Partida Rol por web

5x2+2 = 12... Ja som adalt. Mir a veure que hi ha per allà mentre esper que pugin els altres.

D'això... - Sentiu després d'un gran estrèpit, aproximadament a l'alçada de l'arribada del primer pis.- Algú em pot donar un cop de ma?!?!? - Comenta Metus agafat de la corda que, per sort, havia col·locat en Fulminis.

Amb més o menys habilitat, tots aconseguiu pujar les escales sense romprer-vos res ni que l'escala quedi molt danyada, encara que el renou ha estat prou important.

En accedir a la primera planta veieu un llarg passadís que travessa la torre de costat a costat, amb nombroses portes als costats (fins a vuit compteu els més donats a això de tenir dits i ganes de fer-ho). Al final, unes noves escales de fusta que s'enfilen cap amunt.

Algunes portes estan obertes, altres tancades amb clau, però la barra de ferro que Kelemen ha portat és de gran ajuda en aquest cas. Així, aneu mirant per sobre les habitacions:
1) Una amb restes d'un pendó, una llança trencada, maça, escut i espasa rovellades, arcó tancat.
2) Una altra amb un moble barreja d'armari i calaixera sobre el qual descansa una polsegosa balança de bronze, així com un bastant impressionant mirall de plata cobert per la pols i parcialment per floridura.
3) Tres habitacions molt semblants entre si, més petites que les altres 2, amb trastos diríeu que d'un guerrer, possiblement un guàrdia de Doissetep.
4) Una habitació, la més pròxima a l'escala per on heu accedit a aquest pis, amb un llit ample i un bressol als seus peus, tot desert.
5) Una habitació amb prestatgeria de llibres, alguna redoma i un arcó tancat, a més d'un llit que va veure millors moments.
6) La darrera habitació, la més propera a l'escala que puja, només amb el llit i un arcó obert i buit.

Tot el terra i fins i tot part de les parets estan coberts per una capa d'herbes i enfiladisses, però aquí a penes hi ha una sola flor. Encara que hi ha finestres, entra molt poca llum.

En Fulminis es mira amb ullets les armes, però no té ni idea de si serviràn, pareixen fetes una braga. El mirall és per les nines. Els llibres... un gran mag necessita llibres... què hi haurà per aquí?

- Ehmmm algú sap llegir això? Hi ha algún d'aquests llibres que sigui "d'aquells magic-xungos"?

Em dirigesc primer cap a l'habitació 1. Dedic uns segons a mirar el penó i les armes, i després vaig cap a l'arcó tancat. Agaf la palanca amb les dues mans i faig força per obrir-lo. Quan està obert, mir al seu interior. Quan sent en Fulminis, li contest:

- No sé, tu agafa, ja ho mirarem un altre dia!

Ja se que no se llegir pero a casa hi ha llibres, mir si hi ha res que pugui valer la pena, o que m'ho sembli.

Metus guaita a l'habitació número 2. Armaris, balances i miralls, podrien ser d'alguna senyora important.

-Sagitta!.- Crid.- Saps qui vivia aquí i perquè se n'anaren?

No cerca res en concret, sinó que, com els altres, trasteja a veure que hi ha.

L’únic llibre que es pot mirar l’ha trobat en Fulminis i té una tapa de fusta que a aquestes alçades ja està bastant deteriorada, però que aguanta les seves manaces quan l’agafa. Encara es pot veure el símbol de Doissetep (una serp que es mossega la coa) sense massa dificutat. És pessat i en obrir-ho pareix que el pergamí ha aguantat bastant bé el pas del temps, però està tot emborronat per l’humitat i la mols.

Kelemen es dedica a traginar a dins de la primera habitació i al cap d’un minut o així s’escolta crack i ja ha obert l’arcó. Ha ajudat el seu deplorable estat, clar, però encara així no volia obrir-se... Dins de l’arcó hi ha un munt de roba, tota feta malbé i que fa una pudor horrible.

