tan alegre manera de ser.

Durante el tiempo que paso con mi mater aprendo a seguir, si bien quizas no sus explicaciones, si sus gestos, acciones y manera de ser, para poder dar la "respuesta" adecuada en cada momento*

Aprenc tant com puc, però aviat es fa evident que tenc una tendència gairebé monotemàtica i gairebé malaltissa cap a VIM i MENTEM, fins al punt que Protantus en més d'una ocasió m'exigeix que no desatengui les altres arts.

Pel que fa a l'empremta Metus fa honor al seu nom. Cada vegada que realitza un exercici màgic hi ha una espècia de calfred que l'envolta, una espècie de "malestar" recorrer l'espina dorsal dels que l'envolten. Evidentment no es un efecte sorprenent, sinó més bé una insinuació percebuda pels altres que fa patent la presència de màgia.

Una cosa... he tengut ocasió de practicar amb la meva "crida al llamp"? És a dir... fins ara ha estat instinctiu, però hi ha temps de que el meu pater ho hagi vist i hagim practicat?

HIVERN DE 1186

Els vostres parens semblen haver-se posat d'acord per aprofitar l'hivern en projectes de laboratori i per primera vegada us veieu introduïts en el màgic món del encantament d'objectes...

El laboratorio de vuestro pater podría ser descrito sintéticamente como un caos no muy ordenado. A diferencia de lo que pensabais que sucedería, Lupus no vuelve a hacer turnos dobles para enseñaros, sino que pone de manifiesto sus evidentes capacidades de liderazgo. Establece las tareas que os pertocan, así como turnos rotativos para que ambos aprendáis a manejaros debidamente en el laboratorio: manejar quemadores, revolver preparados, transportar cuidadosamente elementos de frágil vidrio... limpiar, ordenar y despajar mesas y suelos. Mientras tanto, en medio del caos de libros, pergaminos, probetas y preparados, sobresale la portentosa figura de Lupus, insuflando vida (y magia) a los proyectos (pues lleváis 2 a cabo simultáneamente, eso sí): sendas varitas de descarga de fuego(1)

La torre de Cognerius es la recia torre románica de piedra que ya conociste al llegar a la Alianza. Por únicas ventanas cuenta con unas rendijas estrechas que más parecen troneras que ventanas. Es uno de los edificios más antiguos de Doissetep y por él ha pasado una larga sucesión de Bonisagus. A pesar de lo recio de la construcción se nota que ha sido reconstruida en más de una ocasión y hay extrañas marcas de antiguos desastres mágicos mucho más terribles que un simple incendio.

El laboratorio, situado en lo más alto de la torre, tiene una simple cúpula de medio punto y una ventana circular a cada lado. Una enorme estantería de piedra llena de gruesos volúmenes cubre una sección de la pared norte y está cerrada, curiosamente, por una especie de puerta de vidrio que mantiene los libros a salvo de accidentes(1)

Varias mesas de considerable tamaño pueblan el espacioso laboratorio, dando cabida a un sinnúmero de artefactos cuyos nombres justo acabas de comenzar a aprender. Cognerius te guía por él, indicándote qué es cada cosa y dónde podrás localizar los materiales de más uso de esta estación, que le tendrás que ir trayendo y tratando para asistirle en su proyecto: un pequeño anillo que elimina los defectos físicos de su portador (o al menos su aspecto). Lo que, curiosamente, te va pidiendo cabellos tuyos a lo largo de toda la estación...(2)

Por cierto, Cognerius tiene un familiar, Prudentibus, un ratoncillo blanco muy inteligente. Una lástima que no parezca que le hayas caído muy bien.

Me encuentro excitadísimo ante esta nueva experiencia. Tanto que mi temperatura a aumentado de forma considerable. Esto ha provocado que en un momento dado, a colocarme al lado de unas pociones que se estaban calentando al fuego, al poco comenzasen a hervir, provocando su explosión, afortunadamente poco importante, y sin grandes consecuencias, salvo que todos acabásemos bien sucios y un servidor sonriese de oreja a oreja poniendo cara de “¿he sido yo?”.
 

No paro de observar todo lo que hay en el laboratorio, y si tengo algún momento libre, en que no esté realizando alguna tarea asignada o atendiendo a las explicaciones de mi pater, miro que hay en él detenidamente, y aunque parezca mentira, sin tocar nada, bueno, un poco sí. Aunque las labores que me asigna mi pater no son nada del otro mundo, intento ser lo más eficaz posible y satisfacer sus peticiones al mínimo detalle.

El trato con Margueritte es mínimo, lo imprescindible y siempre que esté motivado por alguna petición u orden de nuestro pater.

