Partida Rol por web

(eus) - Ja ho pots ben dir, Aitor, sembla que té certa debilitat pels dits anulars... Per cert, perquè t'estava pegant aquell malparit?

Després, quan sent que hi ha un nouvingut, em gir.

(eus) - egun on - i em pos la mà al pit dient - (eus) em dic Kelemen.

En veure que tothom l'ignora es dirigeix a qui saluda, en Kelemen:

(occ) - Hola! ... Aixòoooo... egunón! En llatí crec que és SALVESODALIS! SALVESODALIS!

Li fa un gest amb la ploma i el tallaplomes, vocalitzant i xerrant molt alt i molt lent:

(occ) - Tu tens idea de com va això? Mmmmm... c_o_m     v_a     a_i_x_òoooo? Cony, que dificil!!! Ja fris de saber llatí perquè això és un puta desgavell!!

Metus, apiadant-se del pobre Fulminis per la seva desconeixença de com funcionen la ploma i el tallaplomes li explica.

(cat) A veure, és més o menys igual que el que he fet abans. Agafes el tallaplomes amb una mà, li poses al coll de l'altre i li dius que faci els teus deures amb la ploma si no vol acabar surant al port. -Llavors, pensant millor que tampoc és pla donar una mala impressió.- I hi pots afegir un "per favor" per evitar ser vist com un mal educat. A Barcelona jo ho solia fer així i funcionava.

Amb cara d'espantada pel guirigall que s'ha montat amb un moment. A Fulminis: (occ.)"Som d'aquí i clar que és legal, no fa anys que aprenc màgia però llatí ja en se, no pots apendre màgia de tan petit i sí convé que aprenguis a escriure. No se que parlen en Kelemen i n'Aitor ni tenc idea de com dir-li lo que m'has dit, vigila'l fins que t'hi puguis entendre." Agafant la ploma i el talla plomes d'en Metus. A Metus i Fulminis (occ.) "Això s'utilitza així (prepara la ploma per escriure sense molta traça) més o menys i els mestres seran mags, creus que pots forçar a algú a que faci la teva feina sense que ho sapin? vos pensau que és tothom que té l'oportunitat de venir aquí? jo hi vaig néixer i fins ara no s'han decidit a que comenci un mínim aprenentatge!!" Es gira evidentement molesta, fixa la vista al davant i murmura (llat.) "Podria arribar ja el professor"

mirant a dreta i esquerra.. amb ulls com plats....

Com si el professor hagués pogut llegir la ment de na Sagitta, de sobte una persona entra enèrgicament per la porta del costat, front a vosaltres.

(llat) -Bon dia! Veig molta varietat aquí -diu observant als seus nous 25 alumnes- molta -afegeix, la seva mirada fixa per un instant a l'Orrin, que s'està treguent qualque cosa del seu enorme nas- Primer de tot, (prov) quants de vosaltres xerren provençal? Aixequeu la mà, per favor. Gràcies. (occ) Occità? Qualcú xerra occità? Sí? Aixeca la mà, per favor...

I prosegueix així durant uns quants minuts, demanant primer quines llèngües xerrau, sense deixar-se cap de les que es xerren a la sala (lo que inclou català, provençal, occità, italià, francès, castellà, gascó, euskera i inclús gaèlic i àrab), i nomena altres més exòtics i allunyats (com el grec, l'anglès, l'alemany o el rus).

Després procedeix a demanar-vos el vostre nom un per un, prenguent nota a un llarg pergamí a la vegada que confirma el vostre idioma matern. No s'equivoca en aquest ni una sola vegada. Inclús al arribar a Scio, aquest prova de prender-li el pèl, diguent-li que es diu "Leo" (lleó) en occità, a lo que Gerbrantius li corregeix, en italià (l'idioma matern de l'al·lot), diguent-li que no, que es diu "Scio" (saber), però que a lo millor fos més adequat dir-li "Asinus" (ase), perque brama igual que un. La cara que li queda al pobre Scio és un poema. Ni dos segons després el mestre li diu qualque cosa a l'orella que li fa relaxar-se.

A continuació ve la primera sorpresa màgica: Gerbrantius formula unes paraules (1) i el tríptic s'obre tot sol. Al seu interior no hi ha cap imatge (2), sino les vostres, doncs vos contemplau reflexats a uns enormes miralls de plata brunyida. Si això de per sí resulta impactant, imagineu-vos la vostra sorpresa quan el mestre diu "pomum" (poma) i apareix una flotant en mig del mirall central, que ara ja no reflexa la vostra imatge.

Així comença el vostre aprenentatge de llatí.

