Partida Rol por web

Mmmmm... el teu pater t'ha explicat una mica en que consisteix l'aprenentatge, no? una miqueta de com funciona l'ordre?

Metus, a la vegada que corre cap a Ardentis es gira cap a Sagitta i Margeritte, fent moviments exagerats amb els braços i donant a entendre que facin el que puguin per fer callar aquell boig muntanyés anomenat Fulminis, o pot ser tots acabarem penjats d'una soga en un campanar mentre els corbs ens picotegen els ulls i se'ns pudreix la carn.

Sí, és difícil dir tot això amb els braços, però crec que hauran entès el concepte.

Con el brazo te digo que vuelvas con nosotros y le dejes ir, que Ardentis es autosuficiente. 

- Sip, m'ha explicat que aprendré llatí i a volar i a controlar llamps i que podré caçar animalots amb la màgia. - i sense donar-li gaire importància afegeix més fluix - i també a comportar-me...

- Bé... m'estic avorrint. Feim alguna cosa?

Hago caso omiso de las voces de mis compañeros que me llaman. Entro en el túnel, doy unos cuantos pasos espero un momento mientras intento ver o escuchar algo, y salgo del mismo acercándome al resto del grupo mientras miro hacia todos lados intentando no perder ningún detalle de lo que hay en la sala.

-Me ha parecido escuchar ruidos, pero podrían tratarse de ratas. De todas formas parece que no quieren acercarse a nosotros ya que se han alejado, o así me lo ha parecido.

Mientras estoy en la sala me fijo en una estatua

-No sé si son imaginaciones mías o qué, pero.......diría que la ropa de la estatua esa -señalo hacia una estatua en concreto de una maga flacucha- se ha movido. ¿Será cosa de la luz de las velas?

Me acerco al resto del grupo -Creo que tendríamos que ponernos en círculo y esperar a ver que pasa, así lo hacíamos en nuestra aldea si pensábamos que podría haber lobos cerca rondándonos.

Me fijo en Sagitta y Fulminis y no puedo evitar de sonreír de forma irónica -Fulminis ahora entiendo porque te metiste conmigo, ¡¡¡estabas celoso!!!, tranquilo que no te robaré a la novia, no me gustan las marimandonas

Estoy en posición defensiva y atento a cualquier cosa que pueda ver o pasar que no sea normal

Te susurro al oído Estoy por irme, no me gusta que las estatuas se muevan y estoy harta de aguantar al listillo ese

Dues persones apareixen per on vosaltres heu entrat a la sala. Sembla com si haguessin estat esperant que Ardentis tornàs a entrar i quan apareixen ho fan porres en mà. Els dos són joves, un especialment llarg i moreno i un altre més aviat rabassut i ros. Els més perceptius encerteu a veure un noi darrere d'ells... Martín!

El més alt fa un xiulo agut que fa que fins i tot els que no prestaven atenció, es tornin a veure els nous arribats. I dos matons més, també armats amb pals, fan acte d'aparició per l'entrada oposada, a l'altre costat de la sala, llums acabades de treure de sota les seves capes.

- Sólo nos causará problemas. - Susurro a Sagitta.

Me adelanto hacia la puerta por donde habíamos entrado.

- ¿Se puede saber que hacéis?

Martí, l'al·lot extra-musculós de la vostra classe de llatí, assevera amb el cap i els dos matons és dirigeixen cap al més proper, Ardentis, per tupar-lo. Alhora des de l'altra banda de la sala Toni, el desagradable mató per mèrits propis de classe, queda sol a l'entrada oposada de la sala entretant els dos matons que li precedien es dirigeixen cap a les dues entrades encara buides, les laterals.

- Ara aprendreu qui mana en Doissetep, forasters! -exclama a les vostres esquenes Toni.

Le doy el palo a Metus

-Tú lo necesitarás más que yo, espero que ahora me animes a mí y no a mi oponente por la cuenta que te trae

Y dicho esto cargo contra el matón más cercano en vista de que no vienen con buenas intenciones y se dirigen hacia mí

- Però què?? I vosaltres d'on surtiu? - dic mentre em col·loc davora n'Ardentis i em prepar per atacar - ningú vos ha convidat!

PLÀNOL DE SITUACIÓ

- Ja sabia jo que m'havia d'arremangar... - diu amb ressignació fingida, amb una rialla a la cara.

Es gira cap en Martín i crida per sobre dels altres - Quina sort! Aquests al·lots han vengut a jugar amb nosaltres! A veure, tú, el guapo de darrera! Vine a jugar! No siguis tímid! Vine, que no te farem res!

Llavors en Fulminis carrega cap al més alt  posant-se al costat de n'Ardentis.

- Quant va a que tomb jo primer al meu ? Un treball de llatí, Ardentis?

Sonrío al escuchar a Fulminis

-¡¡¡Acepto la apuesta!!!, pero vamos a hacerlo más interesante, un trabajo de latín por ver quien tumba al primero, y otro para ver quien tumba más matones. Martín y Toni valen dobles. ¿Qué te parece pequeñajo?

- Me pareix just, i si vols te don avantatge... ja saps que aquell dia a la forja no estaves gaire fi