Partida Rol por web

Com Kelemen vos havia dit, hi ha una sèrie d'entrades obertes a un Doissetep inferior. Malauradament per vosaltres no hi ha res a veure... fins que enceneu un llum. Kelemen de vegades s'oblida que no podeu veure en la foscor. Superat aquest petit detall, descobriu uns "prometedors" passadissos subterranis, uns creuant-se amb altres, uns apuntalats amb velles i insegures bigues de fusta, altres sense cap signe de treball humà (presumiblement fets amb màgia), uns tan estrets i baixos que vos heu d’acotar una mica -tot i ser al·lots- altres tan amplis i alts que hi cabria un home muntat a cavall. I és un d'aquests darrers a on vos condueix el semi-nan, el darrer passadís que ha descobert, el que no s'ha atrevit a explorar tot sol.

Pel camí sortejeu un ensorrament, passeu per sobre de les restes d'una porta de fusta i traspasseu el que antany va ser un rasclet (“rastrillo”) de ferro -ara un munt de barrots oxidats forçats per deixar un forat per passar-. Una escala de cargol de pedra desembocava en un dels túnels que transiteu, una de fusta ascendeix vertical aferrada a una de les parets d'un altre i fins i tot us porteu un considerable ensurt en escoltar el cruixit de la fusta sota els vostres peus en passar sobre una trapa (“trampilla”).

Finalment arribeu al passadís que Kelemen buscava, un trajecte una mica difícil i bastant embolicat [Margueritte, com et deixin tota sola no tornes per on havíeu vingut ni de conya]. El passadís dóna pas a una sala de grans dimensions que retorna el ressò de les vostres petjades. Al centre del seu petri terra hi ha inscrits símbols arcans, en les seves parets desenes de estàtues i bustos de mags vos contemplen. Hi ha mags i magues, alts, baixos, més o menys gruixuts, de llargs cabells, calbs, vestits com un romà o la moda cortesana d'algun lloc, fins i tot un vestit de monjo tonsurat. Tres entrades més, una per cada punt cardinal, arriben a la sala.

- uoooo... - és l'únic que puc dir quan entram a la sala

Pongo cara de asombro, lo que me veo me deja perplejo. Me fijo en todo, mientras miro por todos lados en busca de cualquier cosa inusual o que pueda llamarme la atención. También me fijo en los símbolos arcanos del suelo

-¿Estos símbolos que pueden significar? -miro a mis compañeros- ¿alguien lo sabe?

En Fulminis just en entrar a la sala comença a córrer cap al centre dels símbols, però s'atura mirant a na Sagitta...

- Bé, senyora "jo se més màgia", hi ha algún problema si vaig a mirar o què?

Miro a mi alrededor pensando "¿dónde estamos?" y más importante aún "¿sabrán salir de aquí?".

Al principi no estaves segura, però, encara que has vingut escoltant sorolls per tot arreu (gent dalt, probablement movent coses en soterranis usats com a magatzem; soroll de vent en passar per llocs estrets; rates, algunes MOLT grans, però que de moment vos eviten), estàs segura d'haver escoltat petjades darrera de vosaltres, perquè en l'últim moment abans d'entrar a la sala, juraries haver escoltat dues o tres persones discutint en murmuris. Ah, i les estàtues es mouen de manera inquietant, encara que els seus moviments es limiten a ulls, boca, cabells i plecs (no canvien la postura).

Te parece escuchar ruidos mientras camináis por los pasillos subterráneos, tal vez ratas. De momento os evitan.

En la sala, puede que sean los nervios, pero dirías que al menos la estatua de un señor gordo vestido con túnica ha girado los ojos en tu dirección...

El camí fins aquí ha anat molt bé, però la sala és inquietant: juraríes haver vist una estàtua movent-se, al mirar fixament cap a ella no hi és... I diries que no és la única que s'ha mogut.

Estoooo, no se que diuen però son arcans i com que fan un cercle... els cercles magics poden servir per moltes coses, solen ser xungues per necessitar una espai físic i concret de suport i convé tenir prou coneixements per manejar-los; vaja que jo passaria del tema. Heu vist que les estatues es mouen i ens miren,no? ah, per cert, crec que ens estan seguint...

- mmm... on ha anat aquella estàtua? ... - dic per mi mateix mentre mir uns segons la resta d'estàtues que hi ha a la sala, per després acostar-me a la que tengui més aprop. La mir fixament, fins que sent na Sagitta que diu que algú ens està seguint... em gir instintivament cap al passadis per on hem vengut i mir cap a la foscor, provant de distingir alguna cosa entre les ombres.

-Para saber tanto de magia tus conocimientos dejan bastante que desear-digo de forma socarrona mientras me fijo con detenimiento en las estatuas primero y luego busco algo que me pueda servir de defensa, sin quitarles ojo.