Partida Rol por web

-¿Ventaja?, guárdatela para ti, tuviste suerte en tu último golpe y si no llega a ser por el herrero hoy estarías en cama recuperándote de la paliza que te habría dado. Pero basta de charla, ¡¡¡se van a enterar estos brutos de quien manda de verdad en Doissetep!!!

Acto seguido ataco al primer matón que tenga más cerca

El primer sicari arrufa el nas i es prepara per rebre "calorosament" a Fulminis, agitant la porra amb antelació, Entretan el que té al costat, com espantat, mira amb incredulitat el seu company cercant reforç moral, reforç que no troba. Darrera d'ells l'herculi Martín agafa el seu pal amb força, cercant amb la mirada als al·lots cridaners que s'abalancen contra els seus protectors, però la manca d'espai fa que la seva actitud no serveixi de gran cosa.

A l'altre costat de la sala els altres dos sicaris s'afanyen per arribar a les dues possibles escapatòries laterals entretant Toni alça el seu llum amb la mà esquerra com per intentar veure millor el que està succeint pel vostre costat sense mourer-se de la seva entrada.

I dels vostres Aitor no sembla estar gens disposat a combatre, retirant-se cap a les noies, però Magnus sembla estar decidint el contrari, desenfundant la seva espasa llarga (una espasa que ha estat tot el camí molestant pels túnels, però que ara pot demostrar la seva utilitat).

Ataco con toda mi furia al primer matón que me encuentro, despreocupándome de mi defensa

Segons el mapa, el maton que tenc més aprop és el que està atacant Ardentis, així que vaig cap a ell! Intent col·locar-me a la part més fosca, per aprofitar la ventatge de veure en la foscor.

Veient que el front està "cubert", Metus es gira i d'una revolada agafa l'antorxa que porta Aitor, situant-se just vora el cercle, alçant la torxa i el garrot mira fixament els dos matons que venen reraguarda (M3 i M4), assenyalant-los amb el garrot com si fos una vara de poder.

Amb el millor posat teatral i amb veu histriònica recita en veu alta i clara -Quicumque accedit ad comburendum igni non inveniens requiem animae damnatorum in aeternum, quia in inferno auferantur carnifex esca paulatim ...-

Metus sap que no farà que fugin els matons, però també sap que ells saben que som aprenents de mags. I mai se sap què pot passar quan un mag t'apunta amb una vara i una torxa, i te diu coses xungues en llatí...

A Margueritte Saps el pitjor de tot això? que tots acabarem a l'infermeria, ma mare es l'encarregada de l'infermeria, a mi em castiguen segur. A aquesta panda els ajudarà en Llatí sa mare...

A Sagitta. 

-Cierto, pero tampoco hay que dejar que nos pasen por encima un grupo de cavernícolas.

Metus está mirando al M3 y al M4 así que me dirijo hacia uno de ellos, por ejemplo el M3 que está dando la vuelta por mi izquierda. Me planto en su camino

- Te toca el otro - A Metus

Me qued una mica equidistant de tothom i aniré a donar una ma (encara que sigui a fer pessigolles) a qui vegi que té més dificultad amb el seu matón, que total per estorbar val més quedar-se quiet.

Martín, escudat darrera dels seus sicaris, espera "a veure-les venir", mentrestant Fulminis s'abalança amb més decisió que habilitat sobre el primer d'ells, el qual el rep colpejant amb força el seu cap. Fulminis ha acabat el combat amb la mateixa celeritat amb la que l'ha començat.(1)

Just al seu costat, Ardentis envesteix amb tota la mala llet del món i encara que el sicari tracta de fer-li front, es veu desbordat pel més baixet però molt més furiós proto-Flambeau, que en un instant acaba de volar-li part de la dentadura al propi noi, que cau ploriquejant, la boca ensangonada.(2)

Kelemen arriba a l'escena per quedar una mica aclaparat, donada la situació. El garrot del sicari, això sí, acaba de caure en terra amb un soroll de fusta contra pedra.

En el grup situat més cap al centre de la sala, Margueritte, després d'un instant de dubte, és la primera a mourer-se, tallant-li el pas al més gran dels dos sicaris, el que venia per l'esquerra. Aquest atura el seu avanç i fa cara de "no vull pegar a una al·lota/noble/nena", però el seu gest aviat canvia amb les dues actuacions "màgiques" del grup: la de Metus, vociferant i gesticulant a l'estil Ordre d'Hermes (sense el més lleu indici de màgia, però els sicaris no ho saben, clar) i el xicot de 1,80m que es situa, espasa llarga en mà, al costat de Sagitta per veure on intervenir. Resulta curiós veure com l'al·lot jove que venia per la dreta gairebé derrapa amb el cul de pressa que es dóna a tornar per on ha vingut i com el que s'estava encarant a Sagitta sense la menor preocupació s'ho repensa per adoptar una actitud defensiva.

Martín pareix decidir que el tracte que li ha donat Ardentis al seu sicari no pot ser menos que correspost i l'ataca devallant una mica el cap, com per envestir-lo, entretant el sicari de la seva dreta maniobra per col·locar-se a l'esquena de n'Ardentis... per trobar-se a Kelemen, s'encongeix d'espatlles i sense cap escrúpol perque sigui ben petit, l'ataca.

Intentaré retirar en Fulminis d'enmig, que he de tirar?