Partida Rol por web

A Ardentis "i hi ha qui no vol admetre que s'ha comportat com un infant, el que he dit a Kelemenn i a Fulminis va per tots, o anam amb seny o seré jo qui ho digui als grans" A Kelemen "Intentaré dur galletes. Quan hi voleu anar?"

Leire baja la vista y susurra, tartamudeando. - No... no...pen...saba decir nada. Tened cui...dado. Nos... nos v...vemos en cla...clase de la.. latín. Bu.... buena suerte.- Mira a Kelemen con tristeza: - (eus) Gra...Gracias p...por pensar en mí, pero no si... sirvo p...para esas cosas. Y se marcha, cabizbaja y en silencio.

Con gesto amenazante me encaro a Sagitta

-¿Eso va por mí pequeñaja?, no se quien te has creído, pero que yo sepa tú no das las órdenes, es más, TÚ A MÍ NO ME DAS ÓRDENES. Y esto, si quieres, puedes decírselo a cualquiera de los adultos, ya que parece que estás dispuesta a irte de la lengua a la mínima (esto último lo digo acercándome a ella, tanto que nuestros rostros casi se tocan)

Acto seguido me incorporo y me dirijo al resto.

-Bien, intentaré ver que puedo conseguir que nos pueda ser útil. Si nadie se anima a hacer averiguaciones, preguntaré a mi pater sobre los pasadizos, a ver que me dice.

Metus observa el tímid comportament de Leire. - Saber negar-se també és mostra de valentia.- Llavors, sabent cert que na Leire no dirà res a ningú, es gira cap a Margeritte i afegeix - I no, estimada Margeritte, no era una amenaça, només era una... advertència - i fa un somriure de continguda satisfacció.

- Bé, doncs, quan i on anam? - intentant contenir la seva excitació.

A Ardentis (sense cridar) Me pens que som la que té més experiència visquent entre màgia i se que si Fulminis m'hagués escoltat durant la darrera expedició hauriem pogut anar més enfora i fins i tot a lo millor sortir-ne sense càstig, no he donat ordres a ningú he dit com han de ser les coses perque jo vengui i si ets tan insegur i malcriat que no saps reconèixer la prudència com a virtut has triat una molt mala professió. I no pens deixar els meus amics tirats perque tu vulguis venir.

A Sagitta

-Bien pequeña marimandona, veremos a ver si tu GRAN experiencia nos sirve de algo.

A todos

-Cuando hayáis decidido cuando iréis avisarme, mientras tanto voy a ver si encuentro alguna cosa que nos pueda ser de utilidad y si consigo enterarme de algo sobre los pasadizos, al no ser que alguien con muuuuuuuucha más experiencia pueda hacer algo al respecto (miro a Sagitta con sonrisa irónica). ¡¡¡Hasta luego!!!

- Perdoni, senyora "jo ho diré als grans", però si no hagués estat per jo ens haguessim quedat tota la nit a la porta cagats de por. I anda que no va molar quan aquell tio corb va venir rollo PERDO VIM!! De tota manera, té part de raó: hem d'anar més alerta... no vull tornar a quedar-me mai més sense "prostre" - Això darrer ho diu mirant a l'aire amb cara de plaer infinit.

Llavors es gira a n'Ardentis, i com si no hi hagués ningú més al voltant diu en veu MOLT alta:

- I tu tranquil, que sembla que vas més cremat que un cul d'olla. Te mola na Sagitta o què? Te poses vermell just de veurer-la!! És instantani! Flus! Encès!

A Fulminis Si no hagués estat per tu haguessim passat de llarg del laboratori i potser podriem haver anat més amunt, i t'assegur que no va molar gens quan vaig trobar l'home corb a la cuina de casa contant la història de com quatre aprenents tarats havien entrat a cop de peu dins un laboratori abandonat i pel que fa a la gallina sacorrada no crec que li moli ni jo ni ningú, per això fa falta cervell A Kelemen Bé, és la teva idea, quan creus que seria un bon moment per anar-hi? no crec que li pugui demanar res a ma amre sense que s'ensumi algun cosa després de l'estació passada.

