Partida Rol por web

No coneixes moltes coses: com es deia la teva casa (més enllà de "forja" i "casa"), en quin any vas néixer, l'amplitud del món ... o com es deia l'assassí del teu pare. Oh déus, com odies a aquell fosc home. Ell va acabar amb la teva felicitat, amb tota esperança en el món ... Ha passat només un dia, un, des que el teu món sencer ha canviat.

Vares despertar en un llit alié, en el que t'enfonsaves de lo tou que era, enorme, de la mida d'un humà. L'habitació estava construïda per gegants i la seva olor impregnava l'ambient. O això creies. Més aviat que tard esbrinaries que els estranys olors procedien de la "forja" de Restitius, el teu nou "pare".

"Pater és el terme correcte", et rectificaria Restitius amb la seva veu cridanera. Parlava la teva llengua amb un accent i unes paraules peculiars [euskera no arcàic], però cada poc se li escapava algun mot estrany, suau i musical, com adornant les seves frases [llatí].

Ell va ser el que et va calmar i et va explicar que t'havia trobat perdut a les muntanyes, que t'havia recollit i portat a casa seva per cuidar-te. T'havia salvat la vida. Sabies el que això significava, era una de les lleis principals: li devies la vida, així que hauries de servir-lo fins que quedàsiu en pau...

-Qué creus que passarà ara, jovenet? -diu condescendent el vell mag. El seu to de veu, llevat lo agut, indica una prova...

Amb els ull vermells de contenir les llàgrimes: - Senyor, sé que no puc tornar a casa, si em deixau, anomenaré llar aquest lloc estrany i a vos, us diré pare... vull dir, pater... Com em va ensenyar Keldan, aprendré a ser pacient, a forjar la meva ment, el meu cos i els elements que ens envolten, aprendré tot allò que vos em volgueu ensenyar, la vostra voluntat serà la meva fins que, com manen els antics, el cicle es tanqui o vos m'allibereu... i creixeré, amb l'esperança que algun dia sigui prou fort com per venjar la mort del meu pare...

Amb la veu baixa i una mica tallada: - ara només vos deman una cosa... heu trobat també la meva germana Arda?

-Uuuuh, venjança, sísísísísí! Bon al·lot. Clar que sí. Les ofenses no han de quedar impunes, per descomptat. Però no, no vaig veure a Arda. No va tenir la sort que tú de que la trobàs, però segurament estarà al bosc feéric, ben protegida. No crec que li hagi passat res. Encara que no estarà de més que faci algunes pesquises -diu enigmàtic Restitius- Però aixó haurà de ser després. Unes persones volen coneixer-te, et duré fins a elles. Vull que no diguis res si no et donc permís i que no facis res que no te digui que facis, d'acord?

Sense donar-te temps a contestar, Restitius ja t'està empenyent cap a fora de l'habitació. El xoc cultural és brutal. Has sortit a un dels carrers de Doissetep.

Localitzada a l'interior de la serralada dels Pirineus, està lluny de la civilització. Sorgeix grotesca i malenconiosa a la part alta d'una fosca i freda muntanya, i inspira por i sorpresa en la majoria dels que la contemplen, especialment quan el vent glacial assota el cim de la muntanya. Construïda a la part alta d'un petit altiplà, en una de les més altes i aïllades muntanyes dels Pirineus Occidentals, Doissetep s'alça enorme i laberíntica, emmarcada entre dues parets de roca d'un avenc. Poques persones han oblidat mai la primera visió de Doissetep.

Construïda gradualment al llarg dels segles, Doissetep és ara tan gran que ningú ha pogut dibuixar un plànol detallat o si més no aproximat d'ella des de fa dècades. És un lloc laberíntic, d'estil exòtic, de confusa organització o lògica. Una vintena de torres cobreixen el cim de la muntanya, cadascuna d'un disseny i aparença diferent, barrejant-se en un bosc de roca. L'arquitectura és extremadament eclèctica, i conté elements romànics, musulmans i fins i tot gòtics, així com altres estils d'origen desconegut. L'Aliança és per tant un batibull d'estils, sense cap intent de mantenir un estàndard arquitectònic. Mentre que alguns constructors han estat ostentosos i preocupats per l'aparença, la preocupació més habitual ha estat la practicitat. Hi ha torres rabassudes de basalt, pavellons romànics florejats, claustres amb pilars, tot envoltat per unes enormes muradas emmerletades (que també són una cacofonia de diferents estils).

