Partida Rol por web

Kelemen, de cap dur com mana la seva ascendència, insisteix en el tema del bagul. Comença a mirar entre tant na Sagitta surt per la porta ordenadament, sense empènyer ni res i en Metus encara queda amb cara d'interrogant. Fulminis de moment no se decideix a sortir de l'habitació, però ha vist com arribava en Metus cridant i demanant coses rares.

I de sobte la cridòria atura, coincidint amb un moment en que ja només vos feiau senyes entre vosaltres, en lloc de cridar, de manera que tot queda aparentment silenciós i quiet. Només s'escolta el renou de les plantes acaronades per la brisa. Kelemen, que estava mirant el bagul de molt a prop, està convençut de no haver tocat res especial. Tal vegada ha estat l'actitud pacífica i conciliadora. O ha amollat una paraula de control sense adonar-se'n...

Li faig una senya de "OK" a en Kelemen (el dit per amunt), i amb el meu millor somriure xiuxiueig:

- Bé, ja està! Shhhhh! A partir d'ara en silenci! Va, Kelemen, da-li al bagul!

I me qued al costat il·luminant amb la torxa.

Impulsiu, temerari... què més vols???

A Metus "Que has dit de no se que d'un senyor calb?"

Metus, aturat a la porta i amb la boca encara oberta...Però, que estan bojos? Perquè no  fugim?

A veure.- diu Metus en veu baixa, agafant-se amb els dits el pont del nas i tancant els ulls.- Per ordre. He mirat al mirall i he vist que darrera meu hi havia un senyor calb vestit de negre, quan m'he girat ja no hi havia ningú. Segon, les plantes realitzaven moviments sospitosos; jo no conec gaire el tema de plantes, però sé que no es mouen així com així. Tercer, a fora he sentit el bategar d'un animal molt gros, que, puntualitz, no hem vist abans quan erem a fora. I quart, i acab, se suposa que hem de fugir quan algú crida "guardies, guardies"; és el procediment habitual.

Dit això, aixeca la vista i mira na Sagitta.- I ara que? Deixam que aquests dos cremin el bagul? Segur que ens donen el premi als millors lladres de Doissetep!-

-Lladre! Guàrdies, m'estan... CRACK! -comença a cridar el bagul un altre vegada, fins que la barra d'en Kelemen -a qui l'ha vençut la curiositat i que a més trobava suport en Fulminis- ara millor colocada, troba el lloc adient per fer palanca i rompre el pany. En el mateix moment que el pany es trenca s'atura el renou.

A dins del bagul tornau a trobar roba malmesa, però també hi ha un petit llibre en relatiu bon estat, material d'escriptura, una redoma d'aspecte desagradable i marronós i una daga de molt bona factura amb una petita maragda incrustada al màneg.

- mmm... mira, Fulminis, quan l'hem obert, s'ha callat! ... a veeeure, què hi ha dins? - els meus ulls van directament a la daga. L'agaf i la mir minuciosament. Després, me la guard i mir la resta de coses, agaf el llibre i el material d'escriptura i quan vaig a agafar la redoma, arruf el nas i faig enrera la mà.

Em gir cap a la resta - Què deis d'homes calbs, animals per la finestra i plantes que es mouen? ... Buf, crec que hem acabat amb aquest pis! Ha estat divertit, eh? Anam al pis d'adalt? - mir amb cara i "ojitos" brillants d'il·lusió - porfaporfaporfa!

Eeeeeehhhh... voleu dir que seria prudent seguir pujant? vull dir, fantasmes, baguls que criden i que no sabem quan les plantes tornaran a ser agresives... no se A Metus Jo he intentat aturar-lo, no és fàcil.

En Fulminis agafa el llibre i el suc raro amb una mirada de "ja ens ho mirarem". La daga també li feia tilín, però entén perfectament que en Kelemen (que de fet és el que ha duit la palanca) se la quedi.

- Bé, tothom tranquil. Segurament el fantasma sigui d'un antic habitant, però donat que només l'ha vist en Metus és ell que ha d'estar preocupat, no té més. I el moviment de les plantes i el bitxo gros supòs que és un dels grius que solen volar per aquí. Tot dins la normalitat magico-xunga. Hala, tot dit. Següent pis? - diu mirant en Kelemen i tornant-se a cordar.

- No vos haureu rajat ja, no? - Mirada infantil provocadora...

Dos a dos, un de curiós, un altre de confiat, una de prudent i un altre una mica paranoic. Qualcú haurà de fer una passa (endavant o cap enrera)...

I les espelmes tampoc duraran per sempre.

Mirant na Sagitta.- Veig que tanmateix la liaran igual, així que més val que anem plegats.

A Fulminis.- D'acord, quin remei, Kelemen i tu guiau, que a mi això de grimpar no és el meu fort..- diu mentre se subjecta amb decissió la balança, sense deixar de mirar cap enrera de tant en tant, una mica paranoic.

Mentre estic mirant atentament la daga, veig que en Fulminis s'adelanta i agafa el llibre

- Eh! sense empènyer! bé, però quan sapiguem llegir me l'has de deixar, d'acord? - després, mir amb curiositat com agafa la redoma xunga, com a esperant que passi alguna cosa.

Després, amb un gran somriure, mir als altres.

- Venga va! que no ha estat per tant! - dic mentre torn al passadís, començant a caminar cap a la següent escala. Quan hi arrib, torn a comprovar el seu estat.

Si algun moble se posa a cridar una altra vegada sortim, val? I vaig cap a l'escala darrera en Kelemen.

- Som-hi llavors! Hop! 

En Fulminis desapareix pel forat de l'escala cap al pis superior.

Després de comprovar que l'escala és més o menys segura, començ a pujar, amb l'ajuda de la corda. Quan sóc adalt, mir què hi ha en el segon pis.

Les escales que pugen al pis superior, de tanta floridura que tenen, són verdas i la paret no està molt millor, de manera que Fulminis, el nen-cabra, ha de combinar totes dues per anar pujant. En posar el primer peu a l'escala, aquesta gemega com un dimoni, però aguanta el seu pes, de manera que cal suposar que també aguantarà el dels altres, almenys d'un en un. Al pis superior només hi ha un replà amb una porta també envaïda per la floridura i l'escala, que segueix cap amunt, perdent-se en la foscor.

A la portaestà tancada, però és evident que no pot presentar massa resistència. Gravat a la pròpia fusta, es veu un símbol fins i tot malgrat la floridura:

A continuació puja Kelemen, que pesa una mica menys que Fulminis, però l'escala gemega igualment.

Quan siguem tots adalt obriré la porta amb el mètode Fulminis:

- Boneeeeeees! Amb permís! (pataaaaaaaaam!, potada a la porta!)

No obris!!!!!! és un laboratori!!!! Intent posar-me entre la porta i en Fulminis