Partida Rol por web

Pero no comprendo... entonces.. Buen oído no da bonus es esto... o sí? y la timidez no da malus?, perdona, pero es que no acabo de entenderlo. En teoría, la timidez debería afectar, como afectan los nervios, no?

Cuando es llamada, Leire avanza, roja como un tomate. Escucha con atención al profesor, frunciendo el ceño. Respira agitadamente e incluso transpira un poco. Entonces, toma el aire y, lenta, vacilante y trabándose un poco, consigue decir toda la frase. Cuando por fin termina, respira aliviada. ¡Menuda agonía! Por poco no lo logra. Avergonzada, retorna rápidamente a su puesto cuando le indican que puede retirarse.

En Fulminis avança inflat com un puput. A la darrera prova se'n va ensortir la mar de bé, o sigui que aquesta també!

- Te tero, Roma, manu nuda, date tela, latete!

Tot i que la seva dicció no és gaire acurada, el diu tan ràpid, amb tant sentiment i tan convençut que el mestre assenteix amb el cap i el fa tornar a seure.

Cuando Ardentis es llamado, avanza con paso firme hacia Gerbrantius, escucha con atención lo que le dice y acto seguido suelta una corta retahíla de latín. Ante el gesto de Gerbrantius de que ha superado la prueba, da media vuelta, con una sonrisita de satisfacción en el rostro y vuelve a su sitio con la cabeza bien alta

La prova discorre, com en l'anterior ocasió, amb bastants nervis. Gerbrantius ajuda en el que pot, però Alarmon i, sobretot, Protantatus imposen una disciplina i exigència molt incòmoda pels examinats. Algú podria pensar que hi ha afavorits i que aquests tenen "enchufe" amb els mags del petit tribunal educatiu, però qui pogués pensar així es troba amb la mirada reprovatòria de Protantus, que sembla "olorar" aquesta actitud. Aquesta mirada també la rep Gerbrantius quan li diu el seu embarbussaments a Metus, el futur deixeble del mateix Protantus, pel que sembla per ser massa senzill... És igual, Metus no aconsegueix la dicció prou ràpida, haurà d'assistir a les classes de reforç. [Metus, lleva 1px de Fora de Classe i afegeix-lo al teu compte de Parlar Llatí(1)].

Del vostre grup això també li passa a Kelemen [ídem amb els px(1)], a Magnus i Aitor. Mamadú aconsegueix una actuació digna; Yusuf sobresurt, una mica sobrat; Orrin també sobresurt, encara que queda en segona plaça aquest cop; Martín suspèn, és clar que el llatí no és el seu; mentre que Mario aprova sobrat i llança una mirada de menyspreu a Gerbrantius; Gerard torna a suspendre i la seva germana Estefania li escridaça (ella aprova amb facilitat); Pere, vermeeeeell, amb un to de pell només comparable al de Leire, aconsegueix sobreposar-se i aprovar, com ella; A Flindi li demanen l'únic embarbussament que havia practicat, aprovant sense esforç una altra vegada, i se’n va amb la seva novieta; Fulminis i Ardentis aconsegueixen un resultat gairebé equivalent, tots dos aprovant amb certa comoditat; Margueritte, per la seva banda, aconsegueix un aprovat rascat, millorant substancialment el resultat negatiu de l'anterior prova gràcies al seu esforç.

Finalment, la guanyadora indiscutible del concurs és en aquesta ocasió la vostra mestra de reforç, Sagitta, a la qual Gerbrantius anuncia com a vencedora i a la qual Protantus lliura la moneda d'or que Alarmon acaba d'inscriure amb màgia. En un costat, la serp mossegant-se la cua (símbol de Doissetep), en l'altre la (de moment) indesxifrable inscripció en llatí.

Quan Alarmon i Protantatus surten de l'aula mir de xerrar amb Gerbrantius. "no me sembla del tot just que m'hagin deixat participar, si vol m'encuidaré de les classes de repàs"

-No et preocupis, Sagitta, et mereixes el premi i Orrin gairebé te'l lleva. A més, em va costar bastant convèncer-los, ara és improbable que em facin cas. O el que seria pitjor, podrien deixar de fer-me cas per complet si canviés d'opinió. No, no, està bé així, gaudeix de les vacances -diu el veterà mestre amb un sonriure bondadós.

Ok, pues invierto ambos Px.

TARDOR DE 1185

El temps corre veloç, gairebé no vos ha donat temps de recuperar-vos de l'experiència de les masmorres (encara que, tot s'ha de dir, els cops no varen ser tan durs com pareixien i els blaus duren només uns pocs dies) i ja es dóna el canvi d'estació. I certament es nota. Estant com esteu als Pirineus, la tardor arriba amb vents i pluges, alhora que una notable baixada de les temperatures.

La tornada a les classes és gairebé completament normal, seguint la tònica general a la qual ja vos heu acostumat. Això sí, amb la notable excepció de Toni, que triga uns dies extra a aparèixer de nou per la classe. Quan ho fa encara són notables els blaus i el mal que té a tot el cos. Aviat correrà per classe el rumor que el seu pare el va apallissar a base de bé, encara que les hipòtesis sobre la raó de la pallissa són d'allò més variat. No cal cal dir que les mirades d'odi que vos dirigeix són espectaculars.

En qualsevol cas tampoc teniu molt de temps per preocupar-vos per aquestes coses, perquè la dinàmica de preguntes, converses i altres s'intensifica a la classe, Gerbrantius preguntant, exposant, explicant com formar frases, corregint les paraules mal pronunciades o les frases gramaticalment desordenades, incorrectament declinades o fins i tot afegint frases fetes per substituir el que es podria expressar d'una altra manera però que té millor dicció en llatí "clàssic".

Sagitta repeteix, per darrera vegada, en el seu càrrec de mestra suplent. Segregada, això sí, de la colla de bèsties amb els que si abans us portarà malament, ara són clarament el "enemic".

I per finalitzar l'estació Gerbrantius anuncia que la prova de final de tardor serà repetir una llarga i complicada frase que ell vos lletgirà, un exercici de comprensió, memòria i dicció que a més d'un donarà malsons.

Repito esquema. Estudio, estudio, estudio, paseo, clase de repaso. Y mucho canturrear. Leire usa la música para memorizar.

Idem de l'anterior estació, oferesc ajuda amb el llatí dins i fora l'aula a qui en necessiti i la vulgui.

En Fulminis continua estant molt atent a classe. Si pot fer quedar malament algú dels "bèsties" fent-ho millor a classe ho farà! Molt atent al que digui o faci la colla que de cada vegada sembla més unida (no hi ha res com pegar-se amb tercers per unir un grup).

I energía envejable (de vegades fins i tot molesta) com qui va amb un xute colacao:

- Llatí!!!! Què bé!!! Sabré molt de llatí i seré un gran mag! Llàstima que s'acabi el llatí... però què bé que ens comencin a ensenyar màgia! Ja tenc ganes d'anar a caçar animalots!

Estudio y voy a las clases que haga Sagitta después de clase para ir mejorando en todo lo posible.

Dedico parte de mi tiempo libre a estudiar en mis aposentos.