Partida Rol por web

Considerada en general simplement una torre abandonada envaïda de plantes, és una torre rodona i àmplia de 3 ó 4 pisos d'alt però aspecte xat, amb heura creixent-li per tot arreu. Encara que presumiblement ha de tenir finestres, no s'aprecia cap sota la coberta vegetal. Una dotzena d'arbres creixen enganxats a la torre, com si fossin columnes adossades per sustentar, abraçats a les seves parets amb les seves branques. A la part alta de la torre destaca una estructura de fusta que conserva vagament aspecte de mirador i la copa d'un arbre que sobresurt a través del sostre inclinat de la torre. Finalment destaca el fet que les plantes es gronxen i emeten lleugers cruixits hagi o no vent.

Com que tenim un grapat de dies lliures, eh?

Bé, donada la circumstància, i aprofitant que som el grup dels "empollons", crec recordar que na Sagitta en el seu moment oferí la possibilitat de fer-nos una visita guiada a la Torre... així que li prenc la paraula, i aprofitant una de les sortides de classe, i en presència de la Fulminis, Kelemen, Flindi, així com els del grupet que es trobin propers (Magnus, Orrin, Aitor, Mamadú, Yusuf), li ho coment.

-Benvolguda companya! Ens comentares que hi hauria possibilitat de visitar la torre. Te pareix que hi peguem un bot? De ben segur que des de dalt hi ha una vista ben... romàntica, eh?- comenta, realitzant un aixecament de celles i fent mirades i somriures de complicitat als altres, a la vegada que pega petites colzades a Kelemen i Fulminis.

M'imagin que conec la torre. Preguntes:

- Es pot arribar adalt o l'estructura de fusta no aguanta?
- Una mica d'historia/llegendes/rumorologia?
- Que es veu des d'adalt? (si es que hi he arribat mai)

Efectivament, la torre forma part del teu mapa mental de l’Aliança des de fa anys. Però sempre ha estat un lloc prohibit per la teva mare, és perillós. La torre té més d’un segle d’antiguitat i deu fer una o dues dècades que està abandonada. Diuen que hi vivia un mag especialista en plantes que va morir dins la torre i mai no va sortir, deixant el seu esperit vagant per sempre per les seves sales. Encara que l’estructura pareix aguantar bastant bé, no has pogut entrar mai, per que les plantes proven d’agafar i ferir a qualsevol que s’atraqui massa. Dins diuen que hi ha mil tipus de plantes diferents, creixent i movent-se màgicament (lo que pareix certificar l’arbre que sobresurt per la part de dalt de la torre). També diuen (i això no ho sap qualsevol, són rumors “d’aprenents”) que el dia del canvi d’estació les plantes deixen de mourer-se i es comporten com a plantes normals...

- Uooo!! No és un rumor! La torre és certa! Jo hi he estat aprop. Diuen que hi ha plantes que te mengen i t'enverinen i te maten i te digereixen i te maten! Veniu? anam, no? Serà... xulo! 

En Fulminis està molt excitat amb la idea d'anar "d'aventures" amb més gent. Es veu que està acostumat a anar-hi totsol i vos vol ensenyar a escalar. 

"No s'hi pot entrar, les plantes no et deixen i a mi tampoc me deixa ma mare..." acostant-se a voltros i baixant la veu en pla conspirador "he sentit a dir que la nit de canvi d'estació les plantes es comporten com plantes normals i aleshores es podria entrar"

- Què més t'ha contat el teu mare, Sagitta? A la casa meva hi havia pocs plantes, pero d'algunes no et pots fiar gens ni mica... Si et desuides, et trobes adormit i formant part del seva berenar... - faig un moment de pausa, en la que sembla que recorda alguna cosa, després, amb un somriure d'orella a orella - Quan anam nosaltres allà?

Per la meva part, aquest mateix vespre, faré algunes averiguacions. Li demanaré a Itziar i a la resta de gent de la casa de Restitius si han sentit a parlar de la torre de les plantes i que hem contin el que en saben.

