Partida Rol por web

Ardentis, "el boques", mostra que és alguna cosa més que només paraules. En aquest combat sembla no esforçar-se massa en tupar a Fulminis, deixant que sigui aquest el que va d'una banda a l'altra, envestint sense suficient encert qual bou que només veu el capot vermell. El nou atac de Fulminis és esquivat amb molta menys comoditat que la darrera ocasió, però Ardentis sembla tenir l'avantatge, encara que no l'aprofita especialment bé...

PERÒ QUÈ FAS FULMINIIIIIIS!!! A LA DRETAAAA!!!! A LA DRETAAAAA!!! QUE ESTÀS TOT SOOOOOOL!!!!!!!

Metus escridassa incontroladament, amb les mans al cap i escopint salivades per tot arreu.

En este caso me pongo más a la defensiva para animar un poco el ambiente

-A ver si así consigues hacerme algo, pequeñajo

Dice el macarra con un sonrisa de oreja a oreja y con una mirada de reojo al "árbitro"

Els contendents seguien amb la seva violenta dansa, però tots dos anaven ara amb prou cura com per esquivar els cops de l'altre i tot apuntava que el combat encara s'allargaria una estona...

Fulminis segueix emocionat amb el combat... perdi o guanyi s'ho està passant pipa!!!

- Bé... sembla que això va per llarg... vols una cadira per seure una estona?

Està cansat, però l'adrenalina el pot!

-No gracias, úsala tú porque creo que la necesitarás más que yo. Afirmo con una sonrisa de oreja a oreja

Mi cara refleja que al igual que Fulminis, estoy disfrutando de la pelea.

Tant Fulminis com Ardentis prossegueixen el seu combat amb afany, però posant més èmfasi en defensar-se dels cops del contrari. Així, "dansen" inofensivament, girant, desplaçant-se, cercant un punt feble.

A continuació Fulminis torna a carregar contra Ardentis, aconseguint impactar amb els seus punys, però sembla que era part de l'estratègia del colpejat, ja que no només no es ressenteix del cop, sinó que l'hi torna a Fulminis, que sí que acusa l'impacte.

El combat sembla decidit ja en contra del més petit, fatigat i colpejat Fulminis, però aquest torna a la càrrega i pateja a Ardentis, que, encara que encaixa el cop com un campió, no pot evitar trontollar. Desequilibrat, no aconsegueix tornar-li adequadament el cop.

Ardentis sonríe

-Bien pequeñajo, va siendo hora de dejar el precalientamiento y comenzar a pasar a cosas serias

- Està clar que ets millor que jo... però te n'aniràs a dormir calent!

I finalment el temerari Fulminis coseja amb tota la seva força a un sorprès Ardentis, que no pot fer res més que doblar-se de mal pel cop clavat al seu estómac, boquejant com un peix fora de l'aigua, totalment mancat d'alè.

Gairebé com si estigués orquestrat perquè succeís així, just en aquest moment irromp algú en escena.

- Ep! Mocosos! Què feu aquí!? -exclama un home grandot i brut de carbó i fum, sortint a 5m. de vosaltres per la porta d'un dels tallers.

SIIIIIIIIIIIII!!!!!! ENTOMA-LAAAAA!!!!!! ÉS EL MILLOOOOOOOR!!!! FULMINIS CAMPIÓ, FULMINIS CAMPIÓ!!!!!!! HO HAVEU VIIIIIST!!!! HO HAVEU VIIIIIIIIST!!!!!!!!!

Metus, que ja ha perdut totalment els papers i absort en la brega, no se n'adona de l'existència del ferrer, i segueix cridant com un posés.

No me lo esperaba, el golpe de Fulminis me ha pillado por sorpresa e intento recuperar el aliento vigilando a mi contrincante y escuchando de fondo los gritos de Metus.

-Buen....golpe....pequeñajo....(recupero aliento), pero...aún... sigo en pie

Si he oído al herrero lo ignoro por completo y me preparo para devolver el golpe. Mi cara lo dice todo, estoy lleno de rabia y muestra que pienso atacar con toda la furia y fuerza que sea capaz de reunir. 

Jo no faré res. Me qued dret i si n'Ardentis ataca la meva única intenció és esquivar i que surti del cercle o que cridi l'atenció del ferrer. Ja li he fet prou mal i no vull deixar-lo inconscient ni res per l'estil. Me concentraré en esquivar i en defensar-me. No atacaré més.

Sí, ja se que ell a mi sí, però es que no vull ser com els meus germans.

Concentrats com esteu amb la baralla, no sembla que sigueu capaços de defensar-vos del ferrer, al qual gairebé ni heu sentit. Dues calloses i fortes mans enganxen de l'orella a dos distrets proto-aprenents: Ardentis i Fulminis.

-Vos he enxampat! Ja aprendreu a barallar-vos darrera del meu taller, ja! I vosaltres fugiu d'aquí ara mateix si no voleu que surti a cercar-vos! -crida als altres, tan furiós que se li inflen les venes del coll i gairebé li surt bromera de la boca. Hauria agitat la mà amenaçador, però té la mà ocupada amb Fulminis, massa pesat, encara que molt més cridaner.

Així, alçats de l'orella, Ardentis i Fulminis desapareixen en l'interior de la forja. Allà faran treballs forçosos per redimir la seva activitat il·lícita.

Pataleo y me resisto sin mucho éxito

-¡¡¡Ouuch!!!, ¡¡¡suéltame!!!, ¡¡¡que me sueltes!!!, ¡¡¡esto no acabará así!!!....¡¡¡aaaaaauuuuu!!!....¡¡¡Fulminis, esto no ha acabado!!!, ¡¡¡hoy te has librado de una buena!!! ¡¡¡¡aaaaaaayyyyy!!! ¡¡¡otro día te daré tu merecido!!!, ¡¡¡que me sueltes herrero de pacotilla!!!

A mi me basta amb treure la llengua de tant en tant a n'Ardentis, intentant que no me faci molt de mal.

- No, si ja estava! Estavem jugant, simplement! Ja ens n'anavem!