A dia d'avui l'Aliança ha cobert completament el cim de la muntanya i cada nova construcció estarà a partir d'ara precedida per la demolició d'un dels edificis vells. Tal és la manca d'espai i lo laberíntic de l'Aliança, que entre diversos edificis hi ha passadissos de fusta tancats suspesos per sobre del terra, construïts per proveir conductes ràpids i calents entre les diverses torres i edificis per als mags i els seus aprenents.

Entre tots els edificis sobresurt pel seu estil un construït en marbre blanc, potser el més important de l'Aliança, un molt antic temple romà dedicat al déu Mercuri. És un enorme edifici rectangular amb un enorme teulada inclinada sustentada per fileres de pilars. Un fris corregut inundat d’imatges de pedra conta la història de Mercuri. Els seus murs estan dins de la primera filera de columnes, deixant suficient espai per a una petit deambulatori obert que envolta completament el temple.

I cap allà vos dirigiu, sens dubte.

Les paraules et defugen, no encertes a articular cap pregunta coherent, tan abstret com estàs en tot aquest nou món que s'obre davant teu. No saps com has arribat fins a ell, però ara et sorprens de no haver reparat en l'estrèpit de les desenes, sinó centenars de persones que deambulen pels carrers, treballen en els sorollosos tallers o es criden ordres i respostes. Doissetep bull d'activitat.

Naveguau pels seus carrers sense dificultat, escortats per un parell de fornits i altíssims guàrdies amb un distintiu, el del teu pater (un cargol de mar), al que aviat t'hi acostumaràs.

Tot just uns minuts després heu arribat al vostre destí, el temple de Mercuri. Per descomptat semblava estar molt més prop del que en realitat estava. Les seves dimensions són colossals. O potser és l'efecte pel arraïmat dels edificis al seu voltant (per sobre dels quals sobresurt, excepte, lògicament, de les torres).

Dos guàrdies es quadren davant l'arribada de Restitius i us deixen passar a l'interior sense intercanviar cap paraula. I vaja interior: hi ha mosàics i imatges allà on vulguis mirar, tant en sòls com en parets, i una estàtua de Mercuri recoberta en or vos observa des de l'altre extrem de l'enorme sala.

Malgrat tot, tres figures destaquen dins de la sala, centrades com estan sota l'estàtua. Ells són:

-Protantus, Pontifex de Doissetep, Quaesitor del Tribunal Provençal, alt, senyorial, la Seva Presència anuncia la seva importància i la calma amb la que aborda qualsevol tema, per important o inquietants que sigui. Temperat seria una paraula que li defineix molt Bé.
-Nysaken, Pontifex de Doissetep, Tytalus vella i malcarada la mirada de la qual dóna a entendre que està buscant permanentment les teves debilitats per així poder-te fer el major mal possible d'una sola estocada.
-Alarmon, Flamen de Doissetep, Tytalus d'aspecte al voltant de la cinquantena d'anys, cara arrodonida i baixet, de clara ascendència catalana. Vesteix de negre, amb barret baix i sol mirar inquisitivament abans de triar acuradament les seves paraules.

Comença a parlar qui, per edat i estatus, correspon, Nysaken.

-M 'han informat que et dius Kelemen, però això ja no té importància. Quan siguis mag canviaràs el teu nom i  escoiràs un de nou. M'han dit que vens d'una zona feérica propera. Això tampoc importa, aquí tots som de Doissetep. El que sí m'importa, el que sí vull que quedi clar, és que aquí tens l'oportunitat de convertir-te en un dels més grans mags que mai hagui tingut l'Ordre d'Hermes. El teu futur, si atens a la nostra educació, serà portentós. Però hem dipositat molt d'esforç i esperances en la vostra educació. No tots estàvem d'acord en donar-vos cabuda entre nosaltres. Si ens defraudes, jo mateixa m'encarregaré d'arrencar-te la pell a tires. Entesos?