NOTA: Gerbrantius, una vegada que té als al·lots entretinguts repetint paraules entre ells, agafa a una desconcertada Sagitta i li comenta que ella li farà d'ajudant toooota l'estació, com ha dispossat la seva mare. Això li servirà a ella d'aprenentatge per tractar amb gent molt diversa i sense massa idea del seu idioma, i als alumnes per rebre una segona atenció dins la classe. Desgraciadament això implica a tots els alumnes, inclosos els "problemàtics".

(tots, un per un si fa falta) -Ah, per cert, m'han insistit que vos digui que hi haurà un concurs al final de l'estació. Consistirà en pronunciar les paraules que jo trobi adients, qui millor les pronunciï guanyarà un premi.

En algún moment que pugui li deman a Gerbrantius quines seran les meves funcions dins l'aula i com l'he d'assistir. Quan ho sapi descriuré les meves accions.
Puc averiguar on s'allotjen els altres? on megen etc.?

En realitat fas de mestre de suport, lo que significa donar un cop de mà als que més li costa i fer d'autoritat pels que passen. Si qualque cosa va malament o et supera, pots dir-li a Gerbrantius.

Els nouvinguts s'allotjen a aquest mateix edifici, al pis de dalt, on també mengen (tenen cel·les tipus monàstiques i un menjador comú). Tú i els que com tú són de Doissetep, ja teniu casa i podeu anar tranquilament allà a domir, dinar, etc (a menys que volgueu quedar-vos, que tampoc hi hauria problema).

En Fulminis estarà superatent a classe, tot orelles. Si la màgia passa pel llatí, per ser un gran mag s'ha de ser un crack del llatí (o això pensa). Res de bulla a classe, mirades assassines a qui faci un renouet o perdi el temps visiblement. No treurà l'ull de n'Aitor per si intenten ficar-se amb ell de nou. Respecte al concurs, hi participarà al 100% però de forma juganera... no és la fi del món si no guanya (de fet... fa no res no sabia ni escriure!).

Dafora és una altra cosa... cercarà trabar amistat amb la gent que se li acosti i emprar el llatí per coneixer la gent que li interessi. Mai ha estat amb gent de la seva edat, no ha jugat més que amb els seus germans... o sigui que s'apunta a un bombardeo! També inclourà n'Aitor a la colla que intenta formar, començant per en Yusuf, en Metus, na Sagitta... i bàsicament qui s'assegui davora ell a classe. De tant en tant s'escaparà a explorar (i a escalar), deixant que l'acompanyi qui vulgui (i qui s'atreveixi). Si s'escau, parlaré dels llocs interessants que trobi amb la colla (com la torre de les plantes).

Que faig amb el meu missatge anterior?? El public o no?

La veritat és que no havia pensat com fer exactament el resultat de l'estació. L'escena originalment era per reunir-vos, no per donar resultats, però al final l'empraré també per que vegeu els resultats de les classes. Aquesta horabaixa "traduiré" el teu post i així els altres ho podran veure i interactuar amb tú, encara que sigui de forma resumida.

En Fulminis, contra qualsevol predicció, està super-atent a classe, tot orelles. Si la màgia passa pel llatí, per ser un gran mag s'ha de ser un crack del llatí. Això pensa i això diu, no és de les persones que pogués quedar-se'l per si mateix... Res de bulla a classe, mirades assassines a qui fa un renouet o perd el temps visiblement, etc.

També es converteix en una mena de guardaespatlles de n'Aitor, que després de l'encontrada amb el vostre grupet es troba molt més a gust. En certa messura n'Aitor, el dèbil i petit Aitor, es converteix en una mena d'aglutinador. Ell està encantat, és clar.

Fora de classe, però, Fulminis es transforma: traba amistat amb qualsevol que si li atraca lo suficient, lo que inclou al sociable Yusuf, el misteriós Mamadú, el guapet del Flindi, Aitor o qualsevol dels altres que seuen al voltant d'ell a classe. Es nota, però, que no està acostumat a jugar amb altres nins, però de seguida juga a lo que sigui amb tota l'energia del món. Els seus entreteniments preferits inclouen córrer com un dimoni, escalar per tot arreu i anar d'exploracions per l'Aliança. Inclús coneix alguns llocs, com "la torre de les plantes"...

Publica el que trobis.

Per principi me disculp amb Metus i Fulminis pel que ha passat amb la ploma i quan acabi la classe duré n'Aitor a l'infermeria a que el curin un poc més decent.

