Partida Rol por web

Kelemen es queda una mica aturat en no entendre res de res del que estan dient, i es gira primer cap a n'Aitor, demanant-li si ell parla aquesta llengua estranya. Després es gira cap a la nina... es posa la mà al pit i diu:

- Kelemen - i esforçant-se moooolt:

(intent d'occ) - aureim d'enar sient?? - simplement repetesc el que diu sagitta així com bonament puc.

Quan veu els dos nins que van a seure, mira la nina amb gest d'haver entès el que volia dir i assenyala dues cadires buides.

(A Kelemen) Me pos la ma al pit i dic somrient "Sagitta" assenyal les mateixes cadires que Kelemen i m'assec a una, assenyal l'altre (llat.) "cadira" torn a fer el gest de seure (llat.) "seure", somric. A Metus (occ.) "gràcies?" i amag les mans.

"Sagitta", repetesc en veu baixa, mentre em dirigesc a la cadira que m'assenyala Sagitta. Llavors la mir amb un ampli somriure (llat) "Kelemen cadira seure" dic mentre m'assec davora seu. Després em gir cap en Metus i en Fulminis i repetesc, "Kelemen cadira seure" posant la mà al pit i després assenyalant la cadira i la taula, orgullós de les noves paraules que he après.

Després cerc amb la mirada n'Aitor i li dic (eus) "Ja tens on asseure? Si vols, et podem fer un lloc"

-(eus) Puc? - la cara se li il·lumina, efecte que queda una mica distorsionat pels cops que comencen a sortir-li a la cara i cap. Evidentment seu tot d'una al costat d'en Kelemen, amb un somriure de mullar-se les orelles.

Me dirigesc a Aitor i me present igual que a Kelemen. Després me gir cap a Metus i Fulminis (occ.) "Hola, som na Sagitta, d'on veniu?"

Intentant sentir alguna cosa per sobre de la xerrameca de Fulminis, observa el joc de presentacions dels seus nous companys de fila i intueix que és l'hora de fer els honors.

Metus.- Diu, assenyalant-se a si mateix.- Barcelona.

Seguidament alça una mica el cap per sobre dels companys i ubica la posició on es van asseguent la resta de gent, fixant la mirada especialment en Toni i Martín, així com (no pot evitar-ho) en Magnus.

Finalment diposita la mirada en Margueritte, tancant els ulls i realitzant una respiració ben profunda, a la vegada que es dibuixa un somriure una mica estrany a la seva cara.

(occ) - Fulminis, de... vaja, de les muntanyes de per allà. - assenyalant en una direcció vaga.

Llavors, dirigint-se a na Sagitta (occ) - Tu xerres provençal, no? Pensava que era l'únic que en xerrava! Com que aquí tothom és del ROSA-ROSAE... D'on ets? Aquí el menda del costat és de Barcelona, que està al costat del mar i compren llet.

A Fulminis (occ.) "Dels Pirineus? Hi he estat alguna vegada. I sí, parl Provençal però no tan bé com el Llatí, aquí a Doissetep hi ha molta gent que parla Provençal. I jo, podria dir-se que som d'aquí" A Metus (occ.) "Barcelona és una gran ciutat, no?"

Metus es gira de nou cap a Sagitta

(cat) Barcelona? Gran? Més bé diria ENORME.- A la vegada gesticula amb les mans, fent entendre un gran espai.- Jo la conec bastant bé, sobretot els ports. I també conec coses i llocs que no hauria de saber.

Un certa culpabilitat passa fugaçment per la seva mirada, però immediatament l'amaga.

(cat) Fas cara d'haver viatjat. Parles molts d'idiomes?

A Metus (occ.) "Parlar, parlar només llatí i proveçal i després se quatre frases en francès i italià, lo just per no morir-me de gana si hi he de demanar el menjar. Perdona un segón" me gir cap a Kelemen. A Kelemen (llat.) senyalant a Metus faig com si caminar amb els dits per damunt la meva mà i assenyal als altres quan dic el seu nom i dic "Metus Barcelona (camin) Metus Doissetep; Fulminis Pirineus (camin) Fulminis Doissetep, Jo, Sagitta no (camin) Doissetep; Kelemen?" Somric.

Metus no pot evitar veure com na Sagitta mou gràcilment la mà sobre la taula, amb un bamboleig totalment provocador i luxuriós, que fa que Metus hagi d'aguantar la respiració, fixant la mirada sobre aquell petit dit anular que el du boig perdut. Amb la boca totalment oberta fa un gemec i es gira amb els ulls tancats cap a l'altre costat a l'hora que es mossega intensament la mànega de la camisa.

En obrir els ulls i per tal d'allunyar mals pensaments de la seva ment, aprofita la situació i aprofundeix en el tema amb Fulminis.

(cat) -Bé...mmmm... idò... sí...eeeh...què tal les cabres del pirineu?.-

Content d'entendre el joc que m'està proposant na Sagitta, li dic somrient: "Kelemen Ori (dits que caminen) Kelemen Doissetep". Després no puc deixar de fixar-me en la manera en què Metus mira les mans de Sagitta... i dic (eus) "Què li passa a Metus?" A la vegada que aixec una cella i pos cara d'estranyat... Després, em gir cap a n'Aitor i li dic (eus) "Tu saps parlar el que parlen aquesta gent?"

(eus) -No... -diu Aitor mirant cap a Kelemen, i afegeix en una arrencada de lusidesa- però el de Barcelona me fa una mica de por... -finalitza amb una mica de timedesa.

El petit al·lot verd de la classe, a qui li havien llevat precipitadament una eina per afilar plomes, s'aixeca maleint entre dents en gaèlic, va fins a l'oblidada "arma" (que havia quedat en terra en mig del pasadís), l'agafa i torna cap al seu escriptori, mirant malament a Metus entretant continua maleint entre dents, la fa neta i comença a esmolar la ploma que entre mans. Torna a seure al seu escriptori de la darrera filera.

(gas) Bon dia....

vegeu un al.lot molt timid, una miqueta guapet, que es direigeix an el primer pupitre lliuire a prop de la porta i es seu, sense dir res.. mirant-lo tot...

Me gir (occ) "Bon dia"

Dirigint-se a na Sagitta (occ) - O sigui que tu ets d'aquí? és legal això? Vull dir... que ja deu fer anys que aprens màgia, no? I per cert, ja que xerres idiomes dili al ninet aquell que si està bé. I que si li tornen a fer res lis posaré els collons per corbata. Explica-li, explica-li! (senyala n'Aitor i el saluda amb una rialla a la cara)

Llavors es gira cap en Flindi (occ) - No se que putes has dit, però supòs que hola. Fulminis, encantat. Saps com funciona això? (aixècant la ploma i l'esmolador) Aquí el Barceloní no fa cara de saber la manera "fina" d'utilitzar aquestes eines. O potser tu... Sagitta has dit? Necessit aprendre a escriure si vull estudiar llatí, no?

Metus es gira amb cara d'il·luminació, esperança, il·lusió i extrema felicitat cap a Sagitta i repeteix també en occità

(occ) BON DIA!!!

En veure, tot descebut, que la salutació de Sagitta era pel nouvingut, un jove benplantat, ros, amb un somriure captivador, summament atractiu, no es pot limitar més que arrufar el nas, i amb posat totalment seriós, donar una gèlida i extremadament correcte i educada benvinguda protocolària.

(cat) Ah.......bondia...

No obstant, amb el pretext de qui es grata l'orella, gira disimuladament el cap cap a Flindi i observa afanosament com són les seves mans... en concret el dit anular...