Amb la cara pàlida, la boca mitja badada i els ulls ben oberts i encara una mica vermellosos, mir primer a Restitius, com esperant que em digui què he de fer, i després em gir cap a Nysaken. Només sóc capaç de respondre a la seva pregunta amb un lent assentiment de cap, donant així per entès que he comprès perfectament el seu avís o amenaça.

-Bé -diu el tercer dels mags, el de port més regi- llavors ja només queda una formalitat per complir ... Intellego Mentem -pronuncia sonorament al mateix temps que realitza uns gestos suaus amb les mans. Sents com el fred s'apodera de la teva ànima i per un moment creus que moriràs congelat allà mateix, però la temperatura de la sala no ha variat gens ni mica i ningú tremola o exhala vapor ... ni tan sols tu.

Confós, sense saber ben bé què ha passat, assisteixes a una breu, brevíssima conversa entre Protantus, el llançador de l'encanteri, i Nysaken, que acaba en un "he de comprovar una cosa" i el seguidor de Guernicus sortint per la porta del temple precipitadament.

Tens por que aquest hagi estat el final de la teva estada a Doissetep, però no és així. El teu futur pater, Restitius, et porta a un edifici "baix", de només 2 plantes, però allargat i ple de finestres, tan gran com mai havies cregut possible que fos un edifici (fins haver vist el temple de Mercuri, clar). Allà, a la segona planta (que gairebé s'insereix a la teulada), hi ha dormitoris. Un dels quals és teu. En realitat es diuen cel·la, però són individuals. Una habitació només per a tu ...

Protantus no torna per dir-te el motiu de la seva sortida precipitada del temple, ni Restitius et diu que sàpiga res. L'únic que passa és que al dia següent et sumes a les classes de llatí. I si d'alguna cosa estàs segur és que la vella maga no mentia, així que ...

Kelemen encara està una mica en estat de xoc. Només fa dos o tres dies que un personatge misteriós ha assassinat al seu pare, i a més ha perdut a la seva germana. No només això, sinó que ha despert en un lloc desconegut, ple de gent estranya, que parlen i es comporten d'una manera estranya i que diuen nosequè de convertir-lo en un gran mag de nosequina ordre... Quan es fica al llit el cap li dóna voltes, fins que al final es queda adormit amb una forta sensació de mareig, i amb la imatge dels tres mags mirant-lo. Aquell vespre somnia amb les paraules de Nysaken repetint-se constantment... mentre una gran mà fosca l'arrebassa del costat de la seva família, la seva casa, de tot allò que és segur per ell.

Tens sort, el teu futur pater, Restitius, disposa a la seva banda d'una basca bastant afí a tú, per casualitats de la vida: Itziar, vidua d'un ferrer, una dona corpulenta i musculosa que ha pres el relleu del taller del seu home mort (al qual ja ajudava). És una dona d'uns 40 anys enfortida per la vida, però amb un cor bó, que li notes tot d'una quan et possa amorosament una ma al teu cap.

És ella l'encarregada de despertar-te, dur-te el berenar (pa boníssim, llet i una espècie de bunyol amb mel que pots prendre a la seguretat de la teva nova habitació) i "escoltar-te" a l'escola (que de fet està dins el mateix edifici, devallant unes escales).

El teu estat de cansament ha estat respectat i t'han deixat dormir fins "tard", de manera que quan arribes a l'aula ja hi estan tots, o gairebé. Hi ha al·lots correguent per l'aula, uns quants xerrant entre ells, en dos o tres "corrillos", quatre o cinc al·lotes, un parell d'al·lots molt més grans i ningú per supervisar tot aquest caos... Oh, i ningú pareix xerrar el teu idioma.