Yo me había girado camino a mi habitación, aguardo momentáneamente cuando me hablan, pero paso de confrontaciones inútiles así que cuando veo que ya no me dicen nada me sigo yendo. Me quedo en mi cuarto reflexionando sobre todo.

Quan na Leire s'acomiada, em gir cap a ella i dic: - (eus) No passa res, Leire, ets lliure de venir o no venir... a més, ja saps que després et contaré com ha anat l'expedició!

En un moment donat, quan Ardentis es posa tan... borde? violent? els més perceptius notau com els meus ulls es tornen més clars del normal, d'una fredor extrema, a la vegada que els meus punys es tanquen amb força. Diríeu que estic a punt de llençar-me al coll del fogós aprenent però que a la vegada m'estic controlant. Així com Ardentis s'està allunyant veis com em vaig relaxant poc a poc... fins que sent na Sagitta que diu el meu nom, parpelleig unes quantes vegades i dic:

- Qui s'ha pensat que és aquest pet de goblin socarrimat?... La veritat, em sap greu, m'havia semblat bon nin... però no sé si m'he equivocat. Crec que haurem d'anar un poc alerta que no se'ns desmadri... Deixau-me dos dies per acabar d'observar les entrades a les masmorres, per tal d'escollir quina ens pot anar bé i en quin moment del dia o la nit estan menys transitades, d'acord? Quan ho tengui clar vos ho diré i posarem dia per l'excursioneta.

Me estaba alejando tranquilamente cuando oigo a Fulminis gritar sus insinuaciones respecto a mis posibles amoríos con Sagitta. Me giro veloz, rojo de ira (no de vergüenza, cosa que queda clara por el semblante de mi rostro) y me dirijo hacia él con los puños cerrados.

-¡¡¡Cómo te atreves a decir mentiras sobre mí, sucedaneo del tres al cuarto!!!. ¡¡¡Cómo te coja te vas a enterar!!!

Por mi actitud, el tono de mis palabras y mi semblantes, cualquiera de los allí presentes verá que mis intenciones son muy agresivas.

Metus, amb un somriure enorme a la cara, escolta les paraules de Fulminis i la reacció airada d'Ardentis. Aficant-se les mans a les butxaques, es recolza expectant a una paret.

-Em jugo un treball de llatí a favor de Fulminis.-

A Metus, Fulminis i Kelemen Perque no veniu a berenar avui horabaixa a casa? Li diré també a Margueritte i així acabam aquella traducció al llatí del conte aquell que ens contava Kelemen.

Leire se ha girado, escuchando a Kelemen antes de "irse del todo" y ha respondido a sus amables palabras. - (eus) Gracias, Kelemen, eres un amigo. - y ahora en rudimentario latín - Gratias, Kelemen, bonus amicus. Y acto seguido se ha marchado, como antes dije.

- Bé, això s'ha de resoldre a un moment o un altre...  I girant-se cap a n'Ardentis amb el seu millor somriure diu:

- Metus, ves preparant la tinta. Crec que aquí al nostre amic li agraden més els homes que les dones.

Ni que decir que las últimas palabras de Fulminis me encolerizan aún más y me acerco a él dispuesto a darle una buena lección.

-¡¡¡Si querías impresionar a alguien te has equivocado con quien medirte Fulminis!!!

Els dos que es barallen, tireu iniciativa primer de tot (mirau l'apartat de notes). El que guanyi comença pegant i si no tomba a l'altre, l'altre té possibilitat d'atacar i fer lo mateix amb el primer...

Diferència d'edat: Els infants tenen negatius respecte dels grans a les seves tirades (inexperiència, falta de coordinació, menys pes, músculs més petits...). Un al·lot de 8-9 anys té un -3, un de 10-11 un -2, un de 12-13 un -1 i a partir dels 14 deixen de tenir negatius. Donat que vos estau enfrontant, per simplificar, no tendreu els negatius senzers, sino els relatius entre vosaltres. Fulminis té 9 anys entretant Ardentis té 10. Fulminis, tens un -1 a les tirades (ja aprendràs a ficar-te amb al·lots més grans que tú xD)