Partida Rol por web

Com a aprenent hi ha a Doissetep uns dies llargs i esgotadors, però edificants, d'aquells que quan un els acaba veu que ha aconseguit qualque cosa, que ha aprés algo útil, i un es sent bé. Altres dies són una espècie de llarga tortura durant la qual proves de sobreviure sofrint lo mínim possible, sovint sense massa èxit. Aquest és un d'aquests darrers: després d'una llarga jornada d'estudi a la biblioteca mirant, com sempre, diversos llibres a la vegada(1), el bibliotecari s'ha xivat de que has dobletat unes pàgines i el teu pater, que és un ferri defensor de la pulcritut amb els llibres, t'escridasa. Però t'escridasa bé. Passes un parell d'hores per rematar la jornada amb el camarlenc o "chambelan" de Doissetep, Elisardo, l'home baixet i ruí que controla el tracte amb els mundans rellevants que van i venen de Doissetep, ordenant "paperassa" sota l'atenta mirada de Pere, que pareix la teva ombra, un altre cosa maravellosa a fer després de tot un dia submergit entre pergamins...

Finalment arreplegues tot de pressa i arribes per fi a la teva habitació. No tens ni ganes de sopar. O tal vegada de menjarte un bou. O fer un crit... Ajagut al teu llit mirant les musaranyes, un parell de cops a la porta et treuen de la teva ensonyació:

-Metus, surt, hem de xerrar -indubtablement la veu de to neutre del teu pater.

Tancant els ulls amb força, per veure si aquell avís era només un somni i podia romandre una estona més al llit, finalment Metus, notant la presència de Protantus rera la porta, opta per aixercar-se. Arreglant-se la túnica per tenir una mica de presència digna davant del seu pater, es dirigeix cap a la porta. Obrint-la contesta.- Salve, pater.-

-Ha passat alguna cosa greu i és imperatiu que vagi al Temple. Mentrestant no torni tens ordre de romandre a la torre i, de ser possible, no moure't ni de la teva habitació -el seu discurs de to neutre s'interromp durant un instant, en el qual respira mentres et mira i diposita la seva mà sobre la teva espatlla esquerra- No vull que corris riscs.

El gest "afectuós" t'agafa per sorpresa, el teu pater no és gens donat a aquest tipus d'emocions.

-Si m'assabento que m'has desobeït, i m'assabentaré, t'arrencaré la pell a tires -val, molt millor així, dins del terreny del conegut. Entretant acaba la frase ja se n'està anant, donant-te l'esquena.

El sobtat gest afectuós del seu pater sorpren Metus. Fins que Protantus l’adverteix amb l’amenaça, fet que fa que Metus es quedi més tranquil. Aquell era el seu pater, una de cal i una d’arena.

-Pater.- s’atreveix a dir, abans de perdre’l de vista.- Si vols que faci alguna cosa diga-m’ho. La darrera missió ens ensortirem bé i si et puc ajudar o faré.- finalitza fent una lleugera reverència.

No, això supera de sobres a un grup d'aprenents, encara que siguin aprenents de Doissetep. Ens reunim els mags de l'aliança més poderosa per tractar un tema seriós, vosaltres no podríeu fer res excepte destorbar -contestà el teu pater sense el més mínim indici de delicadesa.

Metus observa com el seu Pater parteix. Tornant a l'habitació, espera a sentir la porta principal i llavors compta fins a cent vint-i-tres (sempre li ha agradat aquest nombre). Després, lentament, es calça les botes, agafa els seus estris i parteix cap a la finestra, per tal de veure si hi ha enrenou a fora o si hi ha molt de moviment, sobretot a la zona del temple. Abans de prendre cap decisió, necessitava informació.

Una aliança gran i de pedra, plena de carrers laberíntics (molts dels quals són sense sortida) no és un bon lloc per escoltar sons llunyans. No, no hi ha aldarulls, ni es veuen focs per sobre dels carrers del voltant. Així que, vist que no hi ha un lloc tan cridaner i perillós al qual dirigir-se com perquè es vegi des de la torre del teu pater, hauràs de prendre una altra decisió.

Coneixes la ubicació de les altres torres dels mestres dels teus amics. És possible que Sagitta i Margueritte estiguin juntes a casa de Tintia, la mater de Sagitta. Ardentis segurament estigui en la torre del seu pater, Lupus, perquè darrerament tendeix a estar més vegades amb càstigs que sense ells. I Kelemen i Fulminis o estan en les seves torres (perquè així mateix ja és prou tard com perquè es doni el cas) o bé estan en la tresoreria arcana amb alguna feina. Això darrer no seria estrany, el seu "cap" els té mania i gaudeix fent aquestes coses.

Molt a pesar seu, Metus és conscient que Protantus perfectament pot haver fet un encanteri a la torre per saber si l'abandona. Neguitós, s'asseu a pensar. No pot sortir, bé, més precisament no li convé contrariar les ordres del Pater, però res l'impedeix intentar assebentar-se del que està passant.

Es torna a enfilar a la finestra i observa per si passa algú (un soldat o un servent). La seva intenció és impelir-lo a que s'acosti a la torre i així "disposar" d'algun missatger o similar que li faci saber què està passant.

Les nits a Doissetep són, com a tantes altres fortaleces, bastant tranquiles. Només haurien d'estar desperts els guàrdies de les murades (encara que fa un segle que ningú té el valor d'atracar-se a Doissetep amb ànim hostil) i els de llocs especials, com les tresoreries o la biblioteca. Al carrer no tocaria haver ningú. Excepte aquell al·lot? Um, vaja, un lladregot sortint d'una casa propera, je.

Doncs sí, un lladregot. I mira, ja va marxant...

Perdó per no contestar abans, pero del nervis i dels mals de cap m'he "aïllat" un poc.

Finalment tenim aclarida la situació judicial de Sant Elm. La veinada ens havia denunciat la terrassa just quan estavem a punt de vendre l'apartament,  a més a denuncia està feta amb molt mala llet i he hagut de córrer molt, perquè ni mumpare ni el meu germà saben gaire de jutjats. Diguem que m'he passat tot l'agost anant de missers, jutjats, ajuntaments i immobiliàries.

A més s'ha afegit que tenim noves ordres a la feina fins al punt que la setmana que estàs d'horabaixa com a norma surts mitja hora o una hora tard cada dia. Sempre. I no podem dir res perquè son "necesidades del servicio". Veurem com acaba, però si la cosa continúa així, el febrer demanaré trasllat a Manacor. I quatre companys més estan movent fils també per partir (per a que te facis la idea). La cosa és sèria, perquè en menys de dues setmanes quasi l'hem liada grossa. I ja saps què em pot passar en la meva feina si arribam aquest punt.

Com veuràs els ànims no són els més òptims, així que anam fent. De totes maneres gràcies per entendre-ho i ja t'aniré informant. Una abraçada ben forta.