Partida Rol por web

Quan veig que en Martí m'ataca, em defens així com puc i li pec un cop amb el garrot.

Kelemen, així mateix, resisteix els embats de'n Martín, sonant insistents "clock, clock" cada vegada que xoquen els garrots entre si. A poc a poc va retrocedint cap al centre de la sala... Fins que sona un "Alerta!" quan el sicari s'adona, massa tard, que Sagitta s'ha col·locat hàbilment darrere de Martín aprofitant el seu avanç i, ara, al retrocedir pel contraatac de Kelemen, provoca la seva caiguda.

Per la seva banda, cap al centre de la sala, Margueritte es fa amb el garrot que ha deixat anar el sicari, encara donant saltirons. Aquest no aconsegueix reaccionar a temps i rep una fantàstica garrotada a la cama bona, de manera que cau, la llagrimeta a punt de brollar.

Finalment queda Metus davant Toni, les seves expectatives de guanyar el combat bastant nímies, amb un Toni armat amb garrot i intencions agressives. Però Magnus, bastant cabrejat, ve a ajudar-lo travessant el centre de la sala a tota velocitat. Toni no dubta, estant tot sol, sense els seus sequaços, reconeix aquesta com la seva senyal de sortida i emprèn la fugida.

No suelto el palo, lo mantengo entre el M3 y yo. Le observo en el suelo con una media sonrisa y le indico la puerta por la que ha entrado:

- Venga vete, tus amigos ya están huyendo.

Creis que podrem treure aquests dos sense ajuda? els hauriem de dur a la infermeria

La situació final a la sala és d'allò més variada: a part dels vostres dos proto-flambeaus inconscients (1), un dels sicaris va caure al costat de la vostra entrada, un altre està tirat a terra (tocat de les dues cames), un altre ha fugit pel nord i un més, al costat de Martín, es planteja la fugida cap al sud. Toni, a l'extrem nord, també ha posat peus en polvorosa... Fins que reapareix, reculant, ja que cap a ell avancen dos homes fortament armats.

Els homes porten cotes de malla i guantelets, elm amb protector per al nas, espases a la cintura, un amb un llum tancat bastant elaborat i un altre amb una ballesta carregada que apunta Toni. Tots dos porten al pit un emblema amb barres blanques i negres. Darrera d'ells apareix un home amb una pesada capa verda, amb bastó i tot. No hi ha cap dubte que és mag i les seves ordres en llatí vos ho acaben de corroborar:

-Que no surti ningú. Si algú prova de fugir, acabau amb ell -ho diu en veu alta i en un to que no només no deixa possibilitat de dubte, sinó que a més ressona a tota la sala, ara silenciosa.

Per desgràcia, per llavors Martín ja ha posat peus en polvorosa i del sicari que havia desaparegut pel túnel pel qual ells han vingut no hi ha ni rastre.

Després de comprovar la situació amb una inspecció ràpida, apuntant amb el seu propi llum per tota la sala, realitza un sortilegi a Toni ("Intellego Mentem") i diu:

-Heu tingut sort, aquí abaix hi ha coses molt més perilloses que projectes d'aprenents i grogs més verds que l'herba primaveral. Toni, no dubtis que el teu pare sabrà d'això... Els altres, feu el que vos vingui de gust, però no toqueu les estàtues ni el cercle.

I amb això es retira de la sala per on ha vingut, juntament amb els seus dos soldats.

Va, com treim aquests dos d'aquí?

Mir al matón que tenc al davant i li dic:

- Va, pots fugir si vols, però que sapis que la meva germana pega millor que tu, hauries de millorar una mica - i això ho dic amb to i cara de convenciment, no amb la intenció de fer-lo quedar malament ni res d'això... realment el que dic és cert.

Després mir a na Sagitta i als altres:

- Algú està ferit?... A més d'aquests dos, vull dir... si que els hauríem de treure d'aquí, si és que no es desperten... i es pot saber qui era aquest?! Vosaltres l'havieu vist alguna vegada? I d'on ha sortit? si l'he sentit bé, diu que tenim permís per fer el que volguem... mooola - em qued tres segons pensatiu, per afegir després, fluixet - ... mmm... on deu dur aquest passadís?

Eren de la Banda Yuelgoet, un mag poderós de l'aliança, per sort o no m'ha vist o no m'ha conegut o ha decidit passar... esper que ma mare no tengui problemes. Si ens ha dit que facem el que vulguem es perque quedar-se es molt perillós segur!!! M'ajudau? hem de sortir d'aquí!!!

- Si, perdona, que lo has dicho un par de veces ya, voy a ayudaros. - Me digo hacia donde están los dos inconscientes y me pongo en los hombros del que pese menos, entiendo que es Fuliminis, agachándome le cojo por las axilas pero permanezco agachada - ¿alguien me ayuda? - con un gesto de cabeza indico sus pies.

Agaf a Fulminis pels peus Podreu amb l'altre? Començ a caminar cap a la sortida.

Metus, s'acosta a Toni.- Intellego Mentem...- Llavors, amb un somriure maliciós de "ja t'ho havia dit", afegeix.- Tse! Quina putada, no?.-

Agafant una altra de les torxes que hi havia per terra (ara en té una a cada mà), i allunyant-se d'en Toni diu.- Magnus, Aitor, per favor, podeu carregar n'Ardentis?.- girant-se cercant amb la mirada en Kelemen.- Com diu na Sagitta, convendria sortir d'aquí. Tenim dues baixes i encara no hem començat a explorar gairebé res. Kelemen, pren aquesta altra torxa i si vols... KELEMEN! VOLS DEIXAR DE MIRAR TANT FIXAMENT EL PASSADÍS!!!!!.- Fent senyes i moguent les torxes espasmòdicament en direcció a la sortida.- Tunel. Sortida. Ardentis i Fulminis ferits. Passadís caca. Passadís per un altre dia.-

Com era d'esperar, Toni escampa d'allà tot d'una que té ocasió, pel mateix túnel pel qual es retira el mag i els seus "grogs" (el nord), sense dir ni paraula, amb actitud ombrívola. Martín i els sicaris, mantenguent les distàncies amb aquells de vosaltres que continueu conscients, agafen als seus "caiguts" i també se'n van, però pel túnel sud, poc abans que vosaltres i aviat deixeu de sentir-los, ja que prenen una desviació diferent a la vostra.

Per la vostra part vos les enginyau per moure Ardentis i Fulminis entre tots (Magnus càrrega directament a l'espatlla a Ardentis, de manera que els altres només heu de distribuir el pes i l'esforç del més lleuger Fulminis) i tornar sobre els vostres passos el més ràpid que podeu. Les estàtues semblen seguir-vos els moviments fins que sortiu de la sala. Després les petjades de "rates" semblen molt més amenaçadores que quan vàreu venir. Kelemen vos guia sense errar fins a la sortida.