Partida Rol por web

Metus observa amb deteniment símbols, estatues, túnels i companys. Institntivament dóna el garrot a Ardentis.- Crec que tu es sabràs fer servir millor que jo.- Llavors se situa darrera d'ell, a la vegada que fa senyes a Sagitta per a que se situi darrera Fulminis i l'agafi si pretén alguna cosa estranya, que Metus farà lo propi amb Ardentis. :-)

En Fulminis es posa davant una estàtua i saluda:

- Hola estàtua, com estàs? No ens ficarem al cercle perquè és màgico-xungo, però esteim fent una volta. D'acord? Hala.

Llavors, en veure les cares de sorpresa dels altres i els moviments d'en Kelemen es gira cap al túnel cridant:

- I tu, siguis qui siguis, deixa't veure, no siguis tímiiiiiiiiiiiiiiiiiid!!!! - Tot i que la rialla de la seva cara no és gaire amistosa i s'està arremangant les mànigues.

Cojo el bastón que tan amablemente me ofrece Metus, mientras sonrío divertido al ver como se coloca a mi espalda

-¿Qué?, ahora ya no eres tan "imparcial" y te has puesto de mi parte, ¿eh?. Bueno, vamos a ver quien nos sigue. ¡¡¡Eh tú!!, ¡¡¡sal ahora mismo, muéstrate!!!

Acto seguido me dirijo hacia el túnel.

Durant l'estona que camineu pels túnels, abans d'arribar a la gran sala, juraries haver escoltat el soroll de rates retirant-se per evitar-vos, algunes o molt grans o molt a prop, però no les arribeu a veure. I ara que heu arribat a la sala, el que està dient Sagitta que les estàtues vos miren no és cap tonteria, has vist una movent-se de cua d'ull...

Durant l'estona que camineu pels túnels, abans d'arribar a la gran sala, juraries haver escoltat el soroll de rates retirant-se per evitar-vos, algunes o molt grans o molt a prop, però no les arribeu a veure. I ara que heu arribat a la sala, les estàtues et resulten inquietants, però hi ha una cosa que atreu més la teva mirada: els ulls d'una brillen amb un fulgor especial, massa brillant per ser simple pedra.

Te parece escuchar ruidos mientras camináis por los pasillos subterráneos, tal vez ratas. De momento os evitan.

En la sala, puede que sea el temblor de las llamas de las velas, pero dirías que la ropa de la estatua de una maga flacucha ha ondulado con una corriente de aire.

-Ha desaparegut una estàtua, estava allà!! -exclama el petit Aitor, senyalant cap a la dreta de la sala.

Magnus no diu res, seguint la seva tònica d'actuació general. Això sí, nerviós, posa la mà sobre l'empunyadura de la seu fidel espasa, entretant sosté en alt l'única torxa del grup per il·luminar una àrea àmplia. Quan Ardentis decideix encaminarse cap al túnel per on heu entrat a la sala, només el segueix amb la mirada, arrufant el nas.

Faig cas d'en Metus però no he estat a temps a tapar-li la boca a en Fulminis. Parlant fluixet Crec que son 3 i estan aprop, no se perque però crec que les estatues han anat a avisar de que som aquí.

Girant-se cap a na Sagitta, amb les mans a la cintura

- Bé... i que se suposa que es fa amb les estàtues màgico-xungues? Perquè està clar que no serà a cops de puny ni amb les torxes. Si fossin les rates gegants que he vist abans, encara...

I torna a cridar:

- Ardentiiiiiiiis! què veus?

Me quedo quieta intentando no entrar en el círculo del que todos hablan. Y me alejo un poco de la estatua que me miraba.

A Fulminis Que tal vas d'encanteris? perque les coses "magico-xunges" es solen tractar amb magia, és el que té no saber magia... no poder defensar-se de la màgia

- Nuse... s'altre día vaig provar de cridar PERDO VIM!!! fins que em vaig quedar sense veu, però no va servir de res. Potser estic fent algo malament... De tota manera, una pedrada ben col·locada, una somanta d'hòsties o algo molt bèstia, com un llamp, han de fer mal fins a l'estàtua més pintada!

Ho diu en serio... ho ha provat. I la resta ho diu com si fos un fet científic demostradíssim...

No has pensat mai que si fos tan fàcil com cridar paraules en llatí no faria falta ser aprenent durant 15 anys?

Metus es frega els ulls amb resignació, quan sent les paraules de Fulminis. És en aquest moment quan Ardentis s'avança tot sol cap al tunel. Metus posa cara de sorpresa, mirant al altres. -On va sol, aquest? Que està boig o què?- Llavors arranca córrer al darrera dient -Magnus, per favor amb nosaltres. Els altres no us separeu, ara l'intentaré dur cap aquí!.-

- S'havia d'intentar - i arronsa les espatlles.

Llavors es queda pensant. - Mmmm 15 anys. Uau! ... Però jo acabaré abans, ja ho veuràs!

Es gira de nou - Ardentiiiiiiiiiiiis!!!! Que veus res o no???

Visto el panorama me quedo cerca de Fulminis y Sagitta.