-Primavera 1185-

Aquesta ha estat una estació d'aprenentatge a l"Escola d'aprenents", amb molt de llatí xerrat, un munt d'altres aprenents, un nou grup d'amics, exploracions i jocs. Tota una nova vida...

Restitius, el mag que t'havia rescatat d'aquella tan desastrosa i ara llunyana situació, gairebé no es torna a interessar per tu, només apareixent esporàdicament (ja a l'aula, ja arreu on t'enxampi quan a ell li ve de gust interessar-se per tu, sempre parlant en un to condescendent i amable, paternal, però bàsicament per inculcar-te la seva excelsa saviesa sense ni escoltar-te un moment). Afortunadament Itziar, la maternal forjadora, suposa el teu nexe amb la humanitat i els bons sentiments, encara que de tota manera hagis estat força enfeinat tot aquest temps...

LA TEVA HABITACIÓ:

Es troba dins de l'edifici "baix", de només 2 plantes, però allargat i ple de finestres, al que en general la gent es refereix com "L'Escola". Allà, a la segona planta (que gairebé s'insereix a la teulada), hi ha dormitoris, un dels quals és teu. En realitat es diuen cel·les i són individuals. Una habitació només per a tu.

Ei! un dubte... na Leire que ha agafat na percontator és la Leire que ja coneixíem de l'aula? Supòs que si. Ho dic perquè jo vaig fer un apropament a tots els alumnes que parlaven basc. Si és així, una vegada haver decidit que anirem a la torre de les plantes, el dia següent, en un moment de descans i, comprovant que no hi ha gaire gent pels voltants, m'acost a ella i li dic:

- (eus) Hola Leire, aquesta cançoneta que estàs cantant m'agrada molt, em recorda a la meva terra... Per cert, amb un grupet d'amics estam pensant fer una "excursioneta", t'apuntes? Si ho fas, no ho pots dir a ningú, perquè és un lloc on els majors no ens deixen anar.

Aquí, esperaré prudent la seva resposta. Si hem diu que si:

- (eus) Havíem pensat anar a la "torre de les plantes". Pel que sembla, diuen que la torre està encantada, i l'unica nit en què les plantes es comporten com a plantes és durant la nit del canvi d'estació. Com que això és d'aquí poc, hem quedat aquesta nit al canvi de guàrdia. Què? T'apuntes? Però recorda que és un secret, els grans no ho poden saber, d'acord?

DESPRÉS DE LA TORRE DE PLANTES

Després de descansar lo que quedaba de nit, somiant amb torres, plantes, corbs i altres, a l'endemà de la incursió a la torre vas a contar-li a n'Itziar al taller tal com havies promès que faries.

-¡Tximistak eta trumoiak, Kelemen! Aquell lloc és perillós, no hauries hagut d'anar. Fa un parell d'anys record que varen trobar un home estrangulat per les plantes. Va haver d'anar un mag a treure'l d'allà, per poder-lo enterrar... M'has de prometre que no tornaràs a anar-hi, almenys fins que sàpigues algun conjur, d'acord?

I et dona un abraç que no acabes d'entendre.

No passa res més fins dos dies deprés, quan en Restitius ve a veurer-te a la teva habitació, ja de nit.

-M'han dit que has anat a la torre de les plantes i heu tret unes coses... Mostra-m'ho.

Li mostres la daga, que en tocar-la ell es despulla de la mugre màgicament. És, en efecte, de molt bona factura, feta en acer platejat amb una petita maragda vertadera incrustada al màneg.

-Intellego Vim -diu Restitius sense aturar de mirar la daga. Tot d'una que ha fet l'encanteri, desabut, te torna la daga- No és res, només una daga bonica. No està encantada i la factura és bona, però res especial. A menos que tengui un poderós sortilegi d'encobriment de màgia, cosa que dubt. Te la pots quedar de record.

L'ha despreciada. Aquesta daga és una meravella, valuosíssima, i l'ha despreciada...