El laboratori és un món nou que amb prou feines havies pogut entreveure, sempre havia estat un lloc prohibit. Segons la teva mater això és a causa de les substàncies i efectes perillosos que es manegen al seu interior. El seu pater li va dir en una ocasió que tot mag fa explotar el seu laboratori en 2 ocasions: La primera sol sobreviure i aprendre de l'experiència. L'última és mortal i succeeix més tard o més d'hora depenent de lo molt o poc que aprengués de la primera.

La teva mater és una maga altament qualificada per al treball al laboratori. Per desgràcia pensa que tot el que hi ha en ell és perillós i passa els primers dies emprant més temps assegurant-se que estàs fora de perill que instruint-te. Després comença a calmar-se al comprovar que li fas cas i que ets una alumna d'allò més capaç.

Físicament el laboratori és de mida petita per a la mitjana de l'Ordre, però així mateix ocupa 2 plantes de la torre, sent la de dalt una mena de magatzem de subministraments (vis en forma d'òrgans estranys, peons d'escacs, torres, "caniques" daurades... així com provetes, varetes de vidre i metall, olis, embenats, ungüents i una bona reserva de pocions curatives) mentre la de baix queda com a lloc de treball. Una mica estret, té l'espai molt aprofitat i Tintia sempre el manté ben ordenat, així que en certa mesura és més pràctic que altres més grans en què es malgasta el temps netejant i anant d'una banda a una altra.

El vostre projecte de laboratori és una cantimplora que neteja i tanca ferides, de manera que evita la mort per dessagnament i millora les possibilitats que no s'infecti. Està dissenyada de manera que es pugui introduir vis líquid en la cantimplora per fer la sanació permanent si és menester, però és evident que un objecte així es faria servir per guanyar temps i poder portar al convalescent davant seu, per sanar-lo adequadament.

Me encuentro muy ilusionada con lo del laboratorio, aunque no acabo de entender muy bien porque tengo que limpiar algo, eso siempre lo hacen los sirvientes, ¿por qué no lo hacen ellos?, ¿tengo que estar limpiando botecitos y cubetas?. Miro a Lupus creyendo que es algún tipo de broma que yo no entiendo, pero ante la mirada reprobadora de mi pater vuelvo a mirar todos los trastos y los limpio intentando reprimir mi cara de asco.

Viendo la cara de asco que pone Margueritte ante sus tareas asignadas de limpieza, no puedo dejar de esbozar una sonrisa de oreja a oreja y mientras suelto cierta risilla por lo bajini, que no me preocupo en ocultar. Incluso se diría que la risilla podría ser risotada, pero que me estoy conteniendo. La temperatura aumenta.

La rrazón porr la que los sirrvientes no se encarrgan de limpiarr las prrobetas del laborratorrio es porrque si lo hicierran mal... ¡PUM! ¿Pondrrías tu vida en manos de un tipo que no sabe ni leerr? Si algún día quierres entrrenarr a un sirrviente parra que lo haga, adelante, perro tendrrás que saberr hacerrlo bien parra que se lo enseñes corrrrectamente, ¿no crrees? Ahí fuerra tengo a media docena de custos en los que confiarría mi vida en combate –remarca esto último- perro no dejarría que se acerrcarran a mi laborratorrio ni borrrracho. Y vosotrros estáis aquí dentrro, ¿verrdad? –y acaba su frase con un guiño dirigido a la joven aprendiza.

El laboratorio de tu mater está en un sótano excavado muchos metros bajo tierra, aprovechando lo que parece ser un antiguo pozo. Armados con una antorcha, descendéis un largo trecho y ya en este primer día tomas conciencia de lo peligroso que sería dar un traspié al descender. Antes de llegar al fondo Tuilelaith te toma de la mano y te obliga a “atravesar” una pared bañada por la negrura. Tras esa ilusión aparece una recia puerta de madera de roble en perfecto estado de conservación y con el sencillo símbolo de Sancta inscrito en ella. Tu mater pone una mano en la madera y susurra una palabra de mando que no aciertas a escuchar. Entonces se abre ante ti un nuevo mundo: una luminosa bola de cristal cuelga del techo bañando de suave luz azulada toda la enorme habitación, que resulta ser un caos de mesas, armarios, estanterías, artefactos polvorientos y rincones olvidados, con sus respectivos botes de ingredientes, tarros señalados con extraños símbolos, libros abiertos y/o amontonados, calderos de extraños aromas y restos de sustancias claramente no comestibles, y probetas sucias, todos mezclados en un confuso desorden.

No obstante, quizás lo que te sorprende más es la familiar de Tuilelaith: Éadrom, un hada que revolotea de aquí para allá dejando a su paso un rastro dorado de polvo de hadas. Por desgracia no te hace mucho caso.

