Partida Rol por web

En Kelemen s'aplica molt en els seus estudis. Demana els seus dubtes tant a Gerbrantius com a Sagitta, i participa a classe, sovint amb aportacions bastant inverosímils o històries que només Orrin sembla entendre.

Em relacion sobretetot amb el nostre grupet, però també vaig parlant un poc amb tothom (menys amb en Toni i en Martí). Mir d'acostar-me més a Orrin, per anar intercanviant històries dels nostres pobles, tradicions...

Idò, encara que sembli mentida, me relacion més amb els companys. Com bé diu Fulminis, no hi ha com batussar-se amb altres per unir la gent.

Sobretot comparteixc apunts i estudis amb Magnus.

Ja fa dies que fa mal temps, i inclús ja ha fet una tormenta quan finalment Gerbrantius apareix un dia anunciant que avui fareu la prova. Ni dos minuts més tard apareixen els habituals Alarmon i Protantus. Alarmon du sota el  braç i amb cert esforç un llibre de considerable tamany, un volum "voluminós".

Gerbrantius no pot evitar arquejar les celles de sorpresa. Gairebé es diria que si haguessin aparegut fent levitar el llibre davant seu s'hauria quedat més tranquil. En qualsevol cas, el vostre mestre procedeix a fer una ullada al manuscrit i torna a mirar els dos mags. Suspira i assenteix, amb resignada aprovació. Després d'això anuncia:

-El llibre amb el qual se vos examinarà avui es titula "Fundadors de l'Ordre d'Hermes" i és un text pedant i farragós escrit per Iulius seguidor de Guernicus, des del meu punt de vista —afegeix conciliador, mirant de reüll a Protantus seguidor de Guernicus— així que serà una prova complicada on comprendré que no entengueu completament el paràgraf que haureu de repetir o que el milloreu inconscientment... Bé, comencem —finalitza abans que cap dels dos mags puguin protestar.

Sin inmutarse, Margeritte respira hondo y mirando al infinito repite la parrafada lo mejor que puede. Una vez acabado se gira hacia Sagitta y le hace una inclinación de cabeza - sin sus clases no le habría ido tan bien.

Cuando le toca, Leire avanza temblorosa y, roja como un tomate, tartamudeando un poco, repite la farragosa frase que le asignan. No parece nada contenta cuando se retira.

Despues del examen de Leire el joven rubicundo se acerca confiado para ser probado. Escucha atentamente mietras Gerbrantius lee del texto para despues, cerrando los ojos, empezar a recitar.

Tribunatum in Thracia meruit; quaestor Cretam et Cyrenas provinciam sorte cepit; aedilitatis ac mox praeturae candidatus, illam non sine repulsa sectoque vix adeptus est loco, hanc prima statim petitione et in primis; praetor infensum senatui Gaium ne quo non genere demeretur, ludos extraordinarios pro victoria por un momento vacila victoria... tose energicamente victoria eius Germanica... y por fin prosigue con soltura depoposcit, poenaeque coniuratorum addendum censuit ut insepulti proicerentur. Egit et gratias ei apud amplissimum ordinem, quod se honore cenae dignatus esset.*

Saluda al profesor con una inlcinacion de cabeza y se retira con una sonrisa en los labios y el puño cerrado en un gesto de victoria a sabiendas de que a pasado la prueba.

Em vaig acostant a Gerbrantius, menys nerviós que les altres vegades, però amb el cap a un altre banda. Pensant més amb altres coses, com les masmorres, escolt més o menys la frase que li diu el mestre. Quan me n'adon que em toca repetir-la, ja no record la meitat de paraules... El resultat és bastant dolent, una mescla del què ha entès, i del que pensa que hauria de dir, tot completat amb elements de collita pròpia...

Amb els ulls com a plats després de sentir el que han fet repetir al meus companys vaig cap a Guerbrantius i intent repetir (i recordar) el que me diu.

Metus, emocionat en veure que és un dels llibres que sol llegir el seu Pater, puja gairebé a empentes a l'estrada. Agafa el llibre amb avidesa i es posa a probar de llegir-se'l per si mateix, fullejant-ho totalment embadalit. No és fins que una closcada provinent de darrera (no sap de quin dels tres adults) i la conseqüent rialla generalitzada de tota la classe (especialment en Toni i en Martí) que se n'adona que encara no sap llegir ni una paraula.

Tot nerviós i atabalat per la situació, no acaba de reaccionar, es bloqueja i no aconsegueix entendre la frase que li llegeix Gerbrantius i Metus comença a dir frases i paraules inconexes sense sentit (augmentant la xirigota de la classe), fins que Gebrantius, cansat del guirigall amolla un "SILENCI!" que fa que tothom calli, gelant la sang de Metus, i enviant-lo amb cara enfadada al seu seient.

Salgo con paso firme y la cabeza bien alta. Me planto delante de los profesores y recito el texto que se me ha asignado en latín. Tras hacerlo, doy media vuelta y regreso a mi sitio con una sonrisa asomando en mi rostro, seguro de haber superado la prueba.

En Fulminis surt completament indignat pel que li fan repetir. És alèrgic a tota aquesta monserga burocràtica dels Guernicus! Li importa una merda tot això i no entèn perquè li fan dir en veu alta. Perquè no màgia? Perquè històries rares? Per això quan li toca pujar a l'estrada hi va sorrut i malcarat... Tant aprendre llatí... per això?

El que repeteix ho fa a desgana i sense prestar gaire atenció, cosa que és vista pel tribunal com a falta d'estudi.

Amb alts i baixos, la prova transcorre lentament, confús paràgraf després feixuc paràgraf, tots aneu dient la vostra. El resultat final té algunes pautes ja conegudes, com que Magnus suspengui o que Sagitta o Orrin sobresurtin, però el que no vos esperàveu és el resultat catastròfic de Fulminis o Metus o el suspès de Kelemen... però no són els únics. Tant Mamadú com el petit Pere o el espavilat Janos, potser confiats per la bona trajectòria que portaven, tampoc són capaços de superar el cada vegada més alt llistó. En canvi, els que teníeu fitxats mentalment com "carn de classe de repàs", els vostres antagonistes, superen la prova, justets, però la superen.

Quatre són les figures destacades de la prova: Sagitta, declamant com una professional; Gerard, un inesperat d'aquest tipus de resultats a les proves; Patrice, la més petita i qui ningú s'esperava, entre Altres coses perque és poc menys que autista; Yusuf, el mulat fill de cuiner. És aquest darrer el que s'emporta el premi, ja que vocalitza i puntua fregant la perfecció, absolutament concentrat. I no només guanya, sinó que mitja classe l'aclama, dei ser l'al·lot més sociable que hagueu conegut.

HIVERN DE 1185

Aquesta estació només tornau a l'escola una vegada, per la prova de la qual ningún havia tengut la gentilesa d'advertir-vos. Gerbrantius està absent i és la "simpàtica" Nysaken la que s'encarrega de fer de presidenta del Tribunal.

-La prova d'aquesta estació serà recitar totes les combinacions d'arts que se vos ocorrin. Tindreu dos minuts. Qui s'equivoqui queda el·liminat directament.