- La meva mare s'ha limitat a dir-me "ni t'hi acostis!!" La resta només ho he sentit a dir... de fet no cenc ningú que hi hagi entrat. Diuen que hi vivia un arximag expert en herbam i que quan va morir el seu esperit va quedar atrapat a la torre, diuen que dins i creixen tot tipus de plantes i que l'esperit les controla perque ningú entri.

Plantes carnibóres, macs mors, desaparesions...Idò què esperam?!?!?

Metus es mostra visiblement emocionat, igual que Fulminis. L'expectativa d'una aventura nova que el permeti sortir de la rutina sempre val la pena!

Metus agafa algun ganivet (mai se sap), espelmes, alguna cosa per encendre-les i un grapat de pomes (que li dóna amablement la cuinera). Proposa veure's una vegada ha enfosquit, en el canvi de guàrdia de la zona.

Agsf també alguna cosa de menjar, corda i aigua. A l'hora convinguda intent sortir de casa discretament i anar cap a la torre.

Jo crec que me passaré pel taller, a veure què puc trobar d'utilitat. Cercaré una barra de ferro que em pugui servir tant de garrot com de palanca si hem de forçar alguna porta o el que sigui. També agafaré una mica de corda i un poc d'aigua. A mi, com que no em controlen gaire, arribaré una mica abans de l'hora convinguda, i esperaré impacient que arribin els meus amics voltant i vigilant per la zona.

Idò el canvi d'estació, està fet! Pot ser seria bo anar-hi d'horabaixa-vespre.

Jo duré espelmes i/o torxes, esca i pedernal i si pot ser una corda (mal siguin 5m). Qui duia el menjar, hem dit?

Bé, menjar menjar, el que es diu menjar... Metus havia agafat dues pomes, però veient que hi ha més gent que s'apunta, ompl el sarró amb el que pot regatejar amb les cuineres de l'aliança (una cosa senzilla, suficient per a una o dues estacions ;-p). Com diu Fulminis, ens veim allà, a peu de la Torre.

Jo també he dit que agafava menajr, m'imagin que pa, formatge i pomes.

Vos reuniu al carrer -a penes un estret espai entre dos edifici- que desemboca a la petita esplanada abandonada que dóna cabuda a la torre. Molsa, matolls i herbes altes competeixen per terra, pedres i parets no ocupats per la torre i els seus arbres. Alguns heu pogut venir ja a l'horabaixa, abans de que el sol s'ocultàs darrera de les muralles de l'aliança, i heu assistit al cessament d'"activitat vegetal no natural": Havent arribat per fi l'estiu, avui amb prou feines havia moviment d'aire i no obstant això les plantes s'agitaven i cruixien com si n'hi hagués. De sobte, sense més avís que la desaparició de la llum vermellosa ambiental, hi ha hagut una mena de ranera, moviment sobtat, que s'ha estès per tota la torre com una ona. I finalment la calma. Una estranya sensació d'inquietud vos assalta i el que abans eren animades converses es converteixen en només murmuris. Bé, potser l'excepció sigui Fulminis...

Esteu tots els del nucli central del vostre grup: Fulminis, Kelemen, Metus i just ara arriba Sagitta, la darrera, que ja ve sopada i que també porta alguns útils i provisions. Sembla que ningú més s'ha animat a venir.

Amb prou feines es veu, amagada com està després de l'heura, però hi ha una porta a nivell de terra...

Metus fa lo propi de una ment privilegiada i avesada a realitzar aquests tipus de fets.

Esperar un moment aquí, si n'hi ha algú, faré d'esquer - dic als altres.

S'acosta tranquilament i amb la consciència tranquila a les proximitats de la porta (la gent que pretén disimular actes que no es poden fer sovint els apleguen per la cara de culpabilitat), recollint pedretes amb tota la naturalitat del món, a la vegada que vaig visualitzant que no hi hagi ningú a les proximitats. En cas que hi hagi algú Metus es dedica a fer puntaria a alguna cosa amb les pedretes, cridant l'atenció del possible vigilant. En cas que no hi hagi ningú fa senya al altres per a que s'acostin a la porta.

La idea és que si hi ha algun vigilant es fixi amb en Metus, i no amb els altres, i si no hi ha ningú, millor que millor.