Metus, per la seva banda, comença a posar-se nerviós. Hi ha qualque cosa que li fa tenir permanentment el cabell eriçat a la nuca, i no sap el què. A més, no deixa d’escoltar de tant en tant l’aleteig d’un ocell per fora de la torre, passant a prop de les finestres, lo qual es impossible, per que tothom sap que els ocells no volen de nit (i no, no són ratpenats, els ratpenats no tenen el mateix so característic de les plomes)... Encara més, és difícil de dir, però li pareix també que sense haver començat a fer vent, les plantes de l’exterior han tornat a mourer-se una micona. Provant de deixar de pensar en tot lo altre i concentrant-se en lo que està fent, trasteja en profunditat: la balança té un no sé què, que no sap dir què és, però que la fa especial, segur (a la saca)... i el miraaaaall, és de plata brunyida de bona qualitat que tot d’una que se li lleva la pols mostra el seu reflexe i el d’un senyor bastant magre sense cap pel a la cara o el cap vestit amb túnica negra amb aspecte molt seriós, com si li estigués estudiant, just darrera d’ell. La imatge dura només un segon i en girar-se cap enrera no hi ha ningú...

Totalment decebut amb l'interior de l'arcó, amb una mà tapant-me el nas, i sense tenir-ne ni idea de sorolls de no-ocells que no-volen per la nit ni de reflexes xungos en miralls estranys, vaig cap a l'habitació 5 on hi ha en Fulminis i na Sagitta.

- Ei! Heu trobat alguna cosa interessant? - dic mentre em dirigesc a l'arcó també tancat amb la barra de ferro. Faig palanca per obrir-lo  mir al seu interior.

-Lladre! Guàrdies, m'estan robant! Lladregooooot!! -comença a cridar en llatí cíclicament el cofre en començar a ficar Kelemen la barra de ferro per obrir la tapa. Crida fort, agut, amb veu d'al·lota de tal vegada 15 ó 16 anys. És un crit que es fica a lo més profund de l'oida...

intent fer-me sentir per damunt els crits "se m'ha oblidat comentar-vos que potser no és la millor idea intentar foçar pertinences de mags, per morts que estguin"

- I com se suposa què s'atura això? - Mir primer na Sagitta, després al bagul i després a la barra de ferro, encara col·locada al bagul - M'ajudau? - dic mentre començ a fer palanca per obrir la tapa

Acost la torxa al cofre, i amb gest amenaçant li dic en llatí:

- Aquí ningú te roba! I més val que te callis o te calaré foc... entès? Esteim rescatant les coses dels teus amos morts.

(cat)...Eeeh... Nois....NOIS! - Aturant-se a pensar.- (llat) Al·lots!

Metus camina cap enrera sense de deixar de mirar el mirall. AL·LOTS!-intentant cridar per sobre del cridori del baul.- ALGÚ HA VIST PASSAR PER AQUÍ UN SENYOR CALB VESTIT DE NEGRE!!!!.-

Llavors s'atura, i mira les plantes. Corrent, torna capa a la bàscula i el mirall, agafant-los tots dos si és possible, per després, sense aturar es dirigeix cap a l'habitació on hi ha el cridori.

Joves, quan algú crida LLADRE! és moment de córrer, ho dic per experiència.- I guaita passadís avall

Intent que Kelemen deixi de forçar el bagul, quan Metus suggereix la ertirada li faig cas i tir cap avall.

Un cúmul de coses estan començant a sortir malament i els nervis comencen a ser patents entre tots vosaltres. De sobte esteu tots reunits a les portes de l'habitació que era, presumiblement, de l'aprenent del mag de la torre, intentant fer-vos sentir per sobre de la cridòria del bagul, que semblava disposat a presentar batalla el pobre de Kelemen i que al final s'ha lliurat en part per Sagitta estirar per fora al semi-nan.

I sembla que ràpidament s'està generant una retirada...

Em qued bastant aturat quan veig tot el rebombori que s'està creant...

No és tan estrany que un bagul es posi a parlar, bé... més ben dit cridar. Si a mi m'estiguessin intentant robar també cridaria... el problema és que nosaltres no estam robant, no? I a més, els guàrdies de la torre estan tots morts...

Amb aquest pensament mir a Fulminis, que sembla que és l'únic que no demostra la intenció de fugir - Ja hem de partir? No hi deu haver alguna manera de fer callar això? Segur que aquest bagul és una cosa màgico xungues d'aquelles - Després, em gir cap al bagul disposat a cercar alguna cosa que pugui fer aturar els crits, com algun mecanisme, símbol o alguna cosa semblant, mentre vaig dient paraules tranquilitzadores al bagul - Va... venga, que ningú et vol fer maaal, ni robar-te, ni res d'això, vols que siguem amics? ... vaaaa, caaaallaaaa...

En cas que vegi que tothom, fins i tot en Fulminis, se'n va, resignat abaixaré el cap i començaré a caminar cap a la sortida... miraré per darrera vegada l'escala que puja als pisos superiors, suspirant i imaginant les coses que hi pot haver amagades...