Un cop ha quedat clar el meu paper dins l'aula començ a voltar i a animar els altres a parlar. Per cada substantiu que suggereix el mestre vaig fent frases simples amb qui me vulgui escoltar.
Exemple: "Poma" --> "Això és una poma" "Jo me meng una poma, tu te menges(...)" etc.
Així com anam practicant procur que me diguin "lo que sigui que toca" també amb els seus idiomes i vaig prenent nota, però generalment estic amb la gent amb més ganes de fer feina. Procur tenir bona disposició per dubtes de llatí fins i tot fora de l'aula. M'intriguen especialment els alumnes amb idiomes materns poc usuals.

Fora de l'aula m'afegesc als grup/grups amb més "bon rollo", quan hi hagi més confiança els duré a voltar per l'aliança i a algún"lloc secret" que pugui tenir fins i tot a menjar a casa alguna vegada.

Metus té un problema, i és que físicament té 9 anys, però mentalment està a l'alçada del Toni, el Martí, o fins i tot un poc més. Ha viscut i ha crescut des que té memòria al carrer, rodejat de criminals i aprenent a sobreviure a la violència (i no a unes amenaçes de "t'esper en sortir de classe", sinó més bé "no tornis a passar per aquí, o t'escorxaré amb aquest trinxant que tenc tan afilat a la mà, només t'ho diré un pic, queda prou clar?").

Evidentment, i molt segurament, això hauria fet d'ell un assassí o un criminal en potència, evitat pel simple fet que ha tengut la sort que Protantus l'ha posat al seu lloc i l'està reconduïnt just a temps (a voltes a bastonades, segurament). De fet, fora de classe parla amb ell sempre que pot (i si Protantus li deixa, és clar), exposant-li situacions i casos viscuts i com ho enfocaria ell.

Fora de classe possiblement no juga tan amb els companys de la resta de la classe com Fulminis, però passeja molt per Osprey i per l'Aliança, assebentant-se de totes les novetats, qui fa què, qui compra, qui ven, qui està malalt, qui està barallat amb qui, els noms dels guardes, dels criats, dels cuiners, dels artesans, de les putes...

Dins classe no es mostra gaire diferent. Metus no és una persona forta, ni àgil ni ràpida; en aquests aspectes és mediocre. Però té la ment ben alerta i una molt bona capacitat "d'aglutinar interessos comuns". Així que es dedica precisament al mateix; qui és qui, en què són bons, en que flaquejen, que els agrada, què els fa mal.

És ben conscient que Toni i Martin són uns bulles, i segurament intentaran enxampar algun altre "pipiolo", però sembla que de bon principi no s'han asseguts vora Magnus. I la cosa ha de seguir així. Metus intentarà conèixer una mica aquest enorme personatge i esbrinar de quin peu calça. Però sobretot tracta, tant com pugui, que no s'ajunti amb el Toni i el Martín (divideix i venceràs).

De fet, la "protecció" de què gaudeix Aitor la fa extensible a qui la necessiti o la sol·liciti. Metus no dubte en cap moment en enfrontar-se o "moure fils" (tinta o paper de mala qualitat per part de l'artesà qui conec, un menjar en mal estat per part de la cuinera el dia abans d'un examen...) per fer entendre que causar problemes a Metus pot ser "perjudicial per a la salut". No obstant no abusa per res d'això, sinó que només ho procura si li ho demanen (és més important l'amenaça i la por que crea que no pas el fet en si mateix).

A nivell acadèmic aprèn llatí (no li queda més remei), però sobretot (al manco inicialment), més que des del punt de vista màgic, l'enfoca per poder entendre els gruixats volums jurídics que llegeix el seu Parens.

Respecte a Fulminis, perquè no dir-ho, Metus és plenament conscient que la combinació d'una "cabra loca impetuosa, salvatge i caòtica" juntament amb la ment "quasi-criminal" de Metus, pot ser un tandem bastant útil i potent, suficient per aturar els peus en cas de bregues, així que procura trabar amistat amb ell.

Pel que fa a Kelemen possiblement al principi li costarà conèixe'l (sobretot per qüestions idiomàtiques), però poc a poc va apreciant la visió pràctica i constructiva del nan, a més, (parlant egoïstament), al maleït nan se li donen molt bé les "arts plàstiques", assignatura que Metus ODIA profundament i no hi ha manera que li surti alguna cosa condreta!

Pel que fa a Sagitta... bé, Sagitta és segurament de les poques persones que, literalment, desarmen a Metus. No és que s'hagi enamorat d'ella, però és que troba terrrriblement irrrrresistible el moviment de mans que té, així que Sagitta no té més que assenyalar-lo amb el dit que Metus es paral·litza.

