Partida Rol por web

- mmm... sisisisi, clar que sí que t'ho contaré - dic nerviós, amb un somriure d'orella a orella i una mica de color a les galtes - a més, quan tornem de la torre de les plantes et presentaré el grup. Ja veuràs com et cauen bé, són molt divertits! - afegesc després, il·lusionat.

- Bé, ens veim, d'acord? jo me n'he d'anar cap a la forja de n'Itziar, a preparar algunes coses per dur a la torre... bé, mmm... adéu! - em gir per començar a córrer cap a la forja, però em qued aturat uns segons, després torn a mirar na Leire i afegesc - per cert, qui és el teu mestre?

Leire sonríe de nuevo con timidez. Está roja como un tomate.
- (eus) Cognerius. Mi maestro es Cognerius. Suerte en lo vuestro. Por favor, id con cuidado. - Agita la manita, despidiéndose.

ESTIU DE 1185

Comença una nova estació després dels exàmens i promet ser tan dura com l'anterior, sinó més. Gerbrantius, el vostre professor, repeteix en el càrrec, encara que anuncia que això no es perllongarà per sempre, ja que l'any que ve a finals d'estiu tornarà a la seva llar en la freda i plujosa Anglaterra. Alguns dels vostres indesitjables companys sospiren alleujats, altres de pena, mentre que la majoria pot pensar que un any és moltíiiiiisim de temps ...

La tònica general de les classes continua similar, tot i que va fent-se més i més elaborada, utilitzant el tríptic ja no només per mostrar imatges estàtiques, sinó imatges en moviment per ajudar a entendre el significat d'oracions senzeres, verbs, etc. Paral·lelament creix la vostra capacitat comunicativa i la classe va relacionant-se més i més, en part per les contínues pràctiques que vos obliga a fer Gerbrantius, en part per les simples ganes i possibilitat de coneixer-vos més entre vosaltres. Les barreres idiomàtiques desapareixen per moments. Tot i això, sovint sona un batibull d'idiomes barrejats amb llatí propi d'aquells que aprenen l'idioma i encara desconeixen vocabulari i expressions adequades.

Sagitta, novament, torna a ser col·locada com a auxiliar del professor, supervisant converses i actituds, a la vegada sota l'atenta mirada del professor, que no dubta en acudir "al rescat" quan és necessari.

Com a colofó la prova d'aquesta estació serà un embarbussament (sí, coneix més d'una vintena d'ells, més d'un per cada alumne). Novament el guanyador serà premiat amb una moneda d'or, l'inscripció de la qual, si sou bons estudiants, podreu llegir el proper estiu. Ah, i per si teniau dubtes, la moneda no està recoberta d'or. És d'or... (Gerbrantius remarca aquesta part perque sap que determinats elements de l'aula estaran interessats en el valor monetari del premi, a veure si així aconsegueix "enganxar-los").

Me incorporo a la clase con el ánimo de estudiar lo máximo posible. Intento pasar desapercibida ante los demás a no ser que me propongan cosas que me parezcan interesantes, no me caracterizo por ser el alma de la fiesta.

Dins de l’aula les coses no varien molt, donat que en certa mesura tothom ja te la seva actitud i el seu funcionament dins de classe, però encara així no resulta un calc de l’anterior. Ara fa més calor, comença a haver una certa rutina i cansament i el fet de que afora faci sol –fantàstic per sortir a jugar– no ajuden gens a mantenir la disciplina. Això fa que hi hagi diverses enganxades amb els més propensos a aquestes, entre els diferents aprenents i inclús hi ha una de sonada amb el professor i el bèstia de Toni. Aquest prova d’intimidar-lo físicament, empenyent-lo segons passa i abans de que pugueu reaccionar (en general o no vos dona temps a adonar-vos o bé quedeu estorats) en Gerbrantius, molt en contra de la seva voluntat, ha de fer us de la vara de càstig. Una espurna daurada sorgeix de la punta de la mateixa i de sobte Toni s’està retorçant de mal en terra. A partir d'aquest moment Gerbrantius du sempre la vara amb ell. No hi ha més incidents amb el professor en tota l’estació.

Un altre incident es produeix també amb Toni de protagonista, aquesta vegada per que, fruit del seu mal humor, intercanvia unes desafortunades paraules amb en Crepitus, que ha decidit canviar el nom a Ardentis. La cosa acaba amb ulls blaus i en Martí i en Magnus separant als contendents (en Martí empenyent enfora a Ardentis –que estava furiós i incontrolable– i Magnus assegurant-se de que Toni no s’aprofiti de la separació per fer més mal).

Gracias^^

CONCURS D'ESTIU DEL 1185

I en acabar l'estació, torna a tocar la prova de rigor, que alguns esperen amb ànsies i altres amb preocupació. En qualsevol cas el dia assenyalat arriba i compareix en Gerbrantius novament acompanyat d'Alarmon i Protantus, amb la diferència que aquesta vegada Alarmon fa uns gestos i el Faristol es desplaça "tot sol" a un costat, deixant espai perquè els tres puguin quedar a la mateixa alçada.

-Bon dia, com ja vos havia avançat a principis de trimestre, la prova d'aquesta estació consistirà a repetir un embarbussament, en aquesta ocasió el més correcta i ràpidament que pugueu. Acudiu a mi...nosaltres -es corregeix ràpidament- segons vos cridi i vos diré l'embarbussament que vos toca.

Quan en Gerbrantius em diu a cau d'orella l'embarbussament que he de pronunciar em pos blaaaaanc i vaig provant de dir les paraules d'una en una, així com les he entès... sense gaire èxit...

Metus intenta fer-ho tant bé com pot, però és evident que alguna paraula se li entrebanca i la pronuncia en declinació incorrecte. Segurament si s'ho hagués prés amb més calma ho hauria aconseguit, però...

Visto que he aprobado "por los pelos" intentaré aplicarme más para el siguiente.