Tu mater ya es otro asunto. Pasa unos días explicándote lo básico para manejarte por el laboratorio, dando los primeros pasos en la elaboración de una poción (aunque a veces las instrucciones son tan vagas como “búscame una probeta de cristal verde, algo torcida, de cuello largo y culo ancho. Creo que estaba por ahí” –señalando vagamente en una dirección del enorme laboratorio). En un momento dado te mira a los ojos y te pregunta:

-¿Qué poción querrías que preparáramos, Flindi?

El laboratori del teu pater dista molt de ser majestuós, encara que no per això deixa de tenir meravelles. Per dir-ho finament està atapeït de coses: espases, botes, cinturons, anells, medallons i bastons, varetes, guants, pendents i diademes... Només amb el que hi ha allí podria vestir d'objectes màgics a una dotzena de persones. Però això no li fa sentir orgullós, són projectes que no s'han arribat a vendre, el que és un fracàs per a un Verditius. El que l'omple d'orgull són uns pocs objectes que té en exposició en una càmera interior "blindada": armes i armadures lluents tan plenes de màgia que semblen traspuar-la... I entre elles, incomprensiblement, un banc de treball vell i una mica maltractat per l'edat i l'ús.

Però el que ara importa és que teniu un nou projecte entre mans: l'encantament d'una daga. Per a això et demana la teva daga, la que vares trobar a la Torre de Plantes. Encara que no és màgica, segons vàreu comprovar temps enrere, sí que és altament susceptible de ser encantada, pels seus materials i qualitat. Et proposa utilitzar aquesta daga d'ara endavant com a base per anar "omplint", donant-li forma.

La teva assistència, un cop Restitius t'ensenya prou per moure't pel laboratori sense perill, és més aviat relativa, donat que el teu pater disposa d'un parell d'anells que li permeten “agafar” i manejar tot el que està a la sala. A més està Armiger, el familiar del teu pater, un cranc ermità que no diu res, però que avança pesadament cap a provetes i cremadors i els manipula parsimoniosament amb les seves pinces. És l’"equip de seguretat".

Així, la teva primera estació en el laboratori conclou fàcilment i resulta en una millora substancial de les capacitats de la daga, fruit d'una de les aplicacions dels misteris de la casa. La daga, per cert, te la dona "per que la custodiïs fins a la propera sessió d'encantament" (dit fent-te l'ullet).

En contra del que s'hagués pogut pensar, el laboratori del teu pater és un autèntic caos, amb llibres oberts amuntegats en taules abarrotades de provetes, cremadors... Una estrambòtica piràmide d'or coberta de jeroglífics presideix la sala, oferint estranys reflexos daurats per tota l'habitació.

Com a projecte durant aquesta estació Protantus et demana la balança que havies obtingut en la vostra exploració de la Torre de les Plantes fa ja algun temps. El mag, després d'una breu però reveladora sessió d'advertències sobre les substàncies i forma de fer les coses dins del laboratori(1) et va assignant tasques, com remoure certs potingues d'aspecte desagradable que utilitzarà posteriorment per ruixar la balança i comprovar tal o qual qualitat màgica. Encara que hi ha una important quantitat de màgia bolcada directament del teu pater en l'objecte, la veritat és que l'altre tipus de proves, que porten molt més temps, semblen donar resultats més clarificadors i decisius. Així, Protantus et té ocupat fent mescles, remenant i anant i venint a la recerca de substàncies, provetes, cremadors, a més de en la neteja de tot el merder que es forma amb les substàncies. Dur, però instructiu.

Dins el laboratori també trobes a Veritas, el familiar d’en Protantus, una serp amb capacitat de parla i una considerable habilitat amb ella. És educada alhora que sarcàstica, i dóna a entendre que et tolera més que t'aprecia, però ho fa pel teu pater, el seu mag, amb qui comparteix ànima i cap a qui professa un afecte no expressable en paraules. Aprofita qualsevol oportunitat que té per assenyalar-te (amb la cua o la seva mirada) errades i per riurer’s de tu i de la teva maldestre execució dins del laboratori, encara que sempre quan el teu pater no hi és.

Quan finalitza l'estació es revelen del tot els poders de la balança: és bàsicament un efecte elaborat de Muto Terram. No és que es mogui per fer trampa, és que efectivament li canvia el pes al que es dipositi en les seves balances en funció d'unes subtils manipulacions en la pròpia balança. I en acabar l'anàlisi Protantus te la dona sense dir res, amb cara inexpressiva(2).

Ante el guiño me sonrojo visiblemente pero a la vez sonrío ampliamente. Al momento me dispongo a recoger y limpiar las cosas, de repente ya no me parece tan denigrante sino una importante tarea a realizar =)

Si Ardentis se ha reído mientras me hablaba Lupus ni lo he oído.