Pel que fa a Flindi, com no, inicialment (donada la naturalesa de Flindi) i en ser Metus també del gèner masculí, el veu com un potencial competidor. No obstant ràpidament aprèn a acceptar que Flindi té un "atractiu" diferent al de Metus... i també unes mans boniques, perquè no dir-ho.

(eus) - No ho sé, crec que estava avorrit i em va veure. Quan em va mirar va somriure i jo ja savia que venia a per jo. Va ser més ràpid i quan vàreu apareixer ja m'estava tupant... -diu l"al·lot. Certament pareix tenir certa pràctica en això de rebre pallisses.

N'Aitor, la resta de la estació se la passa sempre que pot a prop de vosaltres, en especial de tú, que dels seus salvadors has estat el que més fàcilment comprén, a pessar de tot. I dic a pessar de tot perque encara que majoritàriament compartiu idioma (tú xerres una varietat més arcaica que la seva, si això és possible), no vos acabau d'entendre. Fa coses rares, com la resta del món. No entens la major part de les coses que fan, ni perqué, ni el seu idioma ja possats... Encara així n'Aitor persevera, no es deixa vèncer per les vostres dificultats per entendrer-vos i no dona importància als vostres malentesos.

I per complicar una mica més les coses, el teu futur pater no et fa molt de cas. Passa qualque dia, sí, però l'entens menos inclús que als teus companys de classe, somriu molt, de tant en tant nega amb el cap, i se'n torna a anar poca estona després. Té coses cremant al laboratori, o un objecte a mig fer, o coses així...

Sagitta, per la seva banda, després de unes moments d’indecisió, pren amb gran responsabilitat i eficiència el seu nou càrrec d’assistent del professor. Dins l’aula comença a voltar i a animar els altres a parlar. Per cada substantiu que suggereix el mestre va fent frases simples per qui la vulgui escoltar, lo que fa que poc a poc els “seus” alumnes vagin assumint de forma natural l’estructura del llatí, a més de la comprensió de una sèrie (bastant extensa) de substantius. A “Poma” li segueix “Això és una poma” “Jo me meng una poma” i així.

No només això, també escolta als alumnes i inclús lis demana com es diuen les coses als seus propis idiomes, lo que sempre és agradable. De la classe, sempre procura estar amb els que més ganes de fer feina tenen, lo que més o menys quadra amb el vostre grupet i els del voltant, però no només ells. Orrin es descobreix com un llatinista natural, entretant altres també demostren tenir certa traça: Paolo, l’italo-català fill de mercader; Janos, l’aragonès espavilat; Yusuf, el mulat fill del cuiner i, finalment, Mamadú, que encara que té greus problemes amb l’accent, posa molt d’interès.

Fora de l’aula Sagitta s’afegeix als grups amb més “bon rollo”, que resulten ser, a més del vostre, i un de “neutral”, on coneix (poc) als altres (més que res comportaments, l’idioma continua essent un obstacle) i encara que estigueu fora de la classe, té bona disposició per dubtes de llatí.

Quan ja hi ha més confiança, vos du (als que voleu) a voltar per l’Aliança, aprofitant el ritme dels seus habitants, que coneix de viure aquí tota la vida. Vos descobreix una vella torre encaixada contra un edifici que feia les vegades de magatzem i que és completament per vosaltres, donat que no s’empra per res. I si li tracteu bé, fins i tot vos du a menjar a ca seva alguna vegada (on conexeu a Tintia, la seva mare i futura mater, que es pot entendre amb tots vosaltres i resulta una dona bastant empàtica i agradable, però també bastant ocupada).

Metus, l’al·lot de passat problemàtic, només té 9 anys, però a vegades es comporta com a molt major. Acostumat a cercar-se la vida per sobreviure, rodejat de criminals i violència, prova d’assimilar el sistema de comportament de Doissetep, d’Osprey, de l’aula, dels alumnes... Xerra amb tothom, o es fa entendre, es cerca amics, xerra amb l’enorme Magnus, a qui aconsegueix atreure cap a vosaltres (ummm, això és positiu? Bé, ja es veurà). Resulta tot un contrast: l’esquifit d'en Metus davant el gegantí Magnus.

Dins de classe xerra amb vosaltres i amb tothom que sigui mínimament receptiu, fa amics, deixa les coses clares a qui no l’accepta, però sobretot xerra. Majoritàriament en català, això sí, perque de llatí no en sap gaire, és més bé mediocre. I també se n’adona que el nou “pipiolo” al que donen branca en Toni i en Martí és n’Orrin, àlies “Orrin el raret”, “Moco” o “Orrinròs”. El tractament no li agrada i afegeix a n’Orrin al cercle de protegits per vosaltres, i ara que teniu a Magnus de part vostra, es contrarresta al musculós Martín. Lògicament el següent en esser molestat és el propi Metus, però ell no passa gens de pena i pareix que sempre té qualque pla per sortir “de rositas” o, com a mínim, avergonyir al que prova de fer-li qualcuna.

Fora de classe no juga tant amb vosaltres com, per exemple, en Fulminis, però passeja molt per l’Aliança i per Osprey, sempre cercant qualcú amb qui xerrar. Resulta gairebé miraculós que encara no hagi rebut per part de guàrdies de bandes contràries a la del seu futur pater (de fet sí que en reb, però ni li dona importància, ni resulta res greu).

Magnus, una vegada que t'atraques a ell, resulta una gran (jeje) sorpresa: xerra occità, amb lo qual vos podeu entendre més o menys, és d'origen basc, lleig, extremadament alt i molt incomprès. Encara que és alt i fort, mai no l'hi ha agradat l'ús de la força, però està cansat de que tothom es fiqui amb ell. Té mala llet per una qüestió de supervivència, i la seva cara de mala òstia perpètua és per la mateixa raó. Així, clar, ningú li molesta, però tampoc se li atraca. És a la vegada un nin i un home gran. Voldria, a vegades, posar-se a jugar amb els al·lots petits, però no pot, perque sap que es ficarien amb ell, i quan s'enfada pot fer molt de mal. El varen fer espabilar abans de quan tocava, fa un any se'l varen endur a la guerra perque ja era prou gran (físicament) i ho va passar molt malament, encara que es va enfortir. Així que contra tota predicció, et fas amb ell molt ràpidament.

(occ) -Em dic Gorka, Magnus és com em diuen, perque soc gros -et diu simplement un dia (no és que sigui un home de moltes paraules).

Dins l'aula, en Kelemen posa tota la seva voluntat i tots els seus sentits en aprendre el nou idioma. S'esforçarà al màxim i en farà la seva prioritat absoluta, per tal de superar la barrerra idiomàtica. Com que ha comprovat que amb na Sagitta és molt fàcil entendre's, intenta fer-se amic d'ella, dins i fora l'aula, demanant-li ajuda, classes particulars... a canvi, li puc ensenyar algunes paraules d'euskera.

Pel que fa a els altres:

- Fulminis: Li ha caigut bé, i li agrada molt la seva vitalitat i afany per aprendre. En ocasions l'acompanya en les seves excursions per l'Aliança. D'ell segurament aprendrà els insults occitans més característics.

- Metus: en Kelemen procura evitar una mica en Metus. No li acaba d'agradar la manera com mira les coses, els dits anulars de la gent o com els ensuma els cabells... tot plegat és una mica estrany... Així i tot poc a poc aprèn a tolerar les seves rareses, sobretot quan veu que ha començat a protegir a Orrin.

- Flindi: en Kelemen té una mica de curiositat amb en Flindi. La seva aparença li recorda una mica a les poques vegades que havia acompanyat al seu pare Keldan a la cort d'Ori i havia vist alguna de les fades nobles... però no li acaba de quadrar del tot, així que per ara el tracta com un més del grup. (si m'equivoc, i la seva aparença realment no em recorda als pocs sidhe que pugui haver vist, m'ho dius i rectificaré)

Pel que fa als altres nins i nines de l'aula, en Kelemen ha començat a fer-se amic de n'Aitor, li demana una mica com arribat aquí, on vivia abans... és a dir, un poc d'intercanvi de les històries respectives. A més, quan sent que na Leire també parla euskera, també fa un intent d'apropament, es presenta i parla amb ella. També provarà de parlar amb n'Orrin, en Mamadú i en Yusuf... però supòs que la barrera lingüística farà que sigui un intent frustrat.

Fora de l'aula, en Kelemen jugarà amb els seus nous companys, aprenent jocs nous i ensenyant-ne d'altres típics dels nans (socialitzar especialitat jocs 1), aplicant el que està aprenent a les classes de llatí no sempre amb gaire èxit. També passarà temps al taller de n'Itziar, serà a ella a qui li contarà les coses que normalment un nin conta a la seva mare: com han anat les classes, si s'ha barallat amb algú, les paraules que ha après... També m'interessa saber si n'Itziar parla llatí, ja que si és així, li demanarà que l'ajudi amb les tasques i n'hi ensenyi més coses. També li mostrarà, si li deixa, les petites coses que sap fer a la forja (forja 3) i li demanarà